L'últim gran exemple de l'assalt a l'èxit literari des de la autoedició es diu José Vicente Alfaro. I un cop més tot neix des d'aquesta valoració excepcional dels lectors que acaben deixant els seus comentaris per centenars a la plataforma d'Amazon per a moltes de les obres d'aquest autor de Huelva.
Sempre és interessant recordar que alguna cosa semblant va passar amb els ja famosos Javier Castillo, David B. Gil o Eva GarcÃa Sáenz. La literatura dels èxits comercials passa ja per igual des de la selecció dels equips d'edició de les editorials com per la tirada dels lectors que manifesten la và lua d'un autor.
Però tornant a José Vicente Alfaro, Donada la seva repercussió entre els lectors especialistes en descobrir joies i fer de el boca orella la millor difusió, tan sols era qüestió de temps que un gran grup editorial com Planeta acabés per recuperar-lo per la causa de l'cercle comercial oficial.
Les novel·les històriques d'aquest autor, que segueix cultivant la seva parcel·la independent copant rà nquings de més venuts, ens condueixen a molt diferents escenaris amb aquesta barreja perfecta entre ambientació i trama.
Top 3 llibres recomanats de José Vicente Alfaro
L'esperança de l'Tibet
Fa poc parlà vem de Andrés Pascual i seleccionem com a millor novel·la «El guardià de la flor de lotus», amb la seva escenografia al voltant també de la regió del Tibet. Serà cosa de la seva fascinant connotació espiritual des del merament orogrà fic. Sens dubte alguna cosa ha de tenir la serralada de l'Himà laia perquè els autors que saben escenificar una bona història, acabin despertant aquest punt transcendental a tot lector.
Més encara en un cas com aquest en què ens retrotraiem a un segle XIII en el qual el budisme tibetà es troba en una gran cruïlla, a la recerca d'un nou mestre reencarnat. Corren dies convulsos a la zona i la població civil es veu empesa a trobar el seu destà de manera prà cticament errant, allà on es divisi una mica de pau.
El destÃ, aquest aspecte inescrutable des del budista, es va conformant en paral·lel entre els espais de govern religiós i una insignificant famÃlia empesa per les circumstà ncies, fins que aquest traç paral·lel conflueix mà gicament entre l'exuberant riquesa descriptiva d'un autor que fa viure cada escena i cada noció particular dels seus personatges amb fascinant realisme.
El plor de l'illa de Pasqua
Rapa Nui i els seus moais. Què va poder portar, als habitants de l'actual illa xilena de Pasqua, a aixecar al voltant de mil monòlits esculpits amb aquesta particular efÃgie entre desafiant i inquietant? Aquest dubte encara queda avui sense enlairar-se, apuntant al que necrològic, a el culte als morts.
Però res no és completament sabut. En aquesta novel·la se'ns serveix a la safata el poderós magnetisme de tota l'illa, no només de les seves escultures. I el conjunt és una aventura trepidant. Perquè, posem-nos en situació que una excavació de què forma part el protagonista, Germán, sembla estar a prop d'un gran descobriment. Fins que el director de la mateixa, Erick acaba apareixent mort.
Prendre el comandament de la situació en aquest moment no pot ser gens fà cil. Però Germán, arqueòleg per vocació no pot abandonar el que apunta a un tresor antropològic de dimensions mundials. I serà ell qui segueixi endavant en una aventura de l'saber esquitxada de riscos.
La fragilitat de l'crisantem
Si hi ha un autor que ha sabut explotar en el literari el punt exòtic del Japó, aquest és l'abans nomenat David B. Gil. Però conjuntament a David, José Vicente Alfaro també acaba per compondre un escenari perfecte per a trames en què l'aventura i els misteris es deixen embolicar per aquest punt enigmà tic del que llunyà .
En aquesta novel·la històrica vam gaudir d'aquest equilibri gairebé perfecte entre acció, documentació, tensió i grans emocions. Ens situem en ple perÃode Heian, equivalent a la nostra alta edat mitjana. I de la mateixa manera que en occident, solament que amb connotacions figuratives ben diferents, el poble vivia sota el jou dels mites aprofitats pel poder.
Aturar-se en les coses petites, en dos simples germans de famÃlia pobra per acabar apuntant al capdamunt d'una cultura enfosquida per un imperi dèspota, però plena de suggeridors rols, costums cerimonioses, referències morals i creences, suposa tot un repte literari.
I José Vicente Alfaro sap componérselas per enllaçar emocions intenses en una aventura cap a la supervivència. Un viatge entre el mà gic i el costumista que acaba unint molt diferents vides per compondre un brillant cosmos de tints èpics.
M'han encetat les recomanacions d'aquest autor, José Vicente Alfaro i m'he animat a buscar mes obres. La seva última obra L'assassinat de l'cal·lÃgraf de Bagdad, m'ha encantat, molt ben documentat com sol fer l'autor, una trama interessant, molt ben escrita i amb un resultat increïble, enganxa i sap introduir-te en l'obra. Sens dubte un escriptor molt prometor