Cap homenatge millor que el que brinda Inma Chacón a la seva germana Dolça. Perquè en aquest especial llaç que uneix sempre als germans bessons, la irrupció d'Inma com a escriptora beu sens dubte de el llegat de la ja desapareguda Dolç.
I no obstant això la distància temàtica de les obres marquen aquesta empremta de cadascuna d'elles. En el cas d'Inma, a qui avui portem a aquest espai, la seva marcada versatilitat la fa desenvolupar-se amb soltesa en arguments variats que tan aviat s'endinsen en la ficció històrica com que aborden històries actuals o fins trames de tall juvenil.
Una autora tot terreny que treu suc a qualsevol història que se li posa per davant, amb la intensitat d'uns personatges vívids allà on les dispars escenes els reclamin, des d'una ambientació vuitcentista carregada de malenconia però també de reivindicació feminista, fins a un escenari actual com a reflex de circumstàncies exportades des de la realitat del nostre món.
Però també una escriptora que sap mantenir el ritme necessari d'un bon llibre bestseller, amb ús oportú dels misteris entesos en la seva més àmplia consideració.
3 millors novel·les d'Inma Chacón:
Mentre pugui pensar-te
Potser sigui cosa que es va tractar de la primera novel·la que vaig trobar que abordava la temàtica dels nens robats. Aquell macabre procedir estès durant dècades a Espanya pel qual es separaven als fills de les seves mares per lliurar-los a tercers, sota l'excusa d'una mort durant el part.
Així que, empresa la història des del prisma de la descoberta de l'fill que no és tal, i de la seva recerca d'orígens biològics 40 anys després, les peripècies de Carlos donaven a la trama intensitat emocional màxima. Només que el pas el temps en privació de la veritat és només un anestèsic per a Carlos mentre que per a la adolescent que mai va creure en la mort del seu fill, és un mateix temps marcat per la desconfiança i el remot anhel.
Temps de sorra
El segell de el premi Planeta (finalista en aquest cas) confereix a qualsevol obra aquest pòsit de qualitat a l'criteri de jurats del gremi. I la veritat és que aquesta novel·la té aquest Noséqué de gran trama entre el tràgic, el misteri i l'encant d'aquest passat recent que és el segle XIX apuntat a la modernitat però deutor encara d'foscos temps de la nostra civilització.
I entre aquestes dues terres es mou aquesta novel·la als peus del llit d'una dona, Maria Francisca, en la enigmàtica vida (forçada segurament des de la seva fur intern per poder viure com una dona lliure), va anar deixant la seva petjada entre les ombres de la consciència social. Els seus fills, desconeguts per la gent del seu entorn, es converteixen llavors en protagonistes d'un particular llegat carregat de misteris, d'inquietants vincles enllaçats a consciència per la sorprenent Maria Francisca. Amb un punt de reivindicació feminista que ens recorda que no fa tant que la dona no era res, el dinamisme màgic de la trama no deixa lloc a l'descans cap a un final fascinant.
La princesa índia
La primera novel·la d'Inma i tota una trama de apassionant ficció històrica que es mou a banda i banda de l'Atlàntic, entre l'Espanya imperial en plena expansió i Amèrica apareguda plus ultra d'una Europa que mai podia imaginar el que estava pendent d'unir-se després del trobada dels dos mons.
Amb el protagonisme d'Hernán Cortés, però sobretot amb la brillantor d'un personatge captivador de la jove asteca que es mou entre els dos continents amb la puresa de la seva raça feta poder magnètic. Cap exemple novel·lesc millor per endinsar-nos al mestissatge de cultures que va provocar el descobriment. Poques històries tan encantadores amb el seu vessant romàntica adornada per sensacions místiques de civilitzacions mil·lenàries.
