Si hi ha un autor a Espanya que manté dura pugna amb Javier Sierra per sostenir la bandera hissada al cim de el gran gènere de misteri, aquest és Juan Gómez-Jurat.
Des que el seu primer llibre aparegués cap al 2007, sobre els calius d'El codi Da Vinci de Dan Brown, Aquest autor que amb prou feines comptava llavors amb els seus trenta anys, va començar a trepitjar fort en aquest gènere de misteri que abriga la major quantitat de bestsellers al món.
Aquí el pack perfecte per regalar tot amant de l'obra de Gómez Jurado:
La gran virtut, o almenys un dels aspectes més valorats pels lectors actuals del gènere de misteri, és la capacitat de l'autor per fer creïbles grans misteris mundials. L'Església és sempre bressol de tota mena de sospites sobre el seu aplec d'informació de primer nivell diguem que «reservada» (com a exemple serveixi la meva novel·la de misteri «El sueño del santo' per 1 € aquí), I en la literatura occidental, on l'Església catòlica encara governa consciències, cels i inferns, estirar aquest recurs sempre pot resultar bé.
Juan Gómez-Jurado, que com veurem va començar amb gran encert per aquests camins i va derivar cap a moltes altres variants de l'misteri d'allò més interessant, va sorprendre amb la seva opera prima Espia de Déu, en la que plantejo un joc entre realitat i ficció amb el sepeli de Joan Pau II de fons, una interessantíssima trama que transitava des de la realitat més absoluta fins els supòsits més fascinants.
Però com dic hi ha molt més autor en el conjunt del que ha vingut escrivint, demostrant així una gran capacitat per abordar diversos temes amb els quals presentar un thriller o un misteri que et deixa bocabadat.
3 novel·les recomanades de Juan Gómez-Jurado
rei blanc
Cal tenir alguna cosa per saber construir una trama que abordi el suspens des de tots els flancs sense flaquejar en cap moment, tal com passa en aquesta novel·la. Misteri i thriller onejant ràfegues imprevisibles com de tempesta narrativa perfecta. Tant és així que hom es pregunta quant hi ha de guió o esquema i quant d'improvisació, de lliurament de la trama a les mans dels seus protagonistes perquè siguin ells, amb la seva autenticitat, els que guiïn l'esdevenir de la trama.
És cert que Joan té un as a la màniga amb la seva protagonista Antonia Scott. Perquè quan un escriptor és capaç de convèncer-nos que els seus protagonistes tot ho poden, el que passi tingui completa llicència de credibilitat. Així ens mou aquest autor com un prestidigitador de les lletres, assetjant-nos sempre amb el seu gir final per deixar-nos pàl·lids, inerms davant de la urpada argumental final…
Quan Antonia Scott rep aquest missatge, sap molt bé qui els ho envia. També sap que aquest joc és gairebé impossible de guanyar. Però a Antonia no li agrada perdre. Després de tot aquest temps fugint, la realitat ha acabat aconseguint-la. Antònia és cinturó negre a mentir-se a si mateixa, però ara té clar que si perd aquesta batalla, les deu haver perdut totes.
-La reina és la figura més poderosa del tauler -diu el Rei Blanc-. Però per poderosa que sigui una peça d'escacs, mai no ha d'oblidar que hi ha una mà que la mou. -Això ja ho veurem-, respon Antonia.
lloba negra
Un dels pocs laments que vaig descobrir en alguns lectors de l'anterior lliurament de Juan Gómez Jurado, reina Roja va ser aquest final obert, amb els seus interrogants pendents quant a ramificacions diverses… Potser per això se'm va acabar despenjant cap al final del rànquing tot i ser un novel·ló (tot és qüestió d'apreciacions subjectives). Però vist el vist, així havia de ser per arribar fins a aquesta Lloba negra i pot ser que fins i tot quedin encara serrells per a noves entregues.
Perquè Antònia Scott és un personatge amb el qual es poden omplir moltes més pàgines. I això que amb aquesta novel·la que supera les cinc-centes, ja es voregen les mil.
Sens dubte l'univers d'Antonia, tancada entre quatre parets i amb accés a plànols inimaginables, encaixen perfectament amb els seus encomandes particulars per aprofitar les seves capacitats de recerca i deducció. Aquest tancament des del qual la nostra prota maneja els fils del cas, dóna per a un equilibri inquietant, per a una ambientació magnètica…
Però com tota bona saga de suspens, també arriba el moment en què el protagonista, a què tant d'afecte hem agafat, s'ha d'enfrontar al seu némesis, en el cas d'Antonia una por que ningú pot percebre però que ella sap cert i imminent.
De tota manera, la sensació del mal com una ombra tan propera converteix aquesta novel·la en un thriller aclaparador. Una trama que, amb el ritme frenètic de l'autor i amb aquest maneig de l'estil que abraça des de la brevetat dels capítols fins al pinzellat psicològic dels personatges, et mantindrà amb el cor en un puny.
L'emblema de l'traïdor
La Segona Guerra Mundial com a rerefons d'una història captivadora. D'entrada, en aquesta novel·la viatgem fins a 1940 i descobrim com un vaixell espanyol rescata uns nàufrags alemanys que navegaven per l'Estret de Gibraltar.
Aquells pobres diables perduts, Déu sap per quin motiu, a la mercè de les aigües es van sentir en deute impagable amb el seu salvador, el capità González i li van lliurar un valuós emblema d'or.
Anys després, amb aquest especial encant de qui ja t'ha anticipat alguna cosa sorprenent que haurà de motivar la trama, trobem a la petita Paul, qui viu amb els seus oncles alemanys una vegada que va morir el seu pare. I és aquesta vague record patern el que empeny a Paul a saber més sobre els seus orígens.
Les petites pistes que va trobant el conduiran a un secret que va començant a enllaçar amb aquell rescat al mar, i amb el paper d'aquests nàufrags, i amb els motius últims perquè el seu pare acabiera morint ...
L'últim que pensava Paul era que la seva recerca pogués destapar aspectes històrics de primera magnitud i que embastaven esdeveniments fonamentals de segle XX amb un to ben diferent a la veritat oficial.
Altres novel·les recomanables de Juan Gómez-Jurado…
el pacient
Un fascinant gir argumental mantenint la tensió narrativa pròpia d'aquesta combinació entre misteri i thriller que el bo de Gómez-Jurat desenvolupa a la perfecció. Ens trobem amb el prestigiós doctor Evans, especialista en neurologia i reclamat per les classes més benestants quan és menester. Fins i tot el President dels Estats Units ha requerit dels seus serveis.
Però aquesta arribada al cim del seu exercici es converteix en un martiri. Es deu a la seva bona praxi per curar el president o haurà d'executar un magnicidi com li demana el captor de la seva filla? Com veus, el misteri del personatge que l'extorsiona cruelment i la tensió pròpia de les hores que esperen el doctor Evans presenten un escenari trepidant i demencial.
reina vermella
La major virtut el gènere de suspens és la capacitat de l'escriptor per mantenir un equilibri entre el misteri en si i aquesta tensió psicològica que apunta la por entre el desconegut o l'inesperat.
A Espanya un dels que millor aconsegueix mantenir les seves narracions en aquesta harmonia entre aspectes complementaris és Juan Gómez-Jurat. diguem Javier Sierra és el mestre de l'misteri i Dolores Redondo o Javier Castillo podrien ser els seus equivalents en versió netament thriller (per citar una consolidada ia un altre en fulgurant emergència).
I aquí, al mig, trobem aquest autor que fa de la barreja més homogènia la seva facultat més gran. A la nova novel·la de Juan Gómez-Jurado trobem les dosis perfectes d'“intriga” que potser sigui la paraula exacta per definir la seva forma de narrar-nos històries, amb aquest matís magnètic per allò morbós o allò esotèric.
La unió dels dos protagonistes d'aquesta novel·la, Antonia Scott i Jon Gutiérrez, esdevé, precisament, una nova fusió amb tints de novel·la negra i d'inquietant thriller sobre les facultats extrasensorials al servei de grans enigmes. Jon representa el paradigma de policia perseguit per l'ombra de la sospita, malgrat que la seva intenció sempre va ser solucionar els casos que se li posaven per davant.
Fastiguejat pel que considera una conspiració de les seves circumstàncies, acaba acceptant contactar amb Antonia Scott, una dona amb unes facultats extraordinàries però que sembla renegar d'aquesta capacitat, amagant-se de el món.
En la relació interessada de Jon amb Antonia, vam acabar trobant un tàndem per moments histriònic en les espurnes que sorgeixen entre ells, però que finalment es manifesta com un equip perfecte per a desentranyar qualsevol misteri, així com les lúgubres ombres que planen sobre Jon, el seu exercici policial i la seva pròpia vida.
