Llevat que un dia se sàpiga que Paul Mescal és família d'algun reconegut director, productor o el que sigui (ja em vaig emportar un desengany amb Nicolas Cage pensant que hi era per res més que les seves interpretacions), ens trobem davant del prototípic actor d'escola que acaba tocant glòria. I tenint en compte l'intrusisme en aquesta professió, l'efecte Mescal continua justificant l'existència d'escoles d'interpretació.
Perquè Paul Mescal captiva els més acadèmics i, en última instància, convenç els espectadors. Tot això sense ser un galant ni de lluny, estirant el carisma de qui sap què es fa a l'hora d'actuar. Que és del que es tracta des del punt de vista del cinematogràfic com a aparell industrial.
Així que benvingut sigui Paul Mescal i aventurem-nos al descobriment de la seva filmografia. Des d'uns inicis minoritaris però decidits, un creixement entre sèries i pel·lícules i l'arribada al Gladiator 2 com a actor principal de la cinta… Gairebé res!
Top 3 pel·lícules recomanades de Paul Mescal
Aftersun
DISPONIBLE AQUÍ:Tota pel·lícula que s'endinsa en relacions paternofilials tenen molt a perdre per a un espectador com jo, que tinc a Big Fish vista, revista i idealitzada. Però mai no es pot tancar en banda una cosa tan sucosa com això, la relació amb un pare, amb els seus patrons necessàriament diferents del que és maternal, amb un pòsit diferent (ull, ni millor ni pitjor, només diferent).
Aquesta vegada es tracta de Sophie i Calum, d'aquell viatge cap al coneixement. Agafats de la mà primer i completament sols després. Perquè amb un pare sempre queden preguntes pendents, dubtes i sospites que alguna cosa més ens vam poder perdre.
Mentre Sophie reflexiona ens condueix cap a aquesta pàtria perduda de la infància amb l'estranya alegria compartida però també amb la malenconia d'unes vacances que va fer amb el pare 20 anys enrere. Els records reals i imaginaris omplen els espais entre les imatges mentre intenta reconciliar el pare que va conèixer amb l'home que no va conèixer.
Desconeguts
DISPONIBLE AQUÍ:Recordo aquella pel·li de Robin Williams entre allò fantàstic i allò malenconiós en què s'adonava de la depressió i els seus desconcertants escenaris. Partim d'aquesta idea per abordar un nou drama amb aquesta desconcertant lucidesa sobre l'ànima que acaba sent un fantasma segons tradicions de qualsevol civilització del món…
Drama romàntic amb tocs de fantasia que adapta la novel·la Estranys de l'autor japonès Taichi Yamada. Adam (Andrew Scott) és un escriptor solitari que, després d'una trobada casual amb el veí Harry (Paul Mescal), comença una relació íntima i afectiva amb ell. Però Adam, nostàlgic per la seva infantesa perduda, decideix visitar la casa de la seva infantesa. Allà, de tornada a un passat llunyà, descobreix que els seus pares, morts ja fa temps, viuen i semblen tenir la mateixa edat que el dia que van morir. Podrà Harry salvar Adam dels fantasmes del seu passat?
Criatures de Déu
DISPONIBLE AQUÍ:Saps que res no anirà bé. Perquè tot juga a la contra. Les circumstàncies banyades per la moral, les tradicions i els costums, els estereotips i les condemnes fermes dels petits llocs. Pobles i llogarets d'Irlanda o de Terol on cadascú porta, o penja, (segons famílies o altres poders conferits), sambenitos o mèrits.
En un poble de pescadors irlandès fuetejat per la pluja, una mare menteix per protegir el seu fill. Aquesta decisió té un impacte devastador a la seva comunitat, a la seva família ia ella mateixa. No en quedava cap altra a la mare i no té cap altra opció perquè el fill pugui retrobar-s'hi, al terrer del qual va sortir, abans de perdre's pel vast món al qual potser ja no pugui pertànyer.