El thriller agrada molt de les casualitats generadores d?escenaris inquietants. Perquè tots sabem que un poli o un investigador té els seus recursos per enfrontar-se al mal i erigir-se en heroi dia sí dia també. La qüestió és quan els personatges treuen el cap des de la casualitat al costat salvatge de la vida. Aquest Take a walk on the wild side que diria Lou Reed…
I a Finn li va molt aquell rotllo castigador de víctimes propícies. Perquè així sap que té guanyat el comú dels lectors mortals de gènere negre. Gents rares sempre a la recerca de sinistres esdevenidors en pells alienes.
Després hi ha el toc clàssic que AJ Finn imprimeix a les primeres novel·les. Sempre hi podem trobar una invitació a la deducció pròpia del policíac més clàssic. Quelcom molt d'agrair perquè la cosa no sigui simplement sang sota l'escusa de torn.
Així és com va aconseguir copejar fort a la primera el bo de Finn i així és com seguirà sacsejant el mercat a mesura que trobi noves trames que anar oferint-nos…, de moment no amb la cadència dels bestsellers (potser una decisió sàvia per no ser devorat per la maquinària editorial), però almenys assegurant-se el factor sorpresa de l'autor que sembla haver-se dedicat a una altra cosa per tornar amb més intensitat encara.
Top novel·les recomanades d'AJ Finn
La dona a la finestra
L'art de la narrativa de suspens neix d'una espècie d'osmosi entre el personatge i l'ambient. El bon escriptor de thrillers fa servir aquesta capacitat de conduir-nos de banda a banda de la membrana que ens filtra des de la perspectiva particular de l'protagonista fins a un entorn amenaçador, acechante ..., en què tot apunta que alguna cosa greu va ocórrer, a mig camí entre la curiositat i la por.
En aquesta novel·la AJ Finn emergeix com un gran escriptor de novel·les de suspens. Un nou nom molt a tenir en compte. Un jove columnista d?importants diaris nord-americans que, com ja fes Joel Dicker, aporta nous registres de frescor i originalitat per a un gènere sempre necessitat de noves veus per redescobrir la tensió psicològica com a rica narrativa d?entreteniment. (Alerta, sempre insisteixo que allò d'«entreteniment» no és pejoratiu. El Quixot va ser una de les primeres grans novel·les d'aventures i per tant d'entreteniment, sense anar més lluny).
Aquesta novel·la La dona a la finestra, el títol de la qual ja evoca un símbol clàssic del gènere (classicisme cinematogràfic al qual en certa manera recorre en conjunt), ens convida a habitar la mateixa llar novaiorquesa que Anna Fox. Una dona reclosa entre els seus quatre parets i tancada també en el seu passat, que beu per oblidar o per intentar recordar als seus deliris d'alcohol. Fins que els Russell apareixen a la seva vida…
La que sembla una família exemplar passa a ocupar la casa del davant. Anna els observa amb aquesta curiositat de qui contempla amb malenconia la felicitat aliena. Fins que la ideal perspectiva s'enfonsa.
Anna veu, o creu haver vist (l'alcohol no és bon amic dels fets objectius sobre els quals donar part a l'autoritat) un particular i sinistre succés familiar. Els Russell deixen llavors de compondre una bella estampa per adquirir un tint absolutament fosc, atroç.
Ara l'Anna està sola. Massa tard perquè algú la faci cas. Massa tard per escapar de casa seva que ja fa temps la va atrapar. I el que és pitjor… Amb gairebé tota probabilitat els Russell saben que l'Anna va veure alguna cosa.
Descobrir fins a quin punt la debilitat i aïllament d'Anna la pot convertir en víctima perfecta o si finalment pot sortir del seu confinament, ordenar la seva ment i aconseguir alguna prova que no està completament boja, es converteix en el fonament d'una història asfixiant, inquietant i de lectura absolutament captivadora ...
El Final de la Història
El virtuosisme, l'excel·lència… tot exercici humà té aquest objectiu que il·lumina l'obsessió envers la perfecció. En l'objectiu del criminal, que juga a ser nèmesi de Déu com a venjança pel seu transitar per la vall de llàgrimes, la fi última ha de ser la suma de detalls, el principi, el camí i la fi, tot en un perquè acabi eixugant com una sinistra i esgarrifosa melodia.
«Estaré mort d'aquí tres mesos. Vine a explicar la meva història». Aquesta és l'esgarrifosa invitació de Sebastian Trapp, reconegut novel·lista de misteri, a Nicky Hunter, la professora i crítica experta en la seva obra amb què manté una relació epistolar. Des de la mansió de l'autor a San Francisco, Nicky comença a desentranyar la història de la vida de Trapp sota les atentes mirades de la seva enigmàtica esposa i de la seva filla gran.
Però Sebastian Trapp és un misteri en si mateix. I potser un assassí. Fa dues dècades, la primera esposa i el fill adolescent van desaparèixer; el cas mai no es va resoldre. El mestre del misteri està jugant un joc mortal? Quan un cos emergeix a l'estany del jardí, tothom s'adona que el passat no està enterrat, està esperant.
