Una autora que fa de la seva obra gènere propi. Perquè les trames es mouen entre l'intimisme, un punt de suspens, existencialisme domèstic i acció vital entre disjuntives i camins que els personatges assumeixen amb aquest punt d'aventura que és la vida mateixa.
Així que trobar-nos amb Tessa Hadley (no confondre amb la també escriptora Tessa Balli) és deixar-nos portar cap a una literatura molt particular on la proximitat dels seus protagonistes, més els plantejaments sense remilgos cap a les interioritats més profundes del que és familiar, acaben fent habitar les històries com aquests fantasmes omniscients que tot ho saben. Lectors en aquesta quarta dimensió com de Gran Hermano. La qüestió és que no et podràs enlairar d'aquest vidre des del qual s'observa tot el que passa amb el simple reclam, i alhora fascinant del suspens quotidià.
Top 3 novel·les recomanades de Tessa Hadley
El que queda de llum
És senzill, en els imparells no hi ha equilibri. Més encara en un entorn de parelles que, de cop i volta, es converteix en un triangle on sobresurten arestes entre angles més tancats. La matemàtica de la convivència sota un mateix sostre. El pitjor i… tanmateix, també el millor cap a un estrany exorcisme que sorgeix de la paradoxal situació.
Han estat amics inseparables durant trenta anys. Christine, la discreta pintora; el seu marit Alex, poeta maleït en la joventut i ara director d'escola; l'exitós marxant d'art Zachary i la seva extravagant esposa Lydia.
Una plàcida nit d'estiu Christine i Alex reben una trucada; ca Lydia, alterada, des de l'hospital: Zach acaba de morir. Un mateix sentiment envaeix tots tres: han perdut el més generós i fort dels quatre, l'àncora que els mantenia units, precisament aquell a qui no es podien permetre perdre. Desconsolada, la Lydia es muda amb l'Alex i la Christine, i en els mesos següents, la pèrdua, lluny d'enfortir els seus vincles, porta a la superfície antics desitjos i greuges fins ara enterrats en l'equilibri que els brindava la quadratura de la seva amistat.
amor lliure
L'amor lliure és una frontera a vèncer davant de l'ego de la parella més convencional. I també davant les remotes conviccions que la fidelitat és gairebé espiritual que et pot fins i tot condemnar a algun tipus d'infern. La qüestió és que un cop sumits en aquest alliberament, tot pot passar. I no hi ha possibilitat de tornar enrere sense acabar mal ferits tots, egos i consciències.
A casa dels Fischer, tot està a punt per rebre un convidat a sopar: el jove Nicholas, fill d?una vella amiga de la família. Fins aquella calorosa nit del 1967, ni Phyllis, una atractiva mestressa de casa de quaranta anys, ni el seu marit Roger, diplomàtic al Ministeri d'Exteriors, s'han detingut a qüestionar la seva vida en comú, el retrat que componen d'una família convencional de la burgesia londinenca. No obstant això, després del sopar, al ombrívol jardí, Nicholas fa un petó a Phyllis, i per primera vegada ella es pregunta si és veritablement feliç, i els fonaments de la llar comencen a trontollar.
Atreta per aquest noi contestatari i d'aspecte bohemi, Phyllis es llança a una aventura sentimental que li permetrà explorar els seus desitjos més íntims davant l'atenta mirada de la seva filla Colette, amb prou feines una adolescent a punt d'internar-se a la vida adulta. L'experiència posarà en dubte la visió del món dels Fischer i deixarà al descobert el que s'amaga darrere de la façana de les aparences.
Amor lliure ens submergeix al Londres palpitant de finals dels 60, en què els moviments contraculturals bullien en convivència amb els valors burgesos, de la mà de Phyllis, una dona que s'atreveix a desafiar tot allò que se n'espera mentre que dona i mare. Elegant i subtil, després del que queda de llum, Tessa Hadley torna a desplegar el seu mestratge per explorar els racons psicològics, carregar de significat el que és quotidià i crear atmosferes envoltants en una novel·la que parla de l'ona expansiva de les nostres decisions.
El passat
En algun moment el que hem viscut deixa de conformar el que som. En aquell moment el passat es tanca, es replega i queda només per donar-li malenconioses ullada, enyorances, alguna culpa i tot el que és irrecuperable. Des d'aquell moment es viu amb allò que s'és, que no és res més que allò que queda des d'aquesta amalgama…
Com cada estiu, quatre germans tornen a la casa que durant generacions ha pertangut a la família. Situada en una petita localitat anglesa no gaire allunyada de la costa, es tracta del mateix lloc on la seva mare, farta del seu marit, se'ls va endur quan eren nens. Tot i que està plena de records, la casa els resulta cada cop més aliena, i el seu manteniment, més costós, per la qual cosa els germans es plantegen vendre-la i desfer-se'n per sempre.
Conscients que aquest podria ser el darrer estiu que passin junts, les emocions estan a flor de pell i es respira una calma tensa que es veu aguditzada per la presència de Pilar, la dona nova i imponent d'un dels germans, així com per la de Kasim, el carismàtic fill de l'exnòvio d'una altra. Es forma llavors una amalgama de records, interessos i personalitats amb què la família haurà de conviure durant tres llargues i càlides setmanes si vol conservar uns vincles que cada dia semblen més febles.
A El pasado, Tessa Hadley ens presenta una història en què el passat silenciat d'una família amenaça d'esclatar i tornar-se insostenible. La memòria i el present dialoguen en una novel·la de prosa elegant i inconfusible flegma britànica, en què el lector assisteix a la posada en comú d'una vida que, encara que en teoria van compartir, cadascun dels quatre germans percep a la seva manera, amb les seves pròpies expectatives frustrades i des de la present i passada singularitat.
