Estudiós de Octavio Paz però també hereu de la seva prosa i el seu vers. El mexicà Alberto Ruy Sánchez ens procura aquests feliços retrobaments amb la literatura quan treu el cap algun dels seus nous llibres carregats de sorpreses argumentals i d'indagacions formals.
Escenaris recurrents força vegades pel que fa a aquest Mèxic d'equilibris impossibles entre tradició i avantguarda, entre faccions polítiques i poble. Compromís per escriure novel·la que ens endinsa en grans intrahistòries o assajos que disserten sobre allò sociològic, polític o «simplement» allò humà.
L'autenticitat més evident de l'escriptor és la impredictible cadència marcada per aquesta cosa per explicar. En el cas d'Alberto Ruy Sánchez gaudim d'aquell escriptor que troba les històries que cal narrar quan sorgeixen. Des d'aquest convenciment de l'oportunitat només poden sorgir obres carregades de compromís, tenacitat i inspiració en síntesi…
Top 3 llibres recomanats d'Alberto Ruy Sánchez
Quintet de Mogador
Hi ha llocs com suspesos al buit del mar sense arrelament més que en els seus abismes. Pot ser l'illa que porta aquest nom o tan sols una metàfora de la solitud davant del mar. Sempre tot esperant naufragis capaços de trencar com a escuma d'una Venus naixent a cada nova pleamar. Perquè només les illes saben com ningú néixer i renéixer, donar vida amb essència femenina i anhelar aquest amor que desapareix una vegada captiu.
Essaouira o Mogador, ciutat marina, emmurallada i laberíntica, ciutat de bellesa enlluernadora, desitjable, desitjant i mai de veritat posseïda, metàfora de la recerca amorosa i alhora de la dona estimada. Però de debò hi ha Mogador o, com asseguren alguns, és el nom d'una dona descrita com un port? Per què diuen que ella sempre sedueix però mai no se la posseeix completament?
El desig es dibuixa a Mogador amb cinc colors o cinc elements: aire, aigua, terra, foc i la quinta essència, la sorpresa. Els cinc llibres que formen el Quintet de Mogador -Nou vegades la sorpresa, Els noms de l'aire, Als llavis de l'aigua, Els jardins secrets de Mogador i La mà del foc-, reunits per primera vegada en un sol volum, construeixen un microcosmos al centre del qual batega la recerca de l'amor i, alhora, de la dona estimada.
«Aire devorat per l'aigua que absorbeix la terra i els jardins, que consumeix àvidament el foc. Vista en conjunt i amb sorpresa, pensa ella recorrent amb la mirada els cercles espirals del Quintet de Mogador, aquesta habitació de rajoles i cal·ligrafia que hem construït és com una màquina per ajudar-nos a viure i pensar el desig. Un lloc on mil i una històries, revelacions i idees, des de fa més de vint anys se'ns entreteixeixen. I un pot deambular entre els cercles i les peces amb enorme desimboltura. El gust de llegir a salts ia estones, mirar a l'atzar, escoltar per plaer allò que ens plagui de tot allò que ens ofereixen.»
L'expedient Anna Ajmátova
Tota existència és un expedient a esmicolar per al narrador de torn. La qüestió és empastar aquests retalls de vida deixats entre records, testimonis i fins i tot llegendes. Tot plegat compon l'essència d'un personatge. En mans d'Alberto Ruy el protagonisme d'Anna Akhmàtova cobra aquesta vida entre allò novel·lat i allò cronístic en un equilibri tan sucós com apassionant.
Per Anna, trobar la seva veu va ser lúnica manera possible destar al món. Mai va imaginar els efectes de la seva poesia subtil i esmolada en tantes persones diferents. Aquesta és la història del remolí de passions que va desencadenar a cadascuna. Des de l'enveja de l'home més poderós i venjatiu de la seva època fins a l'admiració turmentada de la dona encarregada de vigilar-la i delatar-la.
Des de la ciutat de Sant Petersburg prèvia a la Revolució, com en un teatre de sorpreses, ens tornem testimonis de la seva relació complexa amb els creadors del seu temps i, sobretot, amb el poeta més reconegut de la seva generació, Nicolai Gumilyov, el seu primer marit, assassinat el 1921, en un dels primers processos massius d'innocents planejats per Lenin i que es tornarien recurrents als anys del terror estalinista. Una dècada abans ella mateixa ens explica la seva intensa i breu història d'amor, a París, amb Amedeo Modigliani. Novel·la collage, novel·la documental, expedient de fets i rumors escrits amb una poesia retinguda en petites fulles d'escorça de bedoll, com es feia al gulag. Una novel·la sobre el poder de les paraules.
Els somnis de la serp
Aconseguida una edat, sembla com que la vida no dóna per més. Molts records, deutes, enyorances i pocs objectius. La perspectiva de la demència pot semblar llavors un procediment provocat des de l'existencial més que un deteriorament fisiològic o neuronal. O potser siguin aquestes, les nostres neurones les que acabin per prestar el seu últim gran servei i acabin emborronándolo tot, com un formateig del disc dur.
Però de vegades es produeixen disfuncions en aquest procés degeneratiu d'autodestrucció cap a la recuperació de la felicitat última, la ignorància infantil. Pot ser el cas d'el protagonista d'aquesta història, un pacient centenari d'un psiquiàtric que vol seguir recordant i que esbossa sobre els murs els dibuixos dels seus incontrolables flash back sobre el que va ser.
El lector aviat entén que l'esborrat de la informació en aquest cas atenta una veritat transformadora o una interessant esquizofrènia. Qui ho sap? La història personal de cadascú té els seus subterfugis, túnels traçats per la memòria per justificar allò que hem estat o on hem arribat. La millor analogia és la d'una serp que mai no intueix en el camí recte el millor dels camins cap a les seves intencions.
Que el nostre protagonista fos una mena d'esquena mullada arribat als Estats Units i que hagués conegut de certs avatars del Trotski exiliat i perseguit fins al seu assassinat podia ser casual. Que la vida el conduís finalment fins a la Unió Soviètica per treballar en una planta de fabricació que pretenia implosionar la Guerra Freda amb el transvasament d'informació d'un desencantat Henry Ford.
Són els seus records, són cent anys de vida. La saviesa se li pressuposa a un vell que va viure la seva apoteosi en ple segle XX i que ha tingut l'enteresa d'arribar al XXI amb ganes de relatar la seva vida en els seus esbossos d'home ancestral. De vegades un home centenari s'enfonsa en la seva pou fosc i en altres moments els seus ulls tornen a brillar quan es retroba amb una veritat hissada des del més profund de la memòria.
Alberto Ruy Sánchez se serveix d'aquest personatge per narrar el propi assaig històric. La serp dels pensaments i els somnis, amb el seu avançar zigzaguejant, acompanya el transcórrer de la història des d'una perspectiva personal. La Història es pot entossudir a justificar-ho i motivar-ho tot, la desraó, les pulsions més contradictòries i els ànims de la vanaglòria s'ocupen d'escriure la realitat després de la veritat oficial.
La Història tracta de testimoniar els canvis, els seus escrivents i interpretadors pretenen fer ciència de el procés. La serp sap que el camí sempre ha de ser sinuós, davant de l'obstinació de l'home per la línia recta com el camí més curt.
