Les 3 millors pel·lícules de Justin Timberlake

Val que això dels actors arribats després d'una fama guanyada en altres escenaris, sempre desperta recel. Això de Justino LagodeMadera no seria diferent. Però després d'unes quantes pel·lis es pot jutjar amb més criteri. Perquè passada aquesta primera interpretació en què crítica i aficionats escorxen el nou actor o nova actriu, acaba arribant una consolidació o la completa desaparició, segons les ganes, la fermesa i l'aroma final de possible fusta d'actor…

Justin va arribar per quedar-s'hi. Només que actua quan li demana el cos i conforme troba bons personatges per donar vida. Perquè, sens dubte, més enllà de patinades puntuals, els personatges de Justin Timberlake tenen gairebé sempre el punt. I així Justin explota aquest punt entre malenconiós i misteriós que tan aviat et val per a una pel·lícula d'intriga com que encaixa en una proposta de ciència ficció.

Així que…, és probable que en el cas de Justin Timberlake les pel·lis s'ajustin més a l'actor que no pas viceversa. No crec que ho vegem llançant-se a propostes on les virtuts més profundes de la professió d'actor requereixin exigències més grans. Però en allò que fa sens dubte encerta i els aficionats en general ens entreté.

Top 3 pel·lícules recomanades de Justin Timberlake

In Time

DISPONIBLE AQUÍ:

Argumentàs per a un amant de la CiFi més efectista, populista o com la vulguis trucar. Escenaris recognoscibles d'un futur com gairebé sempre distòpic. Classisme per disposar de temps amb què habitar el món d'una manera més feliç, a l'estil Huxley però sense Soma. Formes de guanyar-se la vida, o més aviat el temps de la vida, que apunten a l'àmbit ludopàtic com a única opció per no deixar-te la pell per unes míseres hores després d'altres tanques tancat a la fàbrica.

Però és que la vida és joc com a Las Vegas. I no pots esperar sortir de Las Vegas havent plomat la banca i havent-te raspallat a la filla del propietari com a propina…

Ambientada en una societat futura. La troballa d'una fórmula contra l'envelliment comporta no només superpoblació, sinó també la transformació del temps en moneda de canvi que permet sufragar tant luxes com necessitats. Els rics poden viure per sempre, però els altres hauran de negociar cada minut de vida i els pobres moren joves. Després d'aconseguir, per casualitat, una immensa quantitat de temps, Will (Timberlake), un jove obrer, serà perseguit per uns policies corruptes, «els guardians del temps». En la seva fugida, pren com a ostatge una jove de família adinerada (Seyfried).

Rèptils

DISPONIBLE AQUÍ:

Desconcertant guió de Benicio del Toro per a un thriller enganyós. Tots estan perduts al voltant de l'assassinat d'una jove encantadora. Però quan dic tots em refereixo a tothom, personatges i espectadors. Es crea així aquest ambient perfecte de suspens on l'esdevingut esquitxa més enllà de la pantalla. Perquè personatges i espectadors van de la mà a cada escena, a la recerca d'una veritat que es pot trobar en el compungit gest d'un Justin Timberlake que passa per ser el nuvi tan perfecte que fa pudor de criminal passional.

La qüestió és mantenir-se ben atent per no perdre's res. Perquè sempre hi ha pistes en aquest tipus d'històries que no podem deixar de banda com els passa als protagonistes embrancats a la recerca….

I és que tot i tenir les mateixes incerteses a banda i banda del llindar entre realitat i ficció, sempre hi ha plans que se'ns ofereixen per poder treure conclusions que segurament al policia de torn se li escapin…

Palmer

DISPONIBLE AQUÍ:

La més intimista de les pel·lícules seleccionades per a l'ocasió. Tot i que la cosa té truc perquè més enllà d'apropar-nos al personatge en si, per mitjà de Palmer ens endinsem en estereotips ben coneguts. Aquells que acaben sobrevivint a la fama més que gaudint-ne. Tipus que s'han de sobreposar a la fortuna com un malfari que els acaba caient a sobre com un piano passejant pel carrer.

Magulat per dins, Justin ens presenta el seu Palmer amb ple realisme. Potser perquè només des de dalt es pugui veure, amb estremidora lucidesa, com pot ser la caiguda. I llavors un s'aferra a alguna cosa, a aquestes petites coses que serveixen per oblidar-se d'artificis brillants fatus.

Després de dotze anys a la presó, Palmer, un exjugador de futbol, ​​torna a casa per refer la seva vida. Mentre s'adapta a la seva nova realitat, fa amistat amb un nen abandonat, però el seu passat el persegueix.

5 / 5 - (10 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.