Hi ha qui considera que John Malkovich és l?actor més egòlatra de tots els que han passat per Hollywood. Allò de fer una pel·lícula titulada «Com ser John Malkovich» sonava a vanaglòria absoluta. Tampoc li queda enrere la idea d'escriure i protagonitzar una altra pel·lícula titulada «100 anys: la pel·lícula que no veuràs mai» perquè només sigui vista en una surrealista estrena programada per al 18 de novembre de l'any 2115. Detalls que tenen molt de passar-se de rosca a l'ego.
Però quin lloc per cremar millor en fogueres de vanitats que al cinema, oi, John?
Perquè John Malkovich llença sempre un carismàtic encant gairebé sinistre que trasllada els seus personatges amb facilitat, com si no requerís més que sortir a escena i canviar-se de vestit per mudar de personalitat i fer creïbles qualsevol dels personatges encarnats. Virtut potser més innata que no pas estudiada. Però és que en allò natural sempre hi ha més veritat que en allò après. I John sap que l'ésser humà ho acull tot. Només és qüestió de buscar al seu fur intern el paper a desenvolupar des de les vivències més properes o les emocions compartides.
Fins al 18 de novembre de 2115, dia en què podré opinar amb complet coneixement de causa sobre la seva obra, les seves pel·lícules més recomanades avui dia podrien ser les que aquí porto, sempre a propòsit del seu esdevenir estrictament interpretatiu…
Top 3 pel·lícules recomanades de John Malkovich
Com ser John Malkovich
DISPONIBLE AQUÍ:La flipada estava servida. I no seria per a menys. També és cert que per compartir el flip interpretatiu i argumental res millor que envoltar-se de bons amics com John Cusack, Cameron Díaz o Charlie Shenn. I això que més enllà del títol les aparicions de John Malkovich són més aviat puntuals, tangencials, com per donar sentit al fascinant sense sentit de l'accés a la ment de l'actor per bussejar entre pulsions, desitjos, manies i animadversions.
Entre lisèrgica, estimulant artificial, delirant, onírica i alhora trepidant en el seu magnetisme per descobrir com es pot arribar a ser John Malkovich per fer el que vulguem amb la seva ment i manipular-lo al nostre gust. Perquè fet l'experiment amb Malkovich, la idea es podria extrapolar als nostres caps, cunyats i veïnes…
La vida de Craig Schwartz arriba al final d'un cicle. Craig és un marionetista de carrer amb un gran talent, però ell té la impressió que la seva vida no té sentit. Nova York ha canviat molt i la gent no hi presta gaire atenció. Fa deu anys que està casat amb Lotte, que treballa en una botiga d'animals i està obsessionada amb la seva feina. Ell aconsegueix trobar feina a la planta 7'5 de l'edifici Mertin-Flemmer de Manhattan, on troba una petita porta que permet l'accés a un passadís secret que l'aspira i que permet accedir al cervell de John Malkovich.
Les amistats perilloses
DISPONIBLE AQUÍ:Qualsevol personatge interpretat per John Malkovich és perillós per se. La qüestió és que certs perills ens atrauen com el formatge del cep quan la gana s'apodera de la raó. A la seva escenografia d'època, per moments recordem els vicis inconfessables de Dorian Gray. Només que aquesta vegada tot és viscut sense possibilitat d'esmena, sense cap altra ànima capaç d'albergar totes aquestes foscors que aplega el quadre de Dorian. Així tot és més salvatgement lasciu en un moment en què la lascívia era gairebé el pitjor dels pecats…
França, segle XVIII. La perversa i fascinant marquesa de Merteuil (Glenn Close) planeja venjar-se del seu darrer amant amb l'ajuda del seu vell amic el Vescomte de Valmont (John Malkovich), un seductor tan amoral i depravat com ella. Una virtuosa dona casada, Madame de Tourvel (Michelle Pfeiffer), de la qual Valmont s?enamora, es veurà involucrada en les insidioses maquinacions de la marquesa.
Sèneca
DISPONIBLE AQUÍ:Que John Malkovich interpreti un dels pensadors espanyols més grans per a la història de la humanitat, què vols que et digui… mola molt. La qüestió és que la pel·li té un punt de bibliografia històrica sense més ostentació que els merament efectistes, potser amb un deix histriònic per moments en la gesticulació. I al seu torn, en la seva senzillesa argumental consideres que potser el bio hauria de ser tot així per acostar-nos als personatges encarnats en grans actors. Amb això n'hi hauria d'haver prou. Però és clar, estem acostumats a l'èpica i poc oberts a considerar el geni assegut al wc, on més humà era…
Corre l'any 65 DC a Roma, i l'infam emperador Neró es nodreix d'una barreja de megalomania, paranoia i violència física. El famós filòsof Sèneca ha estat el mentor i conseller proper de Neró des de la infància, i va ser fonamental en la seva ascensió al poder. Tot i això, Neró es cansa de Sèneca i utilitza un atemptat frustrat contra la seva vida per acusar falsament Sèneca de ser còmplice de l'intent de magnicidi.
El seu generós regal a Sèneca: és lliure per suïcidar-se. Sèneca accepta el seu destí i, com a Sòcrates, vol acomiadar-se dels seus seguidors amb una darrera lliçó de la seva filosofia de vida. Després, planeja que li tallin les venes per consolidar el seu lloc a la història. Això és exactament el que passa, però Sèneca mor dolorosament i lentament. Una exanguinació que representa la fi de totes les vies del pensament.