L'escriptor suec Per Olov Enquist podria considerar-se una mena de ovella negra de la literatura actual sueca. Més que res perquè és aquest paÃs el que en major mesura serveix a la causa de l'noir nòrdic, aquest filó explotat per autors i autores com David Lagercrantz, En la inesgotable saga Millennium, o la supervendes Camilla Läckberg.
Però també és cert que Per Olov Enquist, A la seva edat, està de tornada de tot i acaba escrivint amb una llibertat envejable. La de qui abunda en la literatura per un ple convenciment vital sense horitzó algun glòries fà tues que ja no interessen gaudir.
Per desgrà cia només amb aquest convenciment que atorga l'edat, o una manera absoluta i alliberament difÃcil de conquerir en els temps que corren, succeeix finalment que es decideix un a escriure el que surt de dins, en la disjuntiva entre el visceral, l'emocional, el passional , tot això amanit o més aviat condemnat en el cas de Enquist, per la racional.
Aixà que si et ve de gust gaudir d'aquestes literatura que et deixa bocabadat, no per mitjà d'enginyosos girs, sinó a cop de veritat, fins fer-te despertar un somriure franc o una llà grima hissada des del més profund de el pou que cadascú alberga, Olov Enquist pot ser un gran narrador per a tu.
Top 3 llibres recomanats de Olov Enquist
El llibre de les parà boles
Qui no ha viscut un amor prohibit? Sense estimar l'impossible, el prohibit o fins i tot el repudiable (sempre a la vista dels altres), probablement mai es podrà dir que s'ha estimat o viscut, o ambdues coses. Olov Enquist fa un més que probable gest d'honestedat amb si mateix. Un reconeixement de l'amor romà ntic (en l'espiritual i en el fÃsic. O des del fÃsic cap a l'espiritual) L'amor que va ser entre la dona madura i l'adolescent podria haver estat considerat en el seu moment com una trobada vergonyós, immoral o reprovable.
Però en el cas de l'adolescent, suposant que va ser qui ha arribat a ser Olov Enquist, segurament hagi proliferat en grans pà gines de la literatura mundial. Estem llavors en deute amb l'adulteri o la promiscuïtat o el que sigui que hagi de veritat en aquest primer amor com a matèria d'estudi entre mestra i alumne? Sens dubte hi ha tints autobiogrà fics en les pà gines d'aquest llibre. El mateix autor ho reconeix. Alhora que reconeix una mena de deute creativa.
La sensació d'un amor après entre els braços i les cames que en altre temps ho van acollir poder ser la més fecunda de les seves arrels creatives. Visca llavors l'amor inesperat, el que s'amaga per fer-se universal, el que desperta la creativitat del prohibit. Per ser honest amb si mateix, l'autor ha volgut escriure el que fins ara es traçava en les lÃnies del seu destà i de la seva à nima. Qui no hagi estimat l'impossible no hauria de llegir aquest llibre. Tots els altres, inclòs tu, no pots deixar escapar aquesta oportunitat.
La biblioteca de l'capità Nemo
La biblioteca de l'capità Nemo Bé és cert que Olov Enquist no pertany a l'noir nòrdic. I no obstant això hi ha un no sé què en aquesta novel·la d'ecos foscos, compartits grà cies a aquesta ambientació gèlida, com de personatges sempre trepitjant un permafrost que reflecteix la duresa de la seva pròpia existència.
A partir d'una més que possible confusió de fills nascuts el mateix dia, Olov Enquist desplega tot el seu do per combinar acció i reflexió, existencialisme enmig de les realitats més adverses, fins al punt d'un estranyament mà gic, entre allò onÃric, allò desitjat per l'ésser humà i la contrarietat com a essència convertida en el nostre hà bitat grà cies al do de la raó.
L'obra es va movent com una contÃnua metà fora entre la neu que cobreix la terra, la bellesa i la seva sinistre descobriment en soledat.
En la seva sòlida prosa, Enquist desperta sempre una lÃrica de la imatge i de l'sÃmbol que el converteix en un estrany poeta que troba en el prosaic l'excusa per desenvolupar els versos més desangelados.
La visita d'el metge de cambra
Cristian VII patia la seva malaltia mental encubriéndola a les tÃpiques fantasies que engatusan a poble, ignorant de l'estat real de les coses.
Potser per això Cristian va voler confiar la seva cura en les mans d'un metge avantguardista. Només que el doctor en qüestió va aprofitar la seva entrada a la cambra del rei per aportar una frescor i modernitat que va impactar aviat amb els interessos de tants i tants habitants de la cort.
Sol passar amb els personatges fora de temps. Aquell metge, Johann Friedrich Struensee no havia d'estar al segle XVIII i menys en una boca d'el llop tan retrògrada com una cort. Poc després d'entrar a curar el rei, va acabar decapitat.
I això que va arribar a actuar com a và lid del rei en multitud d'assumptes amb voluntat transformadora (sens dubte per això va acabar perdent el cap, literarlmente parlant).
En l'interval, l'autor ens capbussa en el conegut i el supòsit sobre un personatge que per si sol ja anunciava una modernitat que encara trigaria a arribar diverses dècades, quan la il·lustració treia el cap ja a un segle XIX, ara ja sÃ, més obert a certs canvis ...