A la fi i al el cap hi ha certs paral·lelismes entre la direcció cinematogràfica i la redacció novel·lística. Amb l'avantatge que escrivint no has de enfrontar-te a potencials egos de l'actor encimbellat de torn. O potser per això Guillermo del Toro escriu novel·les (a mitges amb altres escriptors), per poder ordenar sense rèplica alguna a personatges que d'entrada només viuen en el paper.
Encara que el de Guillem i la seva aterratge escriptura no és una cosa tan ocasional com el d'altres il·lustres cineastes com Woody Allen. Perquè són unes quantes novel·les ja de les quals també acaba extirpant els seus guions, amb aquesta precisió que rescata diàlegs, escenaris i intencions per ajustar-se als requeriments del cine.
Encara que per ser justos (i precisos), com ja he avançat, el del vessant novel·lística de Guillem de el Toro ve sempre acompanyada d'altres narradors amb els quals s'ajunta probablement per traçar els possibles de cada nova idea atalaiant el que finalment pugui sorgir: guió, novel·la o ambdues coses ...
Top 3 novel·les recomanades de Guillem de el Toro
La forma d'l'aigua
El fantàstic dóna peu a tota mena d'emocions. En primer lloc perquè ens condueix de nou a la infància; en segona instància perquè aconsegueix que enfoquem el món amb nous ulls; en tercer lloc perquè la imaginació és poderosa fins i tot per assaltar les nostres emocions quan es compta amb semblant brillantor. Això és el que passa amb aquesta trama.
Ambientada a la ciutat de Baltimore en plena Guerra Freda, al centre d'investigació aeroespacial Occam, a què fa poc ha arribat un ésser tan extraordinari com potencialment valuós: un home amfibi capturat a l'Amazones. El que segueix és una emotiva història d'amor entre aquest ésser i una de les dones de la neteja en Occam, qui és muda i es comunica amb la criatura per mitjà de el llenguatge de signes.
Desenvolupada des del primer moment com un trencador llançament simultani (una mateixa història recreada per dos artistes en els mitjans independents de la literatura i el cinema), aquesta obra entreteixeix la fantasia, el terror i el gènere romàntic per tal de crear un relat que resulta tan trepidant en el paper com a la gran pantalla. Prepara't per a una experiència diferent a tot el que has llegit o vist.
Els éssers buits
El inqüestionable punt fosc de Guillem de el Toro pot trencar cap a qualsevol vessant tirant per terra els dics obstinats a contenir la imaginació. En aquesta ocasió abordem un argument noir terrorífic.
La vida d'Odessa Hardwicke descarrila quan es veu obligada a disparar al seu company, un agent federal que perd el control de forma inexplicable durant la captura d'un violent assassí.
El tret, en defensa pròpia, commociona a la jove agent, però el que més inquieta Odessa és l'ens espectral que li ha semblat veure desprendre de el cos del seu company mort.
Hardwicke, que dubta de la seva seny i del seu futur a l'FBI, accepta encarregar-se de recollir les pertinences d'un agent jubilat a l'oficina de Nova York.
El que troba allà la posarà sobre la pista d'una figura misteriosa: Hugo Blackwood, un home tremendament ric que assegura portar segles viu i que o està boig de rematada o és la millor i única defensa de la humanitat davant d'un mal indescriptible.
Dels autors de la Trilogia de la Foscor ens arriba un món de suspens, misteri i terror literari sinistrament estrany, terrorífic i sorprenent. «Els éssers buits» és un relat captivador i esgarrifós, una nova faula commovedorament original de l'oscaritzat director Guillermo de el Toro i de l'reconegut autor Chuck Hogan, protagonitzada pel seu personatge més fascinant fins a la data.
El laberint de l'faune
També hi havia novel·la per a aquesta pel·lícula que ens va fascinar a tots fa als seus bons anys. I reviure-ara des del paper és plenament disfrutable perquè desperta aquests flaixos carregats de fantàstica nostàlgia per una història feta ja molt pròpia de l'imaginari d'aquestes terres.
Una novel·la fosca i màgica, una inoblidable col·laboració entre dos dels narradors més famosos dels nostres dies: Guillem de el Toro i Cornelia Funke.
En un regne subterrani, on no existien les mentides ni el dolor, una princesa somiava amb els humans. Un dia va escapar al nostre món, el sol va esborrar els seus records i la princesa va morir, però el seu esperit era immortal. El rei no es donaria per vençut: tenia l'esperança que la seva filla tornés a casa algun dia. En un altre cos. En un altre temps. Potser en un altre lloc. Esperaria ... fins al seu últim alè, fins al final dels temps ...
Atmosfèrica i absorbent, inspirada per la cinta guanyadora de l'Oscar, i amb material original que amplia la història, aquesta captivadora novel·la il·lustra esplèndidament que la fantasia és l'artefacte més sagaç per desvetllar els miracles i els terrors de la realitat.
1 comentari a «Els 3 millors llibres de Guillermo del Toro»