La literatura eixida d'Aragó, i especialment de puny i lletra d'escriptores aragoneses, despunta per una qualitat a prova de bombes. Autores com Irene Vallejo o la pròpia Sara Barquinero, cadascú a la seva ona, totes dues enlluernant amb una empremta creativa per a la literatura amb més quirats.
Assolir un nivell de lectura transcendent es pot aconseguir des de diferents focus. L'assaig sempre hi apunta, a brodar les idees per al conjunt més harmoniós al voltant de la idea. Des del costat de la ficció, l'assumpte cobra una altra dimensió. Perquè és més complex conferir de vida i acció a la trama, mentre es busquen aquestes nocions que plantegen els dubtes existencials o que s'atreveixen amb ombres de resposta per enganxar el lector més exigent.
L'arribada de Sara a la novel·la és una benedicció en aquest sentit. Perquè sempre són necessàries les famoses noves veus quan es tracta de veus amb personalitat, atrevides, capaces de soliviantar consciències, de transformar, del que toqui i que sempre correspon a la faceta creativa del que és humà per vèncer inèrcies de cada època.
Top 3 llibres recomanats de Sara Barquinero
Estaré sola i sense festa
És cert que costa trobar noves veus que parlin d'amor entroncat amb vitalisme, amb filosofia, amb transcendència des del frec de la pell o fins des del orgasme. I això que l'assumpte és tot un repte narratiu on l'escriptor o escriptora de torn pot demostrar, si no es perd en l'intent, que la literatura realment aconsegueix els espais que cap altre art o àmbit de coneixement abasten.
Una jove filòsofa aragonesa pren el relleu de Milà kundera de Beauvoir o fins i tot de Kierkiegaard. Es diu Sara Barquinero i per tan substanciosa tasca es fa amb el seu particular Agnes crida si és el cas yna. El que va poder viure i sentir yna, el que pot quedar d'ella en el seu esdevenir oblidat en forma de diari, acaba per donar sentit a qualsevol altra vida abocada dubte fins ontològiques en el simple afany de viure.
Qui és yna? Per què el seu diari íntim, crònica de la seva enamorament d'Alejandro en 1990, ha aparegut en un contenidor de Saragossa? La protagonista d' Estaré sola i sense festa no pot evitar fer-se aquestes preguntes quan troba el vell quadern manuscrit de yna. Hi ha alguna cosa en la prosa senzilla d'aquesta desconeguda que l'empeny a voler saber més.
La seva història té una força contagiosa que, tot i la distància, l'obliga a pensar en si mateixa, fins al punt de deixar tota la seva vida a pausa per donar començament a una investigació que la portarà a Bilbao, Barcelona, Salou, Peníscola i , finalment, de tornada a Saragossa. És cert que ningú va anar a l'aniversari de yna l'11 de maig de el 1990? Té sentit que l'amor de la seva vida mai la cridés? A què responia aquesta gran obsessió romàntica? I on estaran ara els seus protagonistes? Seguiran vius?
Amb ressons de Roberto Bolaño i Julio Cortázar, la joveníssima filòsofa i escriptora Sara Barquinero construeix una sorprenent història de desig i d'intriga que recorre Espanya, i que és la primera pedra d'un ambiciós projecte narratiu: un retorn a la novel·la filosòfica sense renunciar a l' pols vertiginós.
els escorpins
Que la humanitat té certs tints de civilització autodestructiva, sens dubte. Incapaços d'observar que allò finit no es pot tornar infinit per obra i gràcia de les nostres ambicions té molt d'explicació. Des d'aquí es pot connectar en certa manera amb aquesta proposta que busseja en els motius autodestructius del que és humà com a grup i com a individus…
Los Escorpiones és una novel·la de novel·les: una obra narrativa titànica i misteriosa. Els protagonistes, Sara i Thomas, es veuen embolicats a l'entramat d'una teoria de la conspiració dirigida pels poders polítics i econòmics, que pretenen controlar els individus a través de la hipnosi i els missatges subliminals en llibres, videojocs i música per induir-los al suïcidi. Tots dos porten a sobre desequilibris emocionals i, mentre es teixeix entre ells una relació inclassificable i poderosa, decideixen investigar sobre aquesta secta el nom de la qual és el d'una de les poques espècies animals que prefereix matar-se abans que seguir suportant el dolor.
Des de la Itàlia dels anys vint, passant pel sud profund dels Estats Units als vuitanta, fins a arribar a l'època actual a Madrid, Bilbao, un poble perdut de l'Espanya rural i Nova York, aquesta és una història sobre l'angoixa existencial , la solitud i la necessitat de creure en alguna cosa, sigui el que sigui, per trobar el sentit a la vida. Sara Barquinero brinda una experiència de lectura que obsessiona, inquieta i arrossega el lector fins al final.
Terminal
Les trobades fugaces. Les transicions de la vida entre escena i escena. Allà on encara no som nosaltres amb els nostres condicionants i circumstàncies. Aquests llocs de pas com dutys frees de l'existència, sense càrregues emocionals amb els seus gravàmens… Fins que la realitat torni, almenys, amb el seu interès pertinat a aferrar-nos al que vam ser.
Dues persones coincideixen a la sala despera dun aeroport. Ella visitarà la seva parella mentre espera la resposta d'un amant a una proposició; ell fa el que probablement serà el seu darrer viatge. Davant l'avorriment i l'angoixa que pateixen cadascun, entaulen una conversa sobre l'amor, la culpa, la mort, la maternitat i la dificultat de ser un adult i portar una vida autèntica. Mentrestant, darrere seu, un nen que torna al seu país després d'una estada finançada per una ONG, es debat sobre si cometre o no un petit crim.
