Els 3 millors llibres de Pere Cervantes

Hi ha professions que sempre tenen una vocació especial. És com allò del nen que voluntàriament es dirigia a la porteria de l'esbarjo per posar-se de porter…

I és clar, un nen que tria ser porter pot acabar treballant de policia o metge i finalment trobant en l'ofici d'escriptor aquest lloc on explicar als el món la seva especial forma de veure les coses que precisament per aquest prisma nou, sempre acaba enganxant als lectors .

Recordo ara mateix a un altre policia escriptor il·lustre ja com Víctor de l'Arbre (no és l'únic). I avui obrim espai per a Pere Cervantes, un altre policia (potser no porter de petit però sí també català com a Víctor de l'Arbre).

A la ja considerable bibliografia de Pere trobem un lloable gust per una varietat segurament derivada de la prospecció creativa que sembla anar enfocant a l'gènere policíac. Un noir entre Catalunya i Balears que inclou alguna arrencada de sèries de novel·les. Però la ploma de Cervantes pot abordar trames més existencials en la ficció; o fins i tot llibres de no ficció amb una clara connotació divulgativa des de la seva acompliment policial.

Top 3 llibres recomanats de Pere Cervantes

L'espia de vidre

Les guerres mai no acaben del tot. Després dels caliu dels últims focs arriba la gelidesa. Perquè la guerra freda com a concepte es pot estendre a qualsevol conflicte que s'acaba estenent sine die com un vell fantasma entre records i ideologies. En aquest boirós espai es mou aquesta història que inquieta en la seva violència latent, continguda i deslligada com a llampecs fugaços d'odi i animadversió.

Taibe Shala no és una víctima més de l'última guerra als Balcans, és una dona amb l'ànima gelada. Una periodista i intèrpret de les Nacions Unides. Una mare feta de silencis. Una espia. Aquesta història comença amb la seva estranya desaparició a Pristina, la seva ciutat natal, el 2019. 

Manu Pancorbo, àlies Panco, un vell amor de Taibe i reporter de guerra espanyol, emprendrà la seva odissea particular per esbrinar els motius de la desaparició de la dona que no ha pogut oblidar. L?acompanyarà el seu lleial col·lega en conflictes armats, Olga Balcells, fotògrafa que acumula reconeixements internacionals i fantasmes dels quals no aconsegueix alliberar-se. 

Les indagacions dels dos periodistes al nou Kosovo els portaran a un món fosc de venjances personals, agències d'intel·ligència, suspens i traïcions. Tornar als Balcans vint anys després obrirà a Panco ferides que creia cicatritzades, i serà bussejant en els episodis d'un passat recent quan descobrirà qui és Taibe Shala i els secrets que van forjar l'enigmàtica dona que el va marcar per sempre i que mai no va arribar a conèixer del tot.

El noi de les bobines

Quan em trobo una història sobre la infància abocada atzarosament als abismes de l'crim sempre recordo aquella peli de Harrison Ford i el nen Amish que veu el crim en un bany de benzinera, crec recordar.

La qüestió és que la idea sempre conrea aquesta cruesa del que mai hauria de ser, precisament de la protecció necessària de la infància sobre el pitjor de el món que els adults ens entestem a construir. Pere Cervantes construeix un escenari similar al voltant de Nil Roig, un xaval que ja de per si habita els durs i eterns dies de la dictadura a Barcelona. Aquell mal dia de 1945 mentre tornava a casa de la seva «feina» com a encarregat de transportar bobines de cinema, es va trobar amb un assassinat.

D'una banda la por insondable en la ment d'un nen de 13 anys, per un altre el repte que es desperta amb el particular llegat de la víctima. Perquè aquell difunt va tenir temps, abans que expiri, de lliurar-li una misteriosa estampa, precisament d'un actor de cinema. No hi va haver instruccions a l'respecte, tan sols la certesa que des d'aquesta imatge es traçava el descobriment de grans secrets.

cops

Enfrontat a un món que el va acabar atrapant. En aquesta estranya frontera on queden retinguts malfactors, herois, vilans i ídols de la supervivència trobem a un Alfa acabat de sortir de la presó.

Sent policia sortir de la presó és per a ell una invitació a la rendició completa, a la fàcil perdició de les ombres ja conegudes. Sota el sobrenom d'Alfa ens aproximem a una d'aquestes vides fetes novel·la, amb el seu punt d'adaptació a la ficció però sense saber mai si per excés o per defecte. Arribat el moment de la dràstica decisió de posar-se sens dubte d'l'altra banda, Alfa podrà exculpar-se en mil pretextos, justificar-se per una nova vida després de la presó en la qual no es troba.

La qüestió és que ja no sent que tingui arrelament algun amb el costat bo i decideix que els intensos reclams de l'hampa, com cants de sirena, són irrenunciables invitacions a una llibertat que sí, que vista únicament des del costat de la perdició, és tan brillant com encegadora.

Altres llibres recomanats de Pere Cervantes…

No ens deixen ser nens

El començament d'una sèrie, la creació d'uns personatges essencials en tot narrador de novel·la negra, per molt directament o indirecta que sigui la seva incursió creativa en el gènere.

María Médem és una protagonista molt intensa des de vessants poques vegades abordades al noir. Perquè és una mare recent, propietària i senyora d'una casa on la seva parella amb prou feines pot romandre per motius laborals i on a canvi la sogra es mou com peix a l'aigua. Per més inri, per descomptat, una feina que l'esperava amb la notició d'un doble crim de dues àvies que se li assigna amb el company més incòmode, Roberto Rial.

La ciclogènesi perfecta perquè s'acosta a la vida de Maria Médem amb negres auguris de thriller. Una novel·la sorprenent que aporta una singularitat sensibilitat amb el femení en un àmbit policial que encara pot seguir sent desfavorable, que desconcerta a les relacions personals entreteixides entre els protagonistes i que ordeix una resolució inesperada al voltant dels crims centrals de el cas policial.