Sempre resulta gratificant trobar aquestes noves generacions que asseguren un relleu en l'à mbit que sigui. Perquè l'autora Laura Ferrero treu el cap com a nova escriptora d'aquest realisme sempre necessari per fer deguda crònica d'una època en gresol de intrahistorias.
Comptant amb altres escriptores com Betlem Gopegui, Marta Sanz o Edurne Portela (Per fixar el focus en escriptores que, cadascuna a la seva manera i en els seus dispars trames, equilibren la necessà ria visió en femenà amb el essencialment humanÃstic), Laura apunta a engrossir aquest grup d'escriptores que compondran el mosaic del nostre temps.
De moment la seva bibliografia ens ofereix aquests grans esclats del que quedi per venir, a través d'aquest necessà ria aposta essencial pels personatges per traslladar-nos a un món carregat de matisos que ens acaben enfrontant a l'espill de la nostra pròpia existència.
Ficcionar, compondre relats o novel·lar sobre les circumstà ncies dels personatges i la seva forma d'afrontar les seves realitats sempre pot suposar aquest redescobriment empà tic d'un mateix. Cap placebo existencial millor que la literatura quan s'aconsegueix que aquesta corretja de transmissió sacsegi el nostre motor interior, grà cies a l'imaginari i la brillant exposició formal l'escriptor de torn.
Top 3 llibres recomanats de Laura Ferrero
Què faràs amb la resta de la teva vida
Les qüestions que ens aborden si ens assalta un dubte similar a la del tÃtol d'aquesta novel·la, apunten a aquest resta de la teva vida com el que queda, com el resultat de les teves decisions més o menys encertades. El resultat final pot ser el vertigen. Llevat potser que encara tinguis 30 anys, com la Laura. En aquest cas la texitura es calça amb una lleugeresa que encara et permet ballar per la vida com si la teva cançó sonés a tot volum, todavÃa.Pero tot i aixÃ, Laura té molt a descobrir sobre si mateixa.
I el que pugui sumar-se als seus 30 anys potser distorsioni per sempre aquesta melodia, en el cas de la Laura ja de per si amb un deix malenconiós de violins per la duresa que va ser i el dolç que mai va poder culminar, per molt que ella ho hagués desitjat. La qüestió és que amb trenta anys Laura deixa a la seva parella i abandona Eivissa per mudar-se a Nova York. La seva joventut ha estat marcada per la relació amb el seu pare, un home intolerant; la seva mare, que va desaparèixer per tornar cinc anys després; i Pablo, el seu germà , que troba en la pintura la manera de lluitar contra la malaltia mental que pateix.
A Nova York, Laura comença a treballar en una editorial ia assistir a les classes que Gael, un misteriós conegut de la seva mare, imparteix a la Universitat de Columbia. Qui és Gael? Què sap ell de tot el que ha passat en la seva famÃlia?
piscines buides
En moltes ocasions he manifestat la meva consideració d'el relat com un espai creatiu molt diferent de la novel·la. SÃ, tot es tracta d'escriure, però la forma de treure el cap a una història breu no té res a veure.
Perquè el relat condensa i finalment explota. I en la contracció de la vida que suposa narrar acotat o enfocat cap al final més immediat possible la virtut de l'bon escriptor destaca en gran manera en la seva forma d'equilibrar forma i fons. Per això quan Laura Ferrero va donar a conèixer les seves piscines buides, amb la seva evocadora imatge a estius vençuts sense termini de renovació a la vista, la crÃtica va rescatar el volum com una obra memorable.
Els protagonistes d'aquests relats no són herois ni viuen situacions de vida o mort. S'assemblen massa a nosaltres mateixos. Podrien ser els nostres veïns, els nostres pares, les nostres parelles, els nostres amantes.Una dona que no pot dormir i es va a la sala a escoltar el brunzit de la televisió. Un pare que bufa les espelmes davant el seu fill, que també és pare. Una noia que li escriu una història d'amor a una nena que no coneixerà . Un avi que li parla a una fotografia.
Un home i una dona que es diuen adéu en una cantonada. No es coneixen entre ells però a tots els passen coses semblants: la vida, amb els seus insignificà ncies però també amb les seves grans preguntes: com s'enamora un, per què l'amor que no es gasta s'endureix, què és el que ens fa por. Han de triar entre la vida que tenen i la que imaginan.En aquesta cruïlla neixen aquestes històries. Sonen ressons de Lorrie Moore i Raymond Carver en aquesta primera obra de Laura Ferrero, la publicació inicial en digital va ser un inusual esdeveniment. Una poderosa veu irromp amb força en la literatura en espanyol.
L'amor després de l'amor
Les grans idees neixen gairebé sempre des del tedi. Ha de ser cosa de el contrast entre el no-res, el buit i la necessitat implÃcita que sorgeixi una espurna. Una cosa aixà indicava l'autora que va ocórrer amb el moment en què es va concebre aquest volum de relats il·lustrats. I fixem-nos que no crida «desamor» al que queda quan l'amor salta per la finestra, com diria algun famós cantante.Y és que si l'avorriment pot acabar despertant la gran idea, el desencant, i per què no dir-ho, aquest desamor omès en el tÃtol, acaben portant unes muses que solen estar més a gust a la calor de foc de l'infern.
Com més baix caus, més acaben explicant aquestes muses, com resiliència o sublimació perquè facis música o literatura.Lo millor d'una bona escriptora o bon escriptor és saber fer apilament dels moments que tothom vol oblidar (fracassos i pèrdues), com un romanent per explicar històries, ni que sigui per això. Perquè després arriba el moment de projectar-les, augmentar-les en personatges de torn tan impactants com Amy Winehouse o Eric Clapton entre d'altres, visitants de l'desamor en la versió més impactant perquè tots ells donin testimoni que el creatiu i el destructiu són la mateixa forma de bellesa trà gica.
Altres llibres recomanats de Laura Ferrero
Els astronautes
La famÃlia il?estranyament. El que vam ser sobre la base de l'entorn més proper i la distà ncia sideral que va cobrint-ho tot després, amb residus en forma d'estela de llum. La famÃlia és aquest lloc on vas ser (o vas poder), ser feliç però que ja no torna a trobar-se en la seva deguda naturalesa, per allò del riu que mai deixa de fluir sent en tot moment un riu diferent. Fins al punt de sentir el present com un lloc inhòspit de portes cap a dins del que antany va ser llar, avançant com a manca de gravetat, alienat a casa teva.
Tots sabem des de la infà ncia quines persones formen la nostra famÃlia i quins són els llaços que ens uneixen a cadascuna. Tots menys la protagonista d'aquesta novel·la, a qui mai no van explicar que ella també, en algun moment de la seva vida, n'havia tingut una. Què va passar aquells anys perquè tots els vestigis de l'època desapareguessin? Els astronautes narra el desxiframent d'aquest ecosistema perdut en el temps: una fotografia trobada fortuïtament, en què apareix de nena amb els seus pares, il·lumina la realitat de la famÃlia amb trenta-cinc anys de retard. Però il·lumina, sobretot, les mancances, els silencis i els secrets sobre els quals es va veure obligada a conformar la seva identitat. No obstant, una història mai no explica la veritat, sinó una veritat…
Laura Ferrero parteix d'un fet autobiogrà fic per construir una ficció emocionant, per moments esgarrifosa, sobre tots aquests relats que ens inoculen a la infà ncia sobre la nostra pròpia vida i que no ens qüestionem fins que som capaços d'observar-la des de fora. Igual que van fer aquells homes i dones, els astronautes, que van haver d'anar-se tan lluny com fos possible, allà on ningú havia arribat, per poder comprendre, per fi, el que sempre va estar a l'abast de la mà .