Potser el relat de tota història d'amor amb majúscules, ja sigui actual o remota, no difereixi tant en l'aspecte romàntic. Perquè una novel·la romàntica de les transcendents, com dic res a veure amb el gènere rosa, ens parla de sentirs impossibles de culminar per condició social, per esclats bèl·lics o altres excepcionalitats.
La qüestió és, com decideix Luis Landero en aquesta ocasió, aportar una nova ullada a l'amor, al seguici, a aquests inicis on cadascú busca el seu lloc en potencials famílies polítiques amb les aparents bondats i els morts enterrats al soterrani de cada llar…
Marcial és un home exigent, amb do de paraula, i orgullós de la seva formació autodidacta. Un dia es troba amb una dona que no només el fascina, sinó que reuneix tot allò que li agradaria tenir a la vida: bon gust, alta posició, relacions amb gent interessant.
Ell, que té un alt concepte de si mateix, és de fet encarregat a una empresa càrnia. Ella, que s'ha presentat com a Pepita, és estudiosa de l'art i pertany a una família adinerada. Marcial necessita explicar-nos la seva història d'amor, el desplegament dels seus talents per conquerir-la, la seva estratègia per desbancar els altres pretendents i sobretot què va passar quan va ser convidat a una festa a casa de la seva estimada.
Ja pots comprar la novel·la «Una història ridícula», de Luis Landero, aquí:
1 comentari a «Una història ridícula, de Luis Landero»