En el seu inesgotable deute amb el segle XX. Un temps cada vegada més carregat de grans històries a mesura que se'ns allunya en el temps, Modiano ens condueix per una trama que es recrea en aquesta noció nostàlgica del que és efímer. En la idea de la possible empremta que podem, o no, deixar al nostre pas pel món. Perquè tots podem estar subjectes a una investigació sobre les nostres vides. O això es desprèn almenys respecte a una Noëlle Lefebvre convertida en fonament vital.
El que Noëlle va poder o no fer. Els motius per trobar-la, en el primer moment en què Jean, el nostre prota, rep l'encàrrec d'encaixar el seu puzle, pot ser que es vagin esvaint conforme l'essencial és simplement ella, el seu pas pel món, el seu esdevenir entre encerts o fracassos. Un esmunyedís destí que Jean pretén traçar amb obsessiva intensitat conforme el seu propi temps apremia. Només que algunes destinacions semblen escrites amb tinta invisible, amb aquesta tinta simpàtica sobre el qual un pot passar la vista sense més ni més al saltar entre paràgraf i paràgraf.
Un aprenent de detectiu anomenat Jean Eyben rep l?encàrrec de l?agència Hutte, per a la qual treballa, de seguir el rastre d?una dona. La dona es diu Noëlle Lefebvre, i el jove investigador la persegueix infructuosament. Trenta anys després, reprèn pel seu compte aquest cas i continua les indagacions.
En aquests dos períodes de temps, Eyben va a buscar un fantasma. Recorre els carrers per on ella va transitar, tracta de trobar alguna carta, localitza una agenda, parla amb persones que la van conèixer, tafaneja en la seva potser agitada vida sentimental. I el que van aflorant són pistes difuses, ressons del passat: un Chrysler descapotable, un tal Sancho, un estiu, un llac, un aspirant a actor… Ombres, retalls de memòria, records que el temps distorsiona o esborra. Qui és Noëlle Lefrebvre, la dona en fugida, la dona esvaïda? I qui és Jean Eyben, l'home que segueix la petjada, l'home que viu obsessionat per la seva absència?
Benvinguts de nou al territori Modiano, aquest escenari fet de paraules en què l'autor explora el laberint de la memòria, on les preguntes moltes vegades condueixen a nous enigmes. Una novel·la absorbent, pur virtuosisme literari d'un mestre que, llibre a llibre, va depurant el seu estil, afegint matisos a un univers el centre del qual és París com a espai real i mític alhora, encara que aquí se li uneix Roma, la ciutat a la que evaporar-se…
Ja pots comprar la novel·la «Tinta simpàtica» de Patrick Modiano, aquí:
