Banderes en la boira, de Javier Reverte

llibre-banderes-a-la-boira

La nostra guerra. Encara pendent d'actes de contrició, en el polític i en el literari. Una guerra civil traslladada tantes i tantes vegades aa literatura espanyola. I mai està de més una nova perspectiva, un plantejament diferent. Banderes en la boira és això, una història sobre la Guerra Civil ...

Seguir llegint

La nit que no va parar de ploure, de Laura Castañón

llibre-la-nit-que-no-parar-de-ploure

La culpa és aquest regal amb el qual els humans abandonem el Paraiso. Des de petits aprenem a tenir culpa per moltes coses, fins que en fem una companya vital inseparable. Potser tots hauríem de rebre una carta com la que rep Valeria Santa Clara, la protagonista d'aquest llibre. Amb la ...

Seguir llegint

Les barbes de profeta, d'Eduardo Mendoza

llibre-les-barbes-del-profeta

És curiós pensar en els primers acostaments a la Bíblia quan som molt nens. En una realitat encara en potència i governada en la seva major part per les fantasies de la infància, les escenes de la Bíblia s'assumien com perfectament certes, sense sentit metafòric, ni falta que feia. ...

Seguir llegint

Recordaran el teu nom, de Lorenzo Silva

llibre-recordaran-tu-nom

Recentment vaig parlar de la novel·la de Javier Cercas, El monarca de les ombres, en què se'ns narraven els avatars d'un jove militar anomenat Manuel Mena. La coincidència temàtica amb aquesta nova obra de Lorenzo Silva deixa clara una voluntat dels escriptors per treure a la llum…

Seguir llegint

Com foc al gel, de Luz Gabás

llibre-com-foc-en-el-gel

Si va valer la pena o no prendre una decisió és un dubte que a futur sol plantejar amb tints avantatgistes o al menys amb una perspectiva més pràctica i menys sentimental. El que va passar en la joventut de Attua i que va canviar el curs de la seva vida va tenir a veure ...

Seguir llegint

Digueu-Alejandra, d'Espido Freire

llibre-digueu-Alejandra

El transcurs de la Història ens presenta personatges singulars. I l'emperadriu Alejandra va exercir un paper que historiadors han sabut dimensionar amb el pas dels anys. Més enllà de l'renom, de l'oripell i dels rols a assumir, Alejandra va ser una dona especial. Espido Freire ens situa pocs ...

Seguir llegint

La rebel·lió dels animals, de George Orwell

llibre-rebel·lió-a-la-granja

La rondalla com a eina per compondre una novel·la satírica sobre el comunisme. Els animals de la granja disposen d'una clara jerarquia basada en axiomes indiscutibles.

Els porcs són els màxims responsables de les costums i rutines d'una granja. La metàfora que s'amaga després de la faula va donar molt que parlar sobre el seu reflex en diferents sistemes polítics de al moment.

La simplificació pròpia d'aquesta personalització dels animals deixa a l'descobert totes les trampes dels sistemes polítics autoritaris. Si en la seva lectura només es busca entreteniment, també es pot llegir sota aquesta estructura fabulosa.

Ja pots comprar Rebel·lió a la Granja, la gran novel·la de George Orwell, aquí:

Rebel·lió a la Granja

Els Miserables, de Victor Hugo

llibre-els-miserables

La justícia dels homes, la guerra, la fam, el cinisme dels que miren a una altra banda ... Jean Valjean pateix, però alhora sobrevola, totes aquestes circumstàncies tràgiques que un drama literari necessita per commoure. El bo de Jean és l'heroi, entre la immundícia social que va existir al segle XIX en què transcorre la història, però que s'estén a qualsevol altre moment històric. D'aquí la fàcil mimetització amb aquest personatge per a la literatura universal.

Ja pots comprar Els miserables, la gran novel·la de Víctor Hugo, aquí, en un gran estoig:

els Miserables

El nom de la rosa, d'Umberto Eco

llibre-el-nom-de-la-rosa

Novel·la de novel·les. Probablement l'origen de totes les grans novel·les (en el que a nombre de pàgines es refereix). Una trama que es mou entre les ombres d'una vida conventual. On l'home es troba privat de la seva faceta creativa, on l'esperit és reduït a una mena d'eslògan com el «ora et labora», només la maldat i la part destructiva de l'ésser pot emergir per prendre les regnes de l'ànima.

Ja pots comprar El nom de la Rosa, l'estupenda novel·la d'Umberto Eco, aquí:

El nom de la rosa

El monarca de les ombres, de Javier Cercas

llibre-el-monarca-de-les-ombres

En la seva obra Soldats de Salamina, Javier Cercas deixa clar que més enllà de la facció guanyadora, sempre hi ha perdedors en els dos bàndols de tota disputa.

En una guerra civil pot donar-se la paradoxa de perdre familiars posicionats en aquests ideals enfrontats que abracen la bandera com una cruel contradicció.

Així, la determinació dels vencedors últims, els que aconsegueixen sostenir la bandera davant de tot i davant de tots, aquells que enarboren heroics valors transmesos a poble com relats èpics acaba per amagar profundes misèries personals i morals.

Manuel Mena és el personatge introductori més que el protagonista d'aquesta novel·la, l'enllaç amb la seva antecessora Soldats de Salamina. Comences a llegir pensant en descobrir la seva història personal, però els detalls de les perícies de el jove militar, absolutament rigoroses amb el que va passar al front, es van difuminant per donar pas a un escenari coral on s'estén la incomprensió i el dolor, el patiment dels que entenen la bandera i el país com la pell i la sang d'aquests joves, gairebé infants que es disparen uns als altres amb la fúria de l'ideal adoptat.

Ja pots comprar El monarca de les ombres, l'última novel·la de Javier Cercas, aquí:

El monarca de les ombres

L'hivern de l'món, de Ken Follet

llibre-el-hivern-del-món

Fa ja diversos anys que vaig llegir «La caiguda dels Gegants«, la primera part de la trilogia "The Century», de Ken Follet. Així que quan em vaig animar a llegir aquesta segona part: «L'hivern de l'món», vaig pensar que em resultaria difícil reubicar tants personatges (ja sabràs que el bo ...

Seguir llegint

Els braços de la meva creu -capítol I-

Els braços de la meva creu
clic llibre

20 d'abril de 1969. El meu vuitanta aniversari

Avui he complert vuitanta anys.

Encara que mai podrà servir com a expiació dels meus terrorífics pecats, puc dir que ja no sóc el mateix, començant pel meu nom. Ara em dic Friedrich Strauss.

Tampoc pretenc escapar a justícia alguna, no puc fer-ho. En consciència vaig pagant la meva pena cada nou dia. "La meva lluita"Va ser el testimoni escrit de la meva deliri mentre que ara intento discernir el que quedi de veritat després de l'amarg despertar al meu condemna.

El meu deute amb la justícia dels humans poc sentit té cobrar ja d'aquests vells ossos. Em deixaria devorar per les víctimes si sabés que alleujava el dolor, aquest dolor extrem i enquistat, vell, ranci, aferrat a la quotidianitat de mares, pares, fills, pobles sencers per als que el millor hagués estat que jo no hagués nascut.

Seguir llegint