Jesucrist va vèncer les temptacions més irresistibles del diable per salvar la humanitat. Prometeu va fer el mateix assumint també el càstig que vindria després. L'abnegació feta mite i llegenda. L'esperança que veritablement puguem trobar en algun moment aquesta forma d'heroïcitat tantes vegades apresa i que sàpiga fer arribar el missatge final que la unió fa la força per al bé de tots. A l'actual tessitura creure en mites reparadors o en religions salvadores sembla que produeix l'efecte contrari. L'ésser humà assumeix la condemna del seu indiviualisme més recalcitrant cap a la perdició. Però és clar, sense esperança no queda res…
Vivim temps, com afirma Luis García Montero en aquest llibre, en què la consciència del present ens torna a la història del passat per enfortir-nos en el desig de resistència. I és aquest el motiu que ha portat l'autor, al llarg dels darrers anys, a reflexionar des de l'assaig, la poesia i el teatre sobre l'actualitat política i social del mite de Prometeu, aquell tità que va gosar enfrontar-se als déus i els va robar el foc per lliurar-ho als mortals i regalar-los amb ell la llibertat.
Aquesta obra reuneix els textos de García Montero centrats a la figura rebel de Prometeu. La peça central, portada a l'escena per José Carlos Plaza el 2019 al Festival de Teatre Clàssic de Mèrida, proposa un diàleg intergeneracional entre dos Prometeus: el jove, que dubta de l'encert de la seva rebel·lió atès el càstig que va portar, i el ancià, que des de la seva experiència li mostra el triomf que sempre comporta buscar el bé comú.
En definitiva, Prometeu és un cant esperançador sobre la humanitat, una lúcida reflexió al voltant del poder de la solidaritat, la justícia i la llibertat. Aquí, el mite, transformat a la llum d'aquesta existència convulsa i hiperconnectada en què estem immersos, continua encoratjant-nos avui a asseure'ns junts al voltant del foc per explicar-nos el nostre propi passat i discutir sobre el futur que mereixem.
Ja pots comprar el llibre Prometeu de Luis García Montero, aquí:
