Ja han passat més de 20 anys des del primer Mario Conde desenganyat del món que se'ns va presentar a «Passat Perfecte». És el bo que tenen els herois de paper, sempre poden ressorgir de les cendres per alegria dels que ens deixem portar pels seus camins més o menys mundans. No cal que siguin herois, només supervivents del costat menys amable del món. Aquest és precisament el destí del Mario Conde de Leonardo Padura.
L'Havana, 2016. Un esdeveniment històric sacseja Cuba: la visita de Barack Obama en el que s'ha anomenat el Desglaç cubà ―la primera visita oficial d'un president nord-americà des del 1928―, acompanyada d'esdeveniments com un concert dels Rolling Stones i una desfilada de Chanel, posen de cap per avall el ritme de la illa.
Per això, quan un exdirigent del Govern cubà apareix assassinat al seu apartament, la policia, desbordada per la visita presidencial, recorre a Mario Conde perquè doni un cop de mà en la investigació. Conde descobrirà que el mort tenia molts enemics, ja que en el passat havia exercit de censor perquè els artistes no es desviessin de les consignes de la Revolució, i que havia estat un home dèspota i cruel que havia acabat amb la carrera de molts artistes que no havien volgut plegar-se a les extorsions. Quan uns dies després hi ha un segon cadàver assassinat amb el mateix mètode, Conde haurà de descobrir si les dues morts estan relacionades i què hi ha darrere d'aquests assassinats.
A aquesta trama, s'hi suma una història que escriu el protagonista, situada un segle abans, quan l'Havana era la Niça del Carib i es vivia pensant en el canvi imminent que produiria el cometa Halley. Un cas d'assassinat de dues dones a l'Havana Vella destapa la lluita oberta entre un home poderós, Alberto Yarini, refinat i de bona família, capo dels negocis de joc i de prostitució, i el rival Lotot, francès, que li disputa la preeminència. El desenvolupament d'aquests fets històrics tindrà connexió amb la història del present d'una manera que ni el mateix Mario Conde sospita.
