Sota la seva aparença de bon tipus, Antonio de la Torre sempre ens acaba sorprenent en les seves mutacions impossibles. Entre Javier Gutiérrez, Luis Tosar i l'Antoni mateix gaudim d'una filmografia espanyola que fia, en interpretacions com les d'aquests tres, gran part del seu valor afegit. Insisteixo moltes vegades que no és el mateix partir d'una aparença de galant clàssic que passar per una imatge més comuna. Però la mitjana física té els seus avantatges. I és que les transformacions són sempre molt més creïbles. Més encara en actors com aquests.
En el cas d'Antonio de la Torre sorprèn encara més pel que indicava al principi. A les entrevistes se'ns representa un tipus amable, sense possibles arestes de personalitat a la vista (anem, com qualsevol de nosaltres, tapant filies i fòbies en les nostres relacions socials). Però davant de la càmera es desferma el monstre, el tipus turmentat o l'heroi improvisat. Així que quan ens topem amb una de les seves pel·lícules no queda altra que aferrar-se fort al sofà oa la butaca per emprendre el viatge de la mutació i el desconcert.
Top 3 pel·lícules recomanades d'Antonio de la Torre
el regne
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Fins ara la millor de les mutacions que he vist d'Antonio de la Torre. El polític sense escrúpols convertit des de la força centrípeta de la política cap a la perdició. Potser Manuel no fos el tipus infame que finalment és, que coneixem quan ja està transformat en el monstre fugint de la cacera.
Però les coses són així en política. Com bé indica la pel·lícula, els reis cauen i els regnes continuen. La incessant sensació de cansament davant d'una classe política d'aquí o de faig que només està per a la grossa i el lucre indecents. L'evident noció que, com li va dir Churchill a un esdevenidor parlamentari, els enemics polítics no són a la bancada del davant, sinó al darrere, assetjant per disposar ells mateixos de la corona.
Per ser polític cal tenir escurabutxaques, esquenes amples i fe per resar a la deessa impunitat que confon els seus principis per estendre a qualsevol forma d'obrar. Sumant-li la benevolència d'un sistema extremadament garantista fins i tot davant les evidències delictives més notòries, queda la idea que tipus com Manuel mai no cauen, sinó que es transformen en nous homes i dones amb diferents noms, però amb brutes herències amb què capejar…
En la persecució per la veritat, totes les mentides del polític són molt més que aquest cavalcar contradiccions assumides per a les fugides cap endavant que són els pactes i els acords. Perquè una cosa és fingir pel bé del partit i una altra de ben diferent és mentir per tapar sota la catifa els morts i les ambicions que creixen al recer del poder, transformant tot polític en la seva ombra.
Entre la vida i la mort
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Sembla que la carrera cinematogràfica d'Antonio de la Torre li quedava curta a Espanya i amb aquest espectacular thriller es va llançar a la conquesta del món francòfon. Una pel·lícula en què Antonio es transforma en Leo Castañeda, un conductor de metro a qui espera un d'aquests girs sense fi des de la naturalesa del seu personatge.
El punt d'inflexió per trencar amb el parany de l'existència de Leo és el suïcidi del seu fill. Una mort vista en directe pel mateix Leo i davant la qual no pot fer res. Sota l'aparença d'una circumstància d'extrem dramatisme es comença a desmaiar una mica més que acompanya les grans trames de suspens psicològic.
Potser en la mort del seu fill hi ha una venjança soterrada. I és llavors quan Leo haurà d'anar deixant enrere disfresses i sortir del seu amagatall per afrontar passats irreconciliables malgrat tot. No és que sigui un argument plenament original. Em refereixo a allò del protagonista que viu una segona vida després d'haver habitat en una altra pell. La qüestió és que Antonio de la Torre ho fa tot més proper, com més intens. Conforme anem descobrint els caps solts, descobrim que, un cop ja no hi ha res a perdre i que la violència pot ser l'única forma de justícia.
Grup 7
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Una pel·lícula en què destaca una de les millors virtuts d'Antonio. El seu personatge es mou sempre en una angoixa que va des del seu rictus fins a la seva actitud. Perquè l'inspector de policia Rafael sembla com anar desposseint-se del que va ser per transformar-se en una altra persona. I per continuar al peu del canó, al capdavant d'una unitat policial antidroga, el procés és just el contrari al que s'hauria d'ajustar.
A l'altra banda hi ha Mario Casas, un jove policia anomenat Ángel reflectit al mirall del que va ser Rafael quan començava a enfrontar-se a un sòrdid món de l'hampa que mai no oblida els seus comptes pendents. El Grup 7 necessita nous tipus sense consciència, més a l'estil d'Àngel que de Rafael. Un desubicat i l'altre en ple creixement dins d'un grup que també pateix temptacions per incomplir les tasques de control del tràfic de drogues.
Sota aquesta sensació de proximitat amb fets reals, la interpretació de Javier de la Torre ens treu el cap al difícil ajust de la moral, l'exercici policial i les possibles extralimitacions que arriben des de diversos fronts, per possibles pactes amb màfies o per corrupteles internes que poden ubicar al policia al mig de la tempesta perfecta.