D'entre tots els grans escriptors mexicans de segle XX, amb representants d'eco mundial com Juan Rulfo, Octavio Paz y Carlos Fuentes, José Emilio Pacheco puede ser el más versátil de todos. Porque Pacheco lo tocó todo aquello en lo que el lenguaje aporta testimonio escrito, pasión narrativa, lirismo poético, compromiso social o pensamiento. Su producción literaria se despliega sobre todos los géneros, salvo la dramaturgia.
Els inquietuds narratives de Pacheco van sorgir ja des de ben jove, descobrint a l'escriptor decidit a ser-ho abans de fer els vint anys. Amb aquesta ferma vocació primerenca, José Emilio Pacheco es va amarar, amb autèntic convenciment per al desenvolupament de la seva pròpia obra, de tota mena de lectures, a la recerca d'aquesta sÃntesi que cada autor ha d'acabar abordant a la recerca de l'propi camÃ.
Sense apartar-se mai de les seves arrels en les que va fixar gran part de la seva obra, sobretot en el vessant assagÃstica i fins a la poètica, Pacheco va abordar en el meu camp preferit de la narrativa de ficció, multitud de relats i algunes novel·les amb components al·legòrics i fantasiosos en uns casos o amb descarnada sensualitat en d'altres.
Composiciones diversas que a la postre acaban también entroncando con una firme intención humanÃstica hacia esa literatura comprometida con la existencia misma y con la crónica de los tiempos vividos.
És clar que aquesta capacitat per al canvi de gènere va possibilitar un vessant experimental a la pretensió narrativa de Pacheco, trobant aquest punt d'avantguarda al voltant d'un idealisme gairebé romà ntic en el qual les sensacions de la infà ncia ressonen com ecos, amb el ple convenciment una necessitat de retorn a la infà ncia, aquell paradÃs en el qual també l'experimentació forja temperaments i perspectives sobre el món.
Top 3 llibres recomanats de José Emilio Pacheco
Les batalles al desert
El desierto era ese lugar en el que los niños del México relatado por uno de sus supervivientes desarrollaban sus juegos de guerra.
Los lejanos conflictos de un mundo ubicado al otro lado del mapa del mundo adquirÃan en ese polvoriento lugar de encuentro unas réplicas en las que los niños se entregaban a la primera violencia con armisticios inmediatos a la primera herida en la rodilla.
Però més enllà de desert, el nen que va ser Carlos ens parla de l'oasi, d'quan un nen a punt de mutar de pell a l'edat adulta va trobar a la mare de Jim a aquest referent inquietant per l'edat.
Entre el despertar triple del sensual, el eròtic i el romà ntic, l'acostament entre el nen i la mare sona a tendresa i humitat immediata, en contrast amb la sequedat de l'desert dels vells jocs i l'erm anunciat en l'albor de l'edat adulta en un paÃs com Mèxic en el qual les pautes morals, socials i polÃtiques flaquegen més que la carn tremolosa de qualsevol primer amor.
El principi de el plaer i altres contes
Una edició relativament recent que compendia contes de diferents èpoques de l'autor aglutinats inicialment en dues obres, El vent distant i El principi de el plaer.
El tÃtol de l'volum aporta una idea molt concisa sobre aquesta intenció reiterada d'Pacheco per abordar la mà gica i estranya època de transició de la infantesa a la infà ncia.
Les més intenses i distants pulsions de passió i violència s'obren camà en una edat propÃcia per a l'escenificació més intensa i per al relat més potent.
La cuestión es que este volumen, en el orden en que se ha establecido, parte de la salida de la infancia y va ganando en esa intensidad de abordar lo adulto, lo prohibido hasta ese momento, contextualizado en un mundo hostil en el que el amor también puede agriarse y convertirse en algo ignominioso.
moriràs lluny
El més experimental dels llibres de narrativa. Una novel·la amb aparença de narració històrica recolzada en un dels grans temes de l'despertar d'el món occidental: La dià spora jueva. I res millor que el recorregut mil·lenari de l'exili d'un poble desposseït de la seva terra per plantejar un fil narratiu en què l'ahir i l'avui es descomponen grà cies a la pròpia subsistència de la cultura jueva enfront de tota contingència.
Todo parece unido por la noción psicótica de un fugado cientÃfico nazi, escapado a México y en torno a cuyos miedos actuales sobre su detención, se equiparan todo ese devenir de judÃos desperdigados por un mundo y conectados por una tradición salvada pese a todo.