3 millors llibres de Xavier Bosch

Res més interessant i suggerent per a un creador que allò de «reconvertir-se». Per a tot seguidor d'un escriptor o músic, la possible tendència al canvi pot ser una cosa així com incòmoda, si no frustrant. Però ningú millor que el creador per abandonar aquesta suposada zona de confort (suposada perquè no sóc jo gaire amic d'aquest terme de coaching) i projectar-se cap a noves idees.

Y Xavier Bosch és un d'aquests autors cercadors d'històries sense etiquetes, capaç d'endinsar-se propostes que ronden el gènere negre, sota aquest tamís de crítica social i política, per finalment lliurar-se a novel·les juvenils amb tints romàntics per enlluernar a nous lectors des d'aquest apassionat estrat que comprèn tant a lectors púbers com a devoradors d'un gènere rosa que, en mans de Xavier Bosch adquireix tints més complexos i complets, una mena de Blue Jeans amb un repertori més estès (per citar un altre autor espanyol sense desmerèixer en el seu triomfal construcció de sagues).

A la síntesi de l'autor variat i foguejat en diversos gèneres, sempre s'aprecien més matisos i possibles ramificacions inesperades que complementen i enriqueixen. Per això, un Xavier Bosch que es va obrir pas al món del periodisme des de la seva Barcelona natal, que va començar a narrar al voltant dels vericuets del periodisme actual, que es va llançar a aquesta transició atrevida cap a les històries d'amor i que mai saps què esperar de la propera història, sempre resulta interessant.

En una bibliografia de Xavier Bosch encara no molt extensa, som-hi amb la meva consideració sobre les seves millors ficcions.

Top 3 llibres recomanats de Xavier Bosch

nosaltres dos

Al principi no vaig tenir clar què va ser el que em va cridar l'atenció d'aquesta novel·la. La seva sinopsi es presentava senzilla, sense grans pretensions ni un argument enigmàtic.

Està bé que era una història d'amor, i que una novel·la romàntica no ha de revestir-se de cap sofisticació. Però al final va ser precisament això el que em va induir a aturar-me en aquesta novel·la. En un temps en què tot sucumbeix a la presentació cridanera per a la venda immediata, la senzillesa es va obrir pas entre altres lectures perquè m'hi aturés.

I això és el que es troba entre aquestes pàgines. Assossec, amor entès com la més senzilla de les pulsions humanes. Recreació en el llenguatge per fer entendre a l'lector el que poden arribar a estimar-se dues persones. Res més ... ni menys.

Perquè en realitat sí que hi ha sofisticació a la història. Actualment és molt sofisticat que l'amor i l'amistat convergeixin en una relació. L'interessant d'aquesta novel·la és que et fa partícip de la senzillesa de voler algú davant de tot i abans que res. El que és difícil fet fàcil. Sense altres motivacions fosques ni afegits artificials. I qui sap, potser fins i tot us pot ajudar sense ser un d'aquells soporífers llibres d'autoajuda.

Empatitzar amb personatges lliurats a la senzillesa de l'amor i l'amistat sense prejudicis resulta ser una aventura de risc al nostre món, quan tan sols requereix un cert despreniment del marcat individualisme, del marcat egoisme i del què diran.

Kim i la Laura. Tan diferents i tan màgicament igualats en aquest espai comú creat. La sintonia de dues ànimes que escriuen cada pàgina del llibre, cada escena i situació per adversa o fins i tot rutinària que sembli. Complicitat entesa com el diàleg entre dues ànimes.

Homes d'honor

L'enlairament literari de Xavier Bosch es va iniciar amb «Se sabrà tot», la seva segona novel·la després d'una breu incursió allà pels anys 90.

A Se sabrá todo ens endinsem en aquest món soterrat del periodisme que arrela amb interessos ocults i amb l'estrany mecanisme d'un món sostingut en un equilibri molt fràgil. Aquesta novel·la va trobar continuïtat en què ressenyo ara, «Homes d'honor». I allà ens trobem Dani Santana, als comandaments anteriorment del mitjà escrit Crònica i passat ara a la televisió com a única manera de donar continuïtat a la seva carrera periodística.

Però certament Dani Santana té aquest magnetisme per atreure notícies difícils d'explicar. Des dels llaços de la màfia siciliana fins l'assumpte mal tancat de l'incendi del Liceu el 1994. Dani Santana es mou en les procel·loses aigües d'una realitat que pot acabar per ofegar per sempre. Només l'ajuda de les mans més inesperades pot emergerlo per tornar-lo a la vida.

Algú com tu

Després d'aquest títol s'amaga una sentència vital sobre la recerca de la mitja taronja que guia tota recerca d'una parella. Però l'assumpte ens pot enxampar més desprevinguts quan aquest algú com tu apareix sense ser premeditadament buscat o buscada.

Saber el que busques és un fet racional, una pulsió cap a una decisió gairebé comercial. No obstant, trobar aquest algú com tu des de la consideració que res no pot haver-hi fora que t'atregui de ningú, resulta absolutament arravatador.

I llavors els fonaments de la teva vida trontollen. Potser és cosa de la trobada de dues ànimes bessones… Jean Pierre i Paulina disten un univers entre París i Barcelona. Tot i això, l'univers d'ànimes té una mica de llei física inexorable, per la qual, quan dues ànimes bessones es troben, l'univers implosiona.

El problema per Jean Pierre i Paulina és que el seu moment i el seu lloc no és l'adequat per les seves circumstàncies viscudes. I tot el que els quedarà llavors serà l'amor clandestí.

Algú com tu
5 / 5 - (6 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.