Pretendre escriure una autèntica novel·la realista suposa un alt grau de complicació, probablement més que qualsevol altre tipus de gènere en el qual la trama serveix per a sostenir i empastar tota la història. El realisme és literatura nua i Stendhal (Pseudònim de Casa Henri Beyle que finalment va devorar a l'autor) va ser el pioner d'un corrent que confiava en la mà gia dels personatges.
Una mà gia que és sintonia en els seus dià legs, En les seves descripcions i pensaments per compondre històries capaços de meravellar des de la senzillesa en la seva sintonia emocional. Empatia sublim d'uns personatges caracteritzats i perfilats per dins i per fora, més enllà de la història a comptar convertida en una simple ambientació, en una excusa de menys pes que el relat de la vida, el pensament i les emocions de cada un dels protagonistes.
Però el millor de tot és que quan s'escriu una gran novel·la realista estil Stendhal la narració avança a el millor ritme, a què imprimeix l'evolució de el personatge davant les seves circumstà ncies i la seva forma d'interioritzar la realitat.
Posteriorment a Stendhal s'encunyaria la idea del realisme mà gic com la versió en què s'integrava allò estrany, allò imaginatiu, on s'incloïa fins a l'anormalitat del pensament i del comportament humà . I, tanmateix, aquesta mateixa estranyesa, aquesta contradicció, tota perspectiva subjectiva i qualsevol deliri sempre va venir incorporada a l'escrit per Stendhal.
A la fin, es pot dir que llegir a Stendhal en els nostres dies adquireix major utilitat per al cultiu de el pensament crÃtic, per gaudir de mer fet de pensar-te, en lloc que et pensin. Si a més també s'aprofita el rerefons d'una trama on s'extreu la crÃtica social i el relat d'una època tan alienant com va ser la Restauració francesa, no hi ha dubte que la lectura es converteix en aquest oci de luxe que pot ser la literatura.
Top 3 llibres recomanats de Stendhal
Vermell i negre
Els costums estableixen el costumisme, però les persones sempre es mouen entre aquests costums amb el desig de trencar-les en part, d'imposar-se del comú, més si és possible en el cas de qualsevol classe històricament desfavorida.
El protagonista d'aquesta novel·la és Julián Sorel, un dels més brillants protagonistes de la literatura universal, un plebeu que quan pot gaudeix de la lectura i que aspira a aconseguir una societat més justa, just en el moment en què la Restauració assota qualsevol forma de pensament alternatiu.
L'oportunitat per començar a traçar el seu camÃ, allunyat de l'asfixiant sensació de repudi que despertava entre altres classes socials, arriba quan Monsieur de Rènal descobreix les seves qualitats humanÃstica i ofereix treballar a casa seva, amb els nens.
En el seu acompliment, Julián Sorel pren contacte amb persones molt diferents al seu estrat social original, i va confiant que pot créixer, i gaudeix de brillants moments de joventut que el condueixen a l'amor, a la vida més còmoda ... però tot s'enfosqueix de cop i volta, la mort violenta irrompen en la seva realitat per trencar els seus somnis.
Un cas real que en mans de Stendhal serveix per desenvolupar un judici paral·lel sobre les circumstà ncies, sobre el personatge que de sobte adquireix un insospitat protagonisme.
La Cartoixa de Parma
Fabricio de l'Dongo, protagonista d'aquesta novel·la, projecta la seva vida cap a un prestigiós futur. Tot el que passi finalment passa per la teatralitat d'una vida lliurada per moments a la tragèdia o la comèdia.
Sens dubte es tracta de la novel·la de Stendhal més heterogènia. Per moments sembla que llegim una novel·la realista amb intenció històrica, però de sobte girem cap al romanticisme, a la crònica i crÃtica social ia l'aventura vital que li toca emprendre a Fabricio per tirar endavant una vida que, fet i fet, sembla marcada per l'infortuni.
La perspectiva subjectiva de l'amor que ens transmet Fabricio, però que també apreciem en personatges com Gina o Cleni Conti, acaba movent la novel·la per camins fascinants que aborden les idees de l'amor intempestiu, de l'amor impossible, de el desamor, el despit i el que mou a l'à nima humana un cop lliurada a l'amor o a l'odi.
cròniques italianes
Stendhal sentia admiració per aquesta forma de vida estrepitosa de la Ità lia més popular, pel bullici i la passió, per la teatralitat i el to d'una gent lliurades a la vida com un etern carnaval de Venècia. Aquestes cròniques italianes demostren aquesta admiració i interès per tot el italià .
En els vells documents que van servir de fonament a aquest llibre, Stendhal va treure tot el suc possible al que d'humanitat captivadora tenien aquests relats dels segles XVI i XVII, en ple Renaixement.
Amors i traïcions que s'acaben pagant amb sang, l'honor com un bé rà pidament sol·licitable en reposició, vida o mort mitjançant.
5 comentaris a «Els 3 millors llibres de Stendhal»