Entre els escriptors espanyols més veterans, Rosa Regàs destaca per una evolució constant, una espècie d'assumpció de l' treball d'escriptor com una autèntica carrera de fons on sempre cal re-aprendre a córrer, adaptant-se als temps i embarcant-se en nous corrents, sempre amb el seu segell particular, guanyat en tants i bons anys d'ofici.
No és que la Rosa emergÃs en el panorama literari des de molt aviat. Tot el contrari, la seva aparició com a narradora es va donar passats els 50 anys, amb aquest pòsit i aquesta solvència de qui descobreix que té molt a explicar i que encara no ha començat a fer-ho.
Com molts altres escriptors, Rosa Regà s compatibilitza la redacció de les seves novel·les i altres llibres amb la participació en diversos mitjans, amb aquell segell de prestigi que confereixen els premis que aviat va ser aconseguint des que es decidÃs a escriure. El Nadal, el Planeta i molts altres han anat satisfent la prestatgeria d'aquesta autora, amb aquest impagable premi de el prestigi i el reconeixement necessari de l'escriptor per seguir disposant de temps.
En allò estrictament literari, últimament el biogrà fic, com a narració histórica, Està ocupant la major dedicació de Rosa Regà s. És el que té disposar de total llibertat per escriure aixà com de el temps necessari per fer-ho ...
Top novel·les de Rosa Regà s
blau
Assenyalo aquesta novel·la de Rosa Regás com la seva millor obra per un aspecte singular de la mateixa. Poques vegades la novel·la es converteix en un exercici de psicoanà lisi del lector. El que passa a Andrea i MartÃn, amants inesperats, també suposa un exercici de recerca del jo lector en l'à mbit més transcendental de tots: l'amor.
Andrea i el Martà es troben i s'estimen amb la passió tÃpica de la novetat, del que estrany, de l'impossible o al menys inadequat. El temps entre orgasmes descomunals és una altra cosa, MartÃn i Andrea s'endinsen en si mateixos per relatar com a amants terapeutes el que realment anhelen, el que de pesat o de lleuger tinguin les seves vides, els seus deutes amb el temps viscut i les seves esperances amb el qual hagi d'arribar.
En certa manera tots dos reconeixen en l'altre que hi són per alliberar la seva ment en la mateixa mesura que alliberen la seva passió. Un fructÃfer relat per a tot lector que de vegades navegui sobre la fugacitat de tot, fins i tot d'un mateix perdut entre rutines i costums…
La cançó de Dorotea
El de Rosa es em s'assembla en ocasions a un existencialisme de l'detall. Mentre ens movem impel·lits per suposats destins, solem desaprofitar brillants moments per al detall, que és el que queda ..., perquè el temps és detall, cada segon és un sol detall i la nostra vida la encadenen milions de segons.
Des d'aquest plantejament neixen les nostres més dures contradiccions, les nostres culpes i somnis incomplerts fet i fet. El que passa mentre fem plans és la vida, aquesta suma d'instants incontrolables. Aurelia és una prestigiosa professora.
Mentre el seu pare roman convalescent ja en edat avançada ella intenta seguir amb la seva vida, deixant la vida del seu pare en mans d'una cuidadora. Adelita és feliç però treballadora, fins que Aurelia comença a sospitar que la jove ajudanta està interferint en la seva vida.
La gota que fa vessar el got va ser la desaparició d'una joia. La fúria d'Aurelia acaba destapant molts aspectes de la seva vida en la seva faceta més Ãntima i oblidada ...
Música de cambra
A mig camà entre les vivències pròpies de l'autora, que bé ve seleccionant en algunes publicacions recents, i la novel·la més pura, per mitjà d'Arcadia ens acostem a la Barcelona de mitjan el segle XX.
I vam descobrir una bonica història d'amor amb música de fons que fa callar la misèria. I tot sembla anar bé ..., fins que Arcà dia i el seu jove nòvio descobreixen que no habiten el mateix espai. Ell incapaç de reconèixer-la a ella en la seva essència, i ella impossibilitada a renunciar a la part més transcendent de si mateixa.
L'amor no es pot compartir entre els amants més estimats, si la simfonia no sona en el mateix pentagrama. Molts anys després els dos amants tornen a trobar-se, en aquest tÃpic moment en què tot és impossible, tot excepte un amor que per fi pugui compartir acords i tempo.
