La ficció històrica és un gènere capaç d'allotjar multitud de propostes narratives que llisquen en aquesta ambientació pretèrita per acabar reescrivint la Història a través de sucoses intrahistòries. I en aquest vessant obert, en aquest cabal enriquidor del que és històric, es mou excepcionalment la periodista Reis Monforte, Una de les més sòlides autores bestseller actuals a Espanya.
Ja són força anys d'esdevenir narratiu en què aquesta autora s'ha prodigat en diferents novel·les amb el seu toc feminista, reivindicatiu del paper de la dona en la història, compromesa amb aquest mateix univers femenÃ. Un univers tan ric en la seva necessitat reivindicativa com alhora absolutament naturalitzat en un espai literari on la conquesta del que és femenà s'obre a tot gènere i tota mena de personatges, sense estereotips d'altres temps.
El salt des de les ones de la rà dio, en què l'autora ja tenia guanyada una veu amb personalitat, a les lletres, es va convertir en tot un impacte ratificat amb el bon fer al llarg de les noves novel·les que va anar presentant i els guardons que va ser apilant.
Top 3 novel·les recomanades de Reyes Monforte
La violinista vermella
Mai està de més rendir tribut a personatges de la història que amb prou feines se citen a l'oficialitat. I és clar, les tasques d'espies i altres actors a l'ombra de la diplomà cia, en un perÃode tan singular com la guerra freda, té aquell quant a les seves tasques d'execució i comprovació com a avançada de tot cos d'intel·ligència. Anem allà amb allò que va ser d'Àfrica de les Heras…
«Però qui dimonis és aquesta dona?» era la pregunta més escoltada als despatxos de la CIA. Qui movia els fils de l'espionatge mundial, frustrava operacions d'intel·ligència, recargolava voluntats, mudava de pell, encapçalava missions impossibles, descobria secrets d'Estat i dibuixava al tauler de la Guerra Freda l'amenaça d'una Tercera Guerra Mundial? Aquesta dona misteriosa era l'espanyola Àfrica de les Heras, que es va convertir en l'espia soviètica més important del segle xx.
Captada pels serveis secrets de Stalin a Barcelona durant la guerra civil espanyola, va formar part de l'operatiu per assassinar Trotski a Mèxic, va lluitar contra els nazis exercint de radiooperadora —violinista— a Ucraïna, va protagonitzar el parany de mel més fructÃfer del KGB en casar-se amb l'escriptor anticomunista Felisberto Hernández i crear la xarxa d'agents soviètics més gran a Sud-amèrica, va deixar la seva empremta a l'espionatge nuclear, en badia de Cochinos i es va relacionar amb Frida Kahlo, Diego Rivera o Ernest Hemingway, entre d'altres. Una vida plena de perill, misteri, glamour i nombroses identitats secretes sota un mateix à lies: Pà tria. Ni tan sols la relació personal amb l'assassà de Trotski, Ramon Mercader, la va separar dels seus objectius, però quin preu va haver de pagar per lleialtat a l'URSS ia si mateixa?
La memòria de l'espÃgol
La mort i el que suposa per als que encara es queden. El dol i la sensació que la pèrdua arrasa amb el futur, instaurant un passat que adquireix un caire de malenconia dolorosa, d'idealització dels detalls en altre temps simples, obviats, infravalorats.
Una anecdòtica carÃcia que mai tornarà , una calor humà , un petó ..., tot passa a engrossir l'imaginari de l'idealitzat passat. Lena va ser feliç amb Jonà s. Sembla fà cilment comprensible que aixà va ser a la llum de la trà gica emoció amb què Lena es condueix fins Tármino, el poble de qui va ocupar gran part de la seva vida fins a la fatÃdica comiat cap a aquest desassossegant per-sempre.
Les cendres de Jonàs busquen tenyir de gris el violaci de les lavandes que s'estenen en interminables camps. Cada mota de la seva pols que abans va ser carn i ossos està destinada a surar entre corrents per aposentar entre la suau fragà ncia d'espirituals evocacions.
Però cada vida que s'acaba té una història viscuda que no sempre encaixa de l'sobretot entre la multitud de perspectives dels que van compartir la presència de Jonà s. I a falta de l'últim que pogués testificar en la seva defensa, el propi Jonà s, la història es va conformant en un estrany mosaic d'idees que no encaixen en el trencaclosques que Lena tenia compost Jonà s.
Els amics, la famÃlia, el passat abans de la Lena. La vida de Jonà s sembla de sobte inabastable del tot per a Lena. Ella que va compartir la seva plena existència i que sent ara la pèrdua d'algú que no ha de ser tan com pensava que era. Una novel·la que convida a considerar la infinitud de l'à nima humana.
A través de Lena albirem el que va ser Jonà s, fins que es va complementant amb conflictes pendents i secrets que per Lena semblen irreals. Ningú és el puzle que un altre pot creure haver compost.
Les circumstà ncies, els instants. Som canviants, variables i potser només al refugi de l'amor podem d'alguna manera amagar tot això que també som, molt al nostre pesar ...
Una passió russa
La novel·la que de més i millor manera entronca amb aspectes històrics. I és que aquesta transmutació a la ficció de la vida real de la cantant amb orÃgens espanyols Carolina Codina o també Lina Prokófiev.
Partint del retrat que cerca la mà xima fidelitat i que descobreix una intensa tasca de documentació, aquesta bibliografia ficcionada s'endinsa a l'Europa d'entreguerres, amb els llums dels anys posteriors a la Gran Guerra i les ombres que tornaven a planar-se sobre el vell continent amb la latència dels nacionalismes exacerbats.
La parella formada per Lina i Serguei serveixen per realitzar un fascinant però també aterridor viatge per l'Europa d'aquells dies. Des de les enlluernadores llums de l'ParÃs dels anys 20 fins als foscos anys 30 de la revolució russa.
I mentrestant, el particular amor de la parella, amb les seves tensions, amb els llums i ombres fins i tot en el seu acompliment artÃstic, sens dubte una gran novel·la que s'endinsa en molt diferents mons summament interessants d'aquells anys.
Altres llibres recomanats de Reyes Monforte…
La comtessa maleïda
Ser maleït, en el bon sentit de la paraula, es converteix en el concepte contracorrent que desemboca en l'evolució. Descobrir un d'aquells personatges que es planta davant dels costums, si més no discriminatoris, acaba sent una aventura perquè l'autora s'encarrega de dotar de més transcendència.
L'emocionant història real novel·lada de la comtessa Maria Tarnowska, una aristòcrata llibertina i vividora, que es va negar a acatar les restriccions per a les dones de la seva època, i que va sacsejar els fonaments d'Europa en ser acusada de planejar l'assassinat de la seva parella. El seu judici a la Venècia de principis de segle XX es va convertir en el primer escà ndol medià tic de la història.
Venècia, 1910. El jove traductor Nicolas Naumov dispara Pavel Kamarovsky, un comte promès amb la dona que estima. Quan el comte mor, la policia acusa la seva amant, la comtessa Maria Tarnowska, d?instigadora del crim passional. S'obre el judici més escandalós de l'època, que va sacsejar els fonaments de la societat benpensant. En paral·lel, coneixerem la fascinant vida de Maria, una femme fatale que va tenir múltiples amants, va desafiar els tabús més ferris, es va negar a acceptar el paper servil reservat per a la dona i mai va renunciar a la seva llibertat ni va tenir objeccions a manipular els homes per aconseguir els seus objectius.
Petons de sorra
Laia vol creus que és absolutament lliure, amb aquesta esperança tan sols turmentada per somnis que rescaten foscos records de velles haimes desplegades al desert marroquÃ. La seva famÃlia original compon gran part d'aquests somnis en els quals ella només és una nena el futur s'enfoca a la submissió i la necessitat dels altres sobre la seva persona.
Però com sempre passa amb un passat de deutes pendents, aquest persisteix a assolir la Laia fins que aconsegueix que el seu germà Ahmed la torni a la que era la seva anterior vida com a haratÃ. Però més enllà de la pertinaç voluntat del passat, la novel·la també s'obre com deixa vù a esdeveniments d'altres temps.
Si Juliol, el nuvi de la Laia es veu impel·lit a marxar a la recerca de la seva estimada, Carlos, el seu pare evoca la pèrdua de què també va ser el seu amor entre les dunes de l'desert.
I entre aquestes dues històries d'amor a dos temps ens situem en el singular espai de relacions sociopolÃtiques entre Espanya i el Marroc, amb una magistral introducció a costums i creences dels habitants d'un desert que mai va tenir amo.
