Quan vaig llegir L'arbre de la ciència vaig tenir la sensació d'haver trobat els motius que porten a algú a voler ser metge. Pius Baroja ho va ser, abans de reconduir la seva vida cap a les lletres. I en això, en les seves lletres, hi ha una comunió perfecta amb la seva à nima centÃfica, aquesta que busca disseccionar el fÃsic, fins allà on només la literatura pot trobar el que queda després de l'orgà nic i el tangible.
I el que vaig trobar en L'arbre de la ciència es perllonga en moltes de les seves novel·les. La coincidència vital de Baroja amb les circumstà ncies trà giques en el nacional, amb la pèrdua de les últimes brases d'esplendor imperial, acompasó moltes de les seves novel·les, a l'igual que va passar amb molts dels seus companys de la Generació de l'98.
Cert és que no he estat mai gaire de respectar les etiquetes oficials. Però el fatalisme en la narrativa de gairebé tots els coetanis d'aquesta generació és una cosa patent.
Y dels perdedors, de la derrota com a fonament vital acaben sempre sortint les més intenses històries personals. Quan tot es xopa d'aquesta idea del trà gic com a falta de fonament de viure, les temà tiques habituals sobre l'amor, el desamor, la culpa, la pèrdua i les absències es tornen autènticament asfixiants, com una cosa pròpia de l'lector.
El millor de tot és que aquest tipus de literatura també és en part redemptora, alleujadora, com un placebo per al lector sabedor el desencÃs que suposa el pas de el temps. Resiliència en l'exemple narrat, realisme cru per gaudir en major mesura de la felicitat de les petites coses fetes transcendentals ...
3 novel·les recomanades de Pio Baroja
L'arbre de la ciència
El món està en contra d'Andrés Hurtado. Tot el que passa escapa al seu control. Ell, que anhelava respostes ancestrals en els seus estudis de medicina, només acaba trobant-res, el buit.
Frustrat i desencantat, Andrés passeja pel món, amb una voluntat trencada i una vaga esperança de trobar-atzarosament a si mateix, lliurat com està a la perdició de l'nihilisme.
La brillantor dels ulls d'una dona, des dels quals sembla rajar innocència i esperança, acaben sent el seu únic mirall en el qual poder reflectir un indici del que Andrés va voler ser.
Sinopsi: Obra en la qual la tècnica narrativa de l'novel·lista, centrada en la successió ininterrompuda d'esdeveniments, l'abundà ncia de personatges secundaris, l'hà bil articulació de situacions crÃtiques, l'impressionisme descriptiu, el rà pid traç de carà cters, aconsegueix el seu major eficà cia.
Aixà com aquella en què, en paraules d'AzorÃn, es troba «millor que en cap altre llibre l'esperit de Baroja». És la tercera novel·la de la trilogia La Raça. Narra en ella la vida d'Andrés Hurtado des del començament dels seus estudis de medicina.
El menor indici de felicitat treu el cap en la seva existència vulgar: una facultat agra, una famÃlia poc afectuosa i uns amics res generosos. La seva pròpia professió li serveix per odiar més els homes, i només al costat de Lulú, una noia atrevida i que desborda tendresa, troba Andrés certa felicitat.
Les nits de la bona retir
Una bohèmia desgastada transita per aquesta obra, una malenconia pels temps de joventut que es va anar diluint entre vehementos converses enllaunades entre cantines i carrers buits de el Madrid de finals de l'XIX.
La nit de Madrid, un món alternatiu a la llum del dia i les convencions, on tot aquell ésser contradictori acaba acudint a la recerca de les seves ombres i els seus dimonis.
Sinopsi: Una vivÃssima evocació, nostà lgica però no menys irònica, de el Madrid de finals de segle, la ciutat de la seva joventut. Pels jardinets de el mateix nom, on es reunien a passejar, xerrar ia sentir música els madrilenys de la més variada procedència, passa un bigarrada galeria de tipus: polÃtics, escriptors, comediants, empresaris, cures, usurers, captaires, dames d'alt llinatge, fills de la burgesia, dones de mala vida, gent de l'hampa ...
Entre ells hi ha el protagonista, Jaume Thierry (alter ego de l'propi PÃo Baroja, i de el jove Maeztu), un espanyol de sang estrangera, fogós de temperament, que aspira a fer-se un nom literari en la cort. Thierry haurà de lluitar no només contra les insÃdies de l'món literari i periodÃstic, sinó també contra les convencions socials, que entre altres coses li impedeixen una relació natural i satisfactòria amb les dones.
A la vehemència i romanticisme de la seva ambició, ret Baroja un homenatge tant a la joventut com a la ciutat de llavors i les seves múltiples cares.
El laberint de les sirenes
Segona novel·la de la seva sèrie El mar. A més de les seves temà tiques en certa forma turmentadores sobre l'existència, PÃo Baroja també es va lliurar en ocasions a trames més dinà miques pel que fa a temà tiques que s'entrellacen per dinamitzar el conjunt narratiu.
Res millor per a això que escapar en el literari dels condicionants patris per obrir-se a altres llocs i altres inspiracions, respectant, això sÃ, el seu particular plèiade de personatges tan estrambòtics com rics en la seva qualitat humana.
Sinopsi: En l'agitat Nà pols de començaments de segle XX, el capità AndÃa coneix a la ja anciana marquesa de Roccanera, una dama napolitana el passat sembla amagar dolorosos records; AndÃa descobreix aixà mateix la autbiografÃa manuscrita de l'marà basc Juan Galardi, en la qual aquest explica com, després de patir una amarga decepció sentimental, comença a treballar com a administrador d'una finca de la marquesa de Roccanera, un lloc els laberÃntics racons propicien tant els amors furtius com les històries d'apareguts i fantasmes.