En la literatura russa trobem una exclusiva plèiade d'autors universals. entre Txèkhov, Dostoievski, seu coetani Tolstoi i el mateix Gorki van ser capaços d'escriure relats i novel·les que van aconseguir el nivell de obres mestres de la narrativa mundial. Tots ells, d'alguna manera, van compondre a través de tota la seva obra un imaginari de transcendència incomparable en un món sotmès a canvis econòmics, vaivens polÃtics i fins reajustaments morals o religiosos.
És ressenyable que els temps durs viscuts en la Rússia entre els segles XIX i XX, va poder afavorir aquesta narrativa intensa, crÃtica, emotiva, extrema en els trets humans de la misèria, exacerbada en la voluntat de voler posar veu a un món fet callar pel tsarisme en primera instà ncia i per la revolució després.
En el cas de mà xim Gorki, Amb la seva novel·la La mare passa una cosa semblant a Dostoievski amb Crim i cà stig oa Tolstoi amb Guerra i Pau. Es tractava de narrar la història per mitjà de personatges que poguessin sintetitzar el sentir d'un poble castigat històricament i en les à nimes convivien la por, la resiliència i l'esperança d'una revolució que fet i fet va ser fins i tot pitjor, perquè quan el monstre necessita d' un altre monstre per acabar derrotat, la força acaba sent l'única llei resultant de l'conflicte.
Aixà que poques experiències literà ries són més intenses que les lectures d'aquests narradors russos En el cas de Gorki sempre amb un punt de reivindicació polÃtica, tot i que des dels seus inicis a la banda de Lennin i el seu retorn a l'bà ndol de Stalin, sens dubte van suposar un despertar a l'impossible d'una revolució en l'ideari va participar amb afany. Hi ha qui diu que en els seus últims dies va patir en pròpia pell la repressió stalinista a la qual no li va quedar altra opció moral de fer front ...
Top 3 novel·les recomanades de Mà xim Gorki
la mare
Com sabem, la societat russa va estar sotmesa a grans tensions polÃtiques durant tot el segle XIX i XX. El gran paÃs s'havia convertit en el brou de cultiu d'un marxisme enfrontat a el luxe i la intransigència de l'regimen dels tsars.
És clar que qui més patia qualsevol conflicte era el poble. I des d'aquest poble neix la imatge de la mare d'aquesta història, probablement la mare de totes les mares, amb més pes que la pròpia mare de Déu. Pelagia viu en la por, la seva à nima se sotmet a la terror del seu marit ia les imposicions polÃtiques.
Però a l'morir el seu marit, Pelagia desperta a aquesta consciència que la por és només una impressió subjectiva vencible si assumeixes que res pot ser pitjor a la mort en vida.
El seu fill Pavel també sent l'alliberament paterna i comença a manifestar-se contra tantes imposicions i faltes de llibertats. Sibèria es converteix en la darrera destinació on mare i fill afronten l'existència entre l'angoixa de el dolor fÃsic i l'alliberament de la seva lluita que no dubten germinarà en alguna cosa millor.
els vagabunds
També Gorki, com el seu amic Txèkhov, va conrear el relat amb aquesta intenció d'ampliar la perspectiva a diferents relats amb el front comú de les injustÃcies, de les diferències de classes, de la fam, la por, el fred i la deshumanització dels estrats més baixos.
En el cas de Gorki, molt del que s'ha escrit té a veure amb certes vivències particulars en la indigència. Diferents edicions recullen múltiples mostres d'aquest quefer narratiu cap a la brevetat.
Si bé el compendi no arriba a la brillantor de Txèkhov, capaç d'estremir en el seu relat més breu, sà és cert que aporta més realisme cru des del qual ens presenta l'aspecte romà ntic que els perdedors només tenen què guanyar ...
Malva
L'amor reconduït cap a aquest sentir trà gic i teatral de la Rússia d'inicis de segle XX. Amb l'hiperrealisme habitual de Gorki, entestat a descriure tot detall i tota sensació amb què convertir cada escena en un instant complet en l'imaginari de l'lector, Malva, la dona de la qual s'enamoren pare i fill, es desenvolupa per la història amb la frescor de l'amor més lleuger i capritxós mentre que les personalitats dels seus enamorats es van enfosquint, fins al punt en què nocions d'un possible patricidio treuen el cap a la trama com l'única opció de resolució.
Perquè un home enamorat pot enfrontar-se a tot per estar al costat d'aquesta mujer.Malva sol anar acompanyada d'altres contes i relats com l'anomenat Boles, un estrany relat que per moments sembla que adquirirà un punt eròtic i finalment deriva cap a la constatació de la solitud i la demència.