3 millors llibres de Max Aub

En ocasions el tan buscat talent d'un país s'acaba important de manera casual. I això és el que va passar amb un Max Aub naturalitzat espanyol per exili dels seus pares i nacionalitzat després per acabar sent un d'aquells narradors mundials des de les arrels espanyoles casuals. Espanya com una pàtria noia que li va brindar la llengua com a via per compondre una bibliografia extensíssima en prosa, assaig i sobretot dramatúrgia.

Pocs autors tan intensos com un Max Aub que va acabar adoptant quatre nacionalitats, per origen alemany o al seu pas per França, Espanya i Mèxic en una vida marcada per aquest deambular d'apàtrides, dissidents o simplement marcats en una Europa del segle XX que cronificava els seus conflictes i que acaba enlairant populismes reconduïts cap a la xenofòbia i el melicisme malaltís des d'on cercar tots els mals provinents de l'exterior.

Sol passar que els creadors, escriptors, pintors i altres plèiade de ments capaços d'apreciar els matisos s'acaben acostant a la perspectiva del que variat, de la famosa i injuriada avui equidistància.

I aquest espai de pensament alliberat sempre acaba sent el lloc dels perdedors contra el tancament de l'odi que convenç les classes mitjanes. D?aquí ve el periple d?un Max Aub ja adult que va acabar florint en la seva màxima esplendor narrativa en un Mèxic allunyat de les sinistres ostentositats de poder, incultura i por consolidades a Europa.

Top 3 llibres recomanats de Max Aub

camp tancat

La intensa incursió de Max Aub en la novel·la part des d'aquesta primera obra que reflecteix la seva particular perspectiva de les tensions prèvies a la guerra, sobretot des de la perspectiva alienada d'un protagonista, Rafael López Serrador, que desitja trobar sinó un somni juvenil si a l' menys un fonament vital a la ciutat de Barcelona.

Les vivències extremes de Rafael es poden extrapolar a el conjunt de la societat espanyola polaritzada, mobilitzada per uns ideals capaços de despertar la inhumanitat com a forma d'oposició a un enemic fantasmagòric conduït per la fam i les penúries.

Des de Castelló, aquell jove que va marxar a la recerca d'una destinació, acaba convertint-se en un supervivent més de la gran ciutat, capaç de tot per tirar endavant i reconduït cap al bàndol milicià que aconseguiria mantenir a ratlla a aquest enemic que en el fons era un germà.

La novel·la acaba amb una victòria pírrica republicana, deixant suspesa en l'aire la idea d'una victòria que fet i fet seria tan sols l'inici de la derrota final.

Camp Tancat

Les bones intencions

El realisme més bàsic fet novel·la és el que té, que no va a enlairar ni presentar grans nocions èpiques de la història. No obstant això, del que és petit, d'aquest mirall sense més pretensions que pot ser aquest tipus d'històries, es pot degustar un retrat fidel de les intrahistorias que mai s'expliquen.

I sens dubte l'Agustín, el protagonista d'aquesta història, seria el darrer personatge que podria encapçalar una gran novel·la clàssica. No obstant això, hi ha una mica d'homèric del simple en què Agustí representa.

Un ningú amb ínfules de res que pot assemblar-se a l'habitant estoic de qualsevol lloc, capaç de carregar amb carros i carretes, d'assumir culpes i de perdre, per tal que res del que estableix canviï, per tal que ningú de la família entristeixi .

En unes peripècies vitals fatals a les que ell mateix es condueix, anem visitant, amb els ulls d'Agustín, un món de l'Espanya d'abans i durant la guerra. Llocs com Madrid, Saragossa o Barcelona. Ciutats grises per a un tipus gris i que a la fi aporten un estranyat brillantor nihilista d'esperit derrotat.

Les bones intencions

Camps de Ametllers

La fi de la saga bèl·lica de el laberint màgic. Una obra final en to a aquesta síntesi de la guerra civil espanyola com un enfrontament contra les pròpies ombres del que va ser Espanya. Com no podia ser d'una altra manera partim dels instants finals de la guerra, quan la victòria ja es va decantant cap al bàndol insurgent.

La retirada és la pràctica militar menys desitjada i, en el cas dels civils la més devastadora, ja que es deixa el poc que quedés de vida enrere. Fi de la guerra, temps per fugir com rates o per canviar de bàndol també com rates.

Facis el que facis en aquest moment deixes de ser la persona digna o amb esperança, perquè l'enemic a l'esquena es disposa a despojarte de tot. Un nodrit grup de rebels, milicians i civils en general s'aproximen a Alacant buscant la promesa d'un vaixell que els porti a alguna terra lliure.

Les penúries se succeeixen durant lespera. I només al final, com una tristíssima ironia, arriba un vaixell que l'última cosa que té encomanada és portar-los a terra lliure.

Camp dels ametllers
5 / 5 - (5 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.