Hi ha escriptors que comencen a exercir com a tals des de molt aviat. El cas de Luis Sepúlveda va ser el de el noi en les circumstàncies l'escriptura servia com a necessari llera d'expressió. Nascut d'una aventura d'amor repudiada pels seus avis materns, quant aquest autor va tenir ús de raó, va saber que el seu era la reivindicació social, la protesta per qualsevol tipus d'abús polític o dels poders fàctics.
Sota aquestes pinzellades bàsiques de la personalitat de Sepúlveda, és fàcil entendre que la joventut de Sepúlveda, marcada pel megaterratrèmol xilè de 1960 i pel terratrèmol polític de Pinochet des de 1973, sempre va trobar espais per a la reivindicació i per a la creació literària més compromesa amb les circumstàncies del seu país.
El seu reconeixement mundial com escriptor no arribaria fins als quaranta anys, una vegada que el seu imaginari narrador treballat des de la primera joventut, es va satisfer a més de vivències de tota mena que van elevar la seva narrativa als altars d'aquesta literatura que condensa l'art d'el bé escriure i el relat de tantes experiències en uns i altres llocs d'món, a la presó amb pinochet oa l'exili americà primer i europeu després.
Així llegir a Sepulveda té el doble valor d'un ofici guanyat amb absoluta solvència des dels primers relats de joventut i d'una intenció concienciadora, mobilitzadora. Novel·les que narren molt diferents formes de vida, que plantegen vells dilemes existencials i que no s'obliden dels intensos desitjos i pulsions que acaben movent a l'ésser humà.
Top 3 novel·les recomanades de Luis Sepúlveda
L'ombra del que vam ser
La derrota marca. Es tracta d'un fatalisme pel qual Déu o qui dimonis sigui s'encarrega que els perdedors semblin estigmatitzats com una estirp sense aspectes de solució. La sensació que ofereixen Carles, Lolo i Lucho és la d'estar marcats per aquest destí irreconciliable en el qual tota esperança acaba forjant en la nostàlgia del que no es va poder fer.
Però l'humà no coneix la resignació, no ha de conèixer-la si pretén mantenir la seva condició de humano.Los tre amics abans esmentats es troben reunits per assaltar la glòria que sempre es va negar com idealistes capaços d'haver transformat la cruel realitat. Però la crueltat pot arribar fer servir l'esperpent i el ridícul per tirar per terra qualsevol pla.
L'esperat lider dels tres amics, Pere Nolasc, no pot acudir a la cita a l'patir un ridícul accident mortal. I no obstant això no és moment per a la rendició. Carles, Lolo i Lucho, escapçats del seu camarada lider. Si la revolució no va funcionar en el seu moment, quan ells eren joves i organitzats en un Xile infestat per la dictadura, potser sigui el moment ara, molts anys després, d'improvisar un pla cap a un símbol de la revolució que per fi els torni un tros de glòria amb la qual reconciliar-se amb la seva existència d'eterns perdedors ...
Un vell que llegia novel·les d'amor
Molts dels títols de Luis Sepúlveda desperta aquesta sensació d'inevitable decadència amb un lleuger tint d'esperança. La simple idea de el vell llegint històries d'amor ens desperta la idea de l'impossible, de l'termini vençut per estimar, dels records ... Aquesta novel·la amb la qual Luis Sepúlveda va fer un gran salt literari ens parla d'Antonio José Bolívar, personatge centrat en un dels viatges de l'autor a el poble indígena dels Shuar entre les fronteres d'Equador i Perú, allà on l'Amazones comença a traçar una via coratjós i generador de vida selvàtica.
Allà rau al poble del Idil·li, un nom bucòlic que aparta l'humà de la civilització i el sotmet a l'essència de la vida més exuberant. Antonio José acaba llegint novel·les d'amor que un metge de la zona li presenta. Però mentre llegeix, Antonio no perd la vista dels forasters que creuen poder integrar-se en la natura com a nous déus dominants, sense entendre que res del que els envolta s'acaba sotmetent a les armes ni a la vanaglòria de l'humà.
Diari d'un killer sentimental i Yacaré
Aquestes dues novel·les curtes són dos rareses en l'extensa bibliografia de l'autor. Es tracta de dues trames policíaques, escrites com si Luis Sepúlveda s'hagués dedicat tot el dia a escriure novel·les negres. La seva sortida original es va produir per lliurament en alguns diaris allà pels anys 90. El seu reunió en aquest llibre era tasca obligada per tants i tants lectors de el geni xilè.
La primera novel·la se centra en un sicari sotmès a les tempestes de l'amor més puixant, capaç de fer-li perdre el norte.La segona, menys negra en el sentit més pur, ens convida a gaudir d'una trama amb vocació ecologista gairebé per sobre de la temàtica estrictament policíaca.
En qualsevol cas les dues novel·les es llegeixen de manera àgil i amb aquest ritme inquietant que esquitxa tota construcció amb vocació noir.Muy interessants per descobrir una altra faceta de l'escriptor i amb les que el gènere negre en general va guanyar una aportació especial d'un dels grans de nostres dies.
Altres llibres recomanables de Luis Sepúlveda…
Hotel Xile
Tot just dos anys després de la mort de l'escriptor xilè Luis Sepúlveda, aquest volum ens submergeix en la seva vida més íntima, presidida per la família i els amics. També ens permet veure el perfil més viatger i compromès, en particular amb la política i el medi ambient. Acompanyades per les meravelloses fotografies de Daniel Mordzinski, les seves paraules ens ho tornen vívidament present, alhora que ens porten a llocs recòndits de la Terra del Foc ia altres paratges on Sepúlveda no només va trobar històries inoblidables, sinó on també va travar amistats que el temps mai va apagar. Al llarg del seu incansable periple, des del petit Hotel Xile on va néixer o les presons de Pinochet, passant pel Brasil o l'Equador, fins a Hamburg, els mars de tot el món i, finalment, Gijón, què perseguia Luis Sepúlveda? Un món millor, un lloc on sentir-se a casa?
