Els 3 millors llibres del meravellós Lewis Carroll

Entre obres com El Petit Príncep de Antoine de Saint Exupéry i La Història Interminable de Miquel Ende, Situaria la gran aventura de Alícia al País de les Meravelles. Lectures molt apropiades per a nens i no tan nens. Obres plenes de fantasia i amb un valor humà incalculable.

A la barreja del fabulós com moralitat i el descaradament fantàstic de totes aquestes obres resideix un pòsit d'empatia, de recerca de el bé i el mal, de suau moralitat sobre els actes, les conseqüències, el bo i el dolent de el món i tot el que podran haver d'afrontar quan siguin grans. Per descomptat amb el tamisat fonamental de la fantasia.

Lewis Carroll és l'autor, Alícia seu gran personatge, el país de les meravelles l'escenari oportú perquè la història transcorri amb el seu toc de faula transcendental en la seva senzillesa de fons i en la complexitat marcada per l'exuberància de la seva imaginació.

Apassionat de les matemàtiques i amb una infància sospitosament ombrívola, Carroll es plantejaria el món d'Alicia com una mena d'evasió. Hi ha qui diu que tot va néixer d'uns contes improvisats a la filla d'un amic. Benvinguda aquesta casual empremta amb la que sens dubte embaucaría a les petites i finalment, sobre el paper, a petits de tot el món.

3 llibres recomanats de Lewis Carroll

Alícia al país de les meravelles

Molts han estat els que han intentat escriure aquesta història infantil que conquerís els corazons dels més petits. Com en alguna ocasió em va comentar un autor de narrativa infantil, realment escriure per a nens és molt més difícil del que pensem.

Ells detecten la fallada, la vacuïtat duna història, fins i tot millor que els adults. Bàsicament és així perquè ells no tenen filtres, ni sucumbeixen a les recomanacions i expectatives. Una història arriba als nens o no arriba. Sense més. Cal confiar doncs en una capacitat natural per abordar temàtiques infantils, una mena de connexió de l'autor amb l'univers dels nens.

Resum: Escrit el 1865, Alícia al País de les Meravelles és un clàssic no només de la literatura juvenil, sinó de la literatura en general. Popularitzat per les desenes de versions que d'ell s'han dut a terme, el relat que el reverend Charles Dodgson, veritable nom de Lewis Carrol, escrivís per a la nena Alicia Liddell, de deu anys, és un deliciós entramat de situacions versemblants i absurdes, metamorfosi insòlites d'éssers i ambients, jocs amb el llenguatge i amb la lògica i associacions oníriques que fan d'ell un llibre inoblidable que hauria d'haver una seqüela equiparable, quan no superior, en «Alícia a través del mirall».

Alícia al país de les meravelles

Alícia a través del mirall

Personatges i símbols, o com aconseguir que una mateixa obra pugui tenir més d'una lectura depenent de l'edat de l'lector. Els escacs potser sigui un d'aquests símbols entre el matemàtic i el vital com una destinació a traçar ... I no obstant això a la fi aquest llibre és també un ressò infantil de la seva primera part.

Resum: Alícia a través del mirall està concebut com una partida d'escacs, on els rierols i les tanques divideixen les caselles i Alícia és un peó que aspira a ser reina; una partida d'escacs on res té sentit i res és el que sembla. En el món de l'mirall la realitat està distorsionada, o potser només és una altra manera de veure-la.

Lewis Carroll, després del clamorós èxit d'Alícia al país de les meravelles (1865), va escriure sis anys més tard Alícia a través del mirall, que aviat va obtenir el reconeixement mundial. Junts s'han convertit en una obra imprescindible de la història de la literatura.

Mitjançant el mirall i el que Alicia va trobar allí

El joc de la lògica

Sembla inconcebible que aquest llibre naixés de la mateixa ploma que els anteriors. Però és que realment Charles Lutwidge Dodgson, la persona real després del reconegut pseudònim, va viure amb inquietuds matemàtiques i lògiques que el van perseguir durant tota la seva vida.

La lògica de la pensada és com una matemàtica fonamental, com una recerca del que científic de el pensament, si és que n'hi ha ...

Resum: Per al traductor i prologuista Alfredo Deaño, el camp de la lògica va ser la cruïlla triada per Carroll per dur a terme la contradictòria tasca d'unir la ciència de el sentit i el flux de l'absurditat, en plena època victoriana.

La neurosi de l'victorianisme conformista transferida a les construccions mentals, mostra com el rigor de la inferència pot desembocar en la bogeria.

El joc de la lògica i altres escrits
4.8 / 5 - (9 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.