Els 3 millors llibres de la portentosa Iris Murdoch

Una de les majors virtuts de la novel·la és que, en la seva evolució s'ha anat obrint a multitud de possibilitats, presentant-actualment com un inabastable gènere literari capaç d'albergar tot tipus d'intencions i motivacions.

Porto a col·lació aquesta idea des de la noció d'una Iris Murdoch que concilia a la seva manera una formació narrativa clàssica amb una voluntat final entre el existencial (la seva devoció per Sartre així ho testifica), el crític i un deix cap el popular que aconsegueix oferir un singular gresol des del més elevat de la pensada traslladat al comú d'uns personatges que acaben convertint-se en grans herois de les seves particulars tragicomèdies.

A la fin es tracta de la filòsofa convertida en contadora d'històries. La millor manera possible de transmetre la perspectiva de l'ànima conreada per a tot aquell que busqui els fonaments que conformen una moral humana moguda a les procel·loses aigües de la contradicció humana. La crítica, la meditació més profunda i fins i tot l'humor neixen necessàriament d'aquest enteniment del que contradictori de viure.

La finalitat última de tot filòsof és la saviesa, la provisió de el mannà amb el qual poder passejar pel desert amb alguna possibilitat de supervivència. Els llibres de Murdoch aporten aquesta saviesa quotidiana, Aquesta filosofia enfocada en el moral que no fa sinó revisar el que realment converteix l'ésser humà en un individu més ple o en una mera titella.

Però insisteixo que parlem d'una novel·lista. I com a tal, aquesta autora irlandesa acaba proposant una història perquè pugui ser llegida d'una o altra manera, sota l'imaginari de cadascú, concloent finalment una nova vida dels personatges per a un lector que pot quedar-se amb el més profund o, com mínim, amb la inèrcia pròpia de l'protagonista de torn, aquest mirall en el qual poder empatitzar per descobrir matisos de l'món.

Top 3 llibres recomanats d'Iris Murdoch

Sota la xarxa

Iris Murdoch va decidir que el seu moment per escriure novel·la arribava més enllà dels 30 anys, després d'estripar el pensament de Sartre en un assaig profús en detalls sobre el personatge i el corrent que aquest va iniciar.

I com sol passar en moltes altres ocasions en què el avantguardista irromp, aquesta novel·la que va veure la llum el 1954, va ser més valorada bastants anys després. La història se centra en l'escriptor Jake Donaghue, un tipus desnonat de la vida i allunyat del seu somiat èxit, un element singular sobre el qual pivota tota una història que se serveix de cadascun dels seus personatges per endinsar-se en les nocions polítiques històriques que han convertit el món en el que és.

L'amor és el suport existencialista de la trama, un joc de llums i ombres que disposa a Jake, Anna i Hugo en els vèrtexs d'una relació impossible. El nus va avanznado entorn de la recerca de Jake de la seva identitat com a escriptor, la que l'empeny entre l'ideal de el llibre perfecte que pugui compendiar el pensament sintètic més aclaparador, i la saborosa idea el reconeixement públic com a únic fi.

The SILENCER, el llibre de Jake, es converteix en el rerefons de l'esdevenir dels seus personatges, les formes d'afrontar destinacions i reptes trasbalsen entre propostes morals i confusions intel·lectuals, abocant finalment a les limitacions humanes sobre la qual tractem d'aixecar els més inestables ponts del nostre enteniment i la nostra forma de comunicació.

Sota la xarxa

El mar, la mar

L'obra més premiada de l'escriptora irlandesa. De nou ens endinsem en la ment de l'creador amb minúscules, de l'humà entregat a la causa de la ficció com a mirall sobre el qual reflectir la nostra condició a la llum de l'enteniment limitat i platònic.

Charles Arrowby se sap un dels més grans dramaturgs de la història després Shakespeare. Des de la seva alta concepció del seu ego, Charles sembla convençut de poder controlar la seva vida i el seu temps. Un vell amor de Charles treu el cap ja en aquesta edat adulta d'un creador retirat de la seva obra.

I ell segueix pensant que tot el temps passat poc importa, que l'amor vençut encara és seu. Mary es deia aquell amor i serà ella la que vaig centrar l'existència de l'vell dramaturg en els grisos dies que treuen el cap a la lucidesa de la seva vellesa. Potser Charles no estimi tant a Mary com si anhela aquest temps viscut en un limbe d'amor no acabat, com un buit que pogués deixar-li tornar a la seva joventut.

Ell tot ho pot, és el geni, el creador d'històries. Mary acaba raptada per Charles ... només que llavors és quan una quixotesca certesa de bogeria treu el cap en Charles amb el pes de la major decepció existencial. Res és rescatable de el passat, ni tan sols per a ell.

el mar, la mar

El somni de Bruno

Arriba una edat completament imprevisible en què el passat es replega violentament sobre un, tallant la respiració fins i tot. Pot ocórrer als 90 o molt abans. Només que als 90 anys de Bruno, el replegament de la realitat resulta francament inevitable.

El llit de Bruno és el seu món, amb aquesta noció d'impediment complet per realitzar una mínima acció de vida més enllà de la pensada. Pensar en un llibre en què un personatge jeu immòbil al llit és recordar-se de Gregorio Samsa instants abans de sucumbir a la seva metamorfosi literària.

De fet Bruno és gairebé ja com una aranya. Sempre va estimar aquests insectes que tan aviat se sotmeten a la paciència de les hores en espera d'una víctima com que es llancen a l'entramat de la seva nova xarxa. Bruno és l'aranya en la xarxa anem descobrint a molts nous personatges que van passar per aquí, quedant-se aferrats com un cabdell o violents trencadors de l'entramat.

Una xarxa de relacions humanes com la de Bruno acaba escrivint una intensa història sobre el que va ser l'amor, l'odi i qualssevol altres emocions que puguin arribar a sentir-se en una vida.

el somni de bruno
5 / 5 - (8 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.