Quan es pretén assenyalar a el millor escriptor d'un paÃs, el millor és recórrer a el consens de l'à mbit cultural d'aquest paÃs. I en el cas alemany la majoria absoluta determina a Johann Wolfgang von Goethe com el major narrador que naixés i trepitgés aquella terra.
Qui sap si aquesta transcendència social va ser la intenció última. El que sà que és clar és que amb les seves obres buscava la transcendència existencial, la immortalitat. El seu Faust, obra cimera mundial, penetra entre boires al món de la saviesa, del coneixement, de la moral, de tot allò que incumbeix a l'ésser humà en el seu procés evolutiu més complet i complex.
Però Goethe era un romà ntic, el més gran de tots, probablement. I això suposava una intenció espiritual fins i tot cap a allò esotèric. La intenció de Goethe seria més que acabar sent un autor erudit, aconseguir l?etiqueta d?escriptor que transita per l?à nima humana, cap al cel o els inferns. No és tant trobar respostes empÃriques ni intencions dogmà tiques, sinó demanar experiències i percepcions subjectives d'una riquesa aclaparadora.
Perquè per conèixer ..., ja estava la ciència, en les diverses ramificacions també va fer incursions aquest prodigiós autors. Des que és estrictament anatòmic com l'òptica i l'osteologia fins a la quÃmica o la geologia. Sens dubte Goethe cavalcava com podia les seves inquietuds, buscant sempre nous camps en què esbrinar i aprendre. Com a sÃntesi de la seva enorme capacitat, també es va decantar Goethe per la polÃtica, quan per ser polÃtic es buscava als més cultivats i dotats ...
Goethe va viure fins als 82 anys. I el de l'escriptura romà ntica va durar el que va durar. En els seus últims anys de creador literari quedar poc d'aquell romà ntic captivador i va emergir l'autor més classicista, el normal per a un autor que va cavalcar entre els segles XVIII i XIX. En tants anys de vida, el seu testimoni va resultar fonamental per a la història d'Europa. Influència de molts altres autors i considerat, probablement al costat de Leonardo da Vinci, l'home més intel·ligent de la història ...
Top novel·les de Johann Wolfgang von Goethe
Pompa
Fausto sempre va ser la figura mitològica de la vanitat humana, de la voluntat i ambició sense lÃmits. El paradoxal de Fausto és que aquesta intenció de abastar-ho tot és tan positiu com negatiu.
I d'aquesta rica proposta que és el mer personatge, Goethe va saber crear una de les més grans novel·les, capaç de abasta tot ideari de l'ésser humà , des del més ambiciós fins al més pusil·là nime.
Perquè sempre hi ha un motiu per actuar i per comportar-nos. Tots som una mica Faust, capaços de plantejar-nos vendre la nostra à nima a el diable a canvi de gaudir d'una vida plena. La plenitud és sempre una qüestió de satisfer les nostres voluntats de coneixement, i en això ens anem deixant la vida ...
La contraprestació és l'habitació del nostre ésser pel diable…, però això ja serà en una altra vida, un cop hagis sortit d'aquest món amb els peus al davant i un somriure fred per haver-ho aconseguit tot, des del saber mà xim fins al coneixement de tot plaer. Aquesta era la idea de Faust, el motiu per vendre la seva à nima. I, tanmateix, a Faust trobem la frustració més profunda d'existir.
A la fi i al el cap el diable sap el que hi ha pel que fa a les nostres limitacions per saber-ho tot i abastar-ho tot. Goethe va saber elevar aquest mite a la categoria de drama mà xim del que és humà , a l'altura de la divina Comèdia de Dante.
Els anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister
Aquesta interessantÃssima novel·la queda soterrada per Faust. És més que probable que havent estat escrita per molts escriptors a la història, hauria passat a enfilar-se al seu nivell d'obra mà xima, però sent el cas de Goethe, es queda en segon lloc… I això que, com dic, aquesta novel·la té molt de grandesa.
L'escriptor savi condueix a el personatge en una al·legoria de l'aprenentatge en tot à mbit, des del més particular al més concernent a la saviesa, a l'empirisme, a el coneixement de l'mig. El bo de Wihelm Meister dialoga amb grans savis, reflexiona sobre el que s'ha après.
Però també el personatge coneix les manifestacions artÃstiques i s'introdueix en el natural per buscar l'essència de tot. I malgrat aquesta aparença pedagògica hi ha molt d'intimisme, de desxifrat de la persona que avança en el seu camÃ, d'aventura de viure.
Les desventures del jove Werther
En els temps de Goethe escriure novel·les romà ntiques era una altra cosa. Faltava molt perquè el rosa aportés la trivialitat i l'estrictament sensorial (que sent, benvingut sigui el gènere actual).
L'amor com a argument en temps de Goethe era existencialisme en la seva mà xima expressió. La construcció epistolar d'aquest llibre permet un acostament en primera persona a les passions i patiments de l'amor.
La grandesa moral de l'ésser humà enamorat i la tragèdia de l'esfondrament com a aproximació a les pitjors pulsions d'odi, venjança o autodestrucció.
L'amor pot ser un fèrtil camp a compartir o un desolat erm de sensacions capaços de vèncer tota raó, a tota voluntat. Werther i Carlota, més el germà de Werther, Guillermo.
Entre els tres es construeix una història d'amor que convida a veure més enllà de les cartes, a sentir el puny de l'remitent sobre les pròpies experiències de l'lector.
