Es pot dir que Francisco Ayala no es va deixar res per escriure. Si el temps de què disposem es pot associar amb algun tipus de missió, Ayala va disposar de totes les hores de l'món. La seva obra sintonitza amb la transcendència del seu testimoni vital doncs va sobreviure a tot un segle XX per complet, un segle en què va viatjar molt i sempre va estar proper als moments més significatius de la història d'Espanya, d'Europa i de Llatinoamèrica.
Que a més a més pogués perllongar els seus dies fins a transitar tota una dècada del segle XXI, es pot assumir com un destí afortunat que el va acabar convertint en l'últim gran cronista del virulent final del mil·lenni.
Evidentment, observar ara la bibliografia de Francisco Ayala es converteix en una completa panoràmica de les lletres hispàniques en l'àmbit narrar realitats i ficcions, novel·les i assajos, sempre amb un punt de vista avantguardista en el narratiu i crític en el reflexiu, amarat de tendències i noves idees que el van moure cap a aquesta voluntat pionera i transformadora d'un dels més grans humanistes, pensadors i creadors de la nostra Història.
Top 3 llibres recomanats de Francisco Ayala
Morts de gos
La narrativa d'Ayala treu el cap constantment a la seva vocació assagística, resultant fet i fet una intenció social, política i moral en tots els seus personatges i escenaris.
Rescato aquesta obra en primer lloc pel seu valor de crítica d'el poder, aquest espai en què l'ésser humà acaba transformant-se en el pitjor que va poder haver somiat.
Perquè el poder corromp i justifica a la raó tot acte. Per Ayala la venda de l'espiritual a l'interès més prosaic sempre acaba despullant l'home davant les seves contradiccions més perverses.
El personatge d'Antón Bocanegra és aquest prototip d'home hissat des dels seus misèries i capaç de governar un país americà (La novel·la està escrita a l'exili d'Ayala a Puerto Rico) amb l'única voluntat del seu vanaglòria. La història és explicada per Pinedo, un personatge invàlid observador del que esdevé.
El cap de l'anyell
Un conjunt de cinc relats de gran intensitat sobre la Guerra Civil Espanyola. Un llibre prohibit durant molts anys i que, un cop alliberat de la censura ja va començar a circular per Espanya amb aquesta sensació de triomf de la creació enfront de l'autoritarisme d'un règim finalment esgotat.
La seva primera edició es va dur a terme a Buenos Aires el 1949. Actualment compon aquests cinc relats abans indicats i que posseeixen la unitat temàtica al voltant de l'conflicte bèl·lic de l'Espanya de mitjan el segle XX.
I dic a mitjans del segle XX perquè l'obra s'estén a l'abans i al després, a les conseqüències tant de les tensions prèvies com de la postguerra posterior i la imposició d'aquesta veritat única del vencedor, imposada com a dogma inquisitorial. Aquesta obra ja clàssica de Francisco Ayala, expressava sobretot els dolorosos records fets personatges i escenaris.
El jardí de les delícies
Publicat en 1971 com una mena de recull de vivències i impressions de l'Ayala bolcat en les lletres i en la reivindicació social i política per a una Espanya encara franquista.
Un llibre amb aroma a antologia biogràfica de l'home ja que ve a l'ancianitat (tot i que encara li quedaven més de 30 anys de vida) i satisfet d'aquesta saviesa de l'experiència, d'aquest prisma de l'exiliat que observa sense intoxicació alguna el que passa en la seva pàtria.
Una història feta mosaic literari i existencial amb arestes al voltant d'idees fonamentals com l'amor, les pèrdues, la malenconia i també amb aspectes netament socials com ara el poder, els autoritarismes, els sistemes socials. Tot està cobert per referències artístiques, com el mateix Jardí de les Delícies del que Ayala fa transmutació narrativa.
