Fernando Gónzalez Delgado és un comunicador en molt diverses parcel·les. Periodisme, crítica literària, política i literatura són tres d'aquests àmbits en els quals es mou amb igual solvència. És clar que aquí del que es tracta és d'endinsar-nos en la seva obra literària per determinar aquestes tres novel·les recomanades que de seguida passarem a ressenyar.
A més de la novel·la, un terreny on aquest autor sempre ha trepitjat fort, aconseguint fins i tot el premi Planeta el 1995, Fernando Delgado també ha escrit llibres en to d'assaig amb un clar component social.
En total 19 obres publicades el consoliden com un d'aquells escriptors sempre a considerar quan anuncien una novetat. En el camp de la ficció ja se sap que brindarà una nova història interessant i en no-ficció aportarà un nou cop d'ull crític a l'estat de les coses, una anàlisi amb les seves impressions molt a tenir en compte. La seva última novel·la va ser El fugit que va llegir la seva esquela, Que ja vaig ressenyar aquí.
3 llibres recomanats de Javier Delgado
La mirada d'l'altre
El seu enlairament amb el premi Planeta coincideix al meu parer amb la seva millor obra de ficció fins al moment, seguida molt de prop per les següents. Però el lloc d'honor ha de ser per aquesta història de títol suggerent i trama inoblidable.
Begoña, hereva de la tradició d'una família de l'alta burgesia, descobreix en el seu marit a l'lector secret d'un diari íntim en què ella explica la prematura experiència que li va desvetllar el seu interès pels homes grans. La seva fidelitat a aquest diari la s'inclina irremissiblement a una doble vida en què els desitjos i la realitat es fonen i confonen.
A partir d'aquí, i amb una creixent intriga que captivarà el lector des del principi, s'assisteix a el dol, moltes vegades eròtic, que aquesta complexa dona sosté entre la realitat i els seus propis somnis. La mirada d'l'altre és un colpidor viatge a l'desemparament ia la solitud.
Amb una prosa de inalterable bellesa, Fernando G. Delgado ens mostra la seva capacitat per implicar el lector en un entramat psicològic ple d'emocions tan intricades com versemblants.
El fugit que va llegir la seva esquela
Recupero les meves impressions sobre aquesta novel·la ja ressenyada: El passat sempre acaba tornant per cobrar les factures pendents. Carlos amaga un secret, parapetat en la seva nova vida a París, on va passar a ser Àngel.
Mai és fàcil deixar anar el llast d'una vida anterior. Menys encara si en aquesta altra vida un episodi traumàtic i violent va ser el que va acabar forçant a Carlos a el canvi d'identitat i de vida. De qualsevol forma, sempre es pot suportar un secret durant anys.
Fins que un dia l'Àngel rep una carta a nom de la seva identitat original. Allà hi havia el passat, emergit des de les mateixes aigües en què es va poder donar per mort, ofegat segons la investigació pertinent. No hi ha mai reconciliació fàcil entre el que se'n va anar i el que s'és. Encara menys si el canvi natural del pas del temps es completa amb una transformació completa.
Ángel o Carlos es troba de cop i volta en una situació límit. Les decisions en aquest tipus de situacions solen ser dràstiques, per bé o per mal. El fugit que va llegir la seva esquela és la culminació d'una trilogia singular presentada en les tres últimes dècades. Un suggerent thriller de llarg recorregut amb una trama dinàmica i fascinant.
Parla-me de tu
Publicada allà per 1994, aquesta història manté la seva vigència. L'amor, el desamor i la solitud no tenen data de caducitat, és una sensació que va amb l'espècie humana.
És una novel·la d'amor, però sobretot és un exercici de penetració a la solitud humana. La seva autora i protagonista, Marta Macrí, l'escriu com si de sobte comencés a observar-se darrere de les espatlles. L'aventura amorosa s'inicia a Assís i es desenvolupa en aquesta i altres ciutats italianes.
Les cartes que la protagonista escriu des de Madrid al seu amant italià fan que el relat s'integri no només la vida quotidiana de Marta, sinó, sobretot, el drama personal com a mare. Les dues històries, hàbilment entre llaçades, descriuen el viatge de la parella protagonista al seu interior.
Un viatge literari, sens dubte, novel·lístic, però que mai desentona de la vida més càlida. El peculiar coratge de la protagonista, la seva descarnada ironia i la seva minuciosa contemplació de la realitat, ens empenyen a seguir la seva peripècia humana.
Parla-me de tu és un mirall cruel de l'efecte que tenen els desenganys. Un mirall de prosa acurada i eficaç, que porta a el llibre en creixents graons d'interès.
