llegir a Zola, Acostar-se a la seva obra, resulta sent una visita guiada a un museu literari on s'exhibeixen els retrats de la realitat més particular dels personatges així com la realitat social més evident i palpable, la de qualsevol persona que pogués ser presa com a protagonista a fi de, simplement, ocupar momentàniament altra ànima des de la més calma fins a la més violenta.
Émile Zola va conrear el conte, el relat, la dramatúrgia i l'assaig. El galvanitzador necessari de tan variades creacions sempre va ser el compromís amb el naturalisme, una mena de reflex empíric de la realitat humana, un testimoni en clau de ficció on l'única ficció pot ser el nom aleatori dels personatges. La finalitat última d'aquesta proposta, de la qual Zola va ser el seu baluard, no era altre que una intenció de devolució de l'equilibri entre l'ésser humà, la seva existència, el seu entorn.
Té sentit aquest moviment i aquesta intenció narrativa després dels diversos moviments polítics i conflictes (Revolució Industrial inclosa) que anaven tancant el segle XIX. Tornar l'ésser humà al seu aspecte més bàsic i integrat semblava una tasca necessària davant de l'alienació, la pèrdua de la fe i la guerra.
Dit així, pot semblar que el naturalisme sigui alguna cosa tediós, un relat pla ultrarrealista. Però la gràcia està precisament en demostrar el contrari. Pel petit de la vivència d'un personatge, Zola extreia el sublim de viure, d'existir.
3 novel·les recomanades d'Émile Zola
La bèstia humana
O com que els dimonis poden acabar emergint, travessant el mur de les aparences i de l'assumpció de les convencions. Relat sobre l'assassí sotmès a dictats pràcticament genètics, el destí com una atroç ruleta de la mala fortuna.
Resum: Jacques Lantier, solitari i misogin enginyer de locomotores, s'enamora de Séverine, la dona de el cap d'estació Roubaud. Aquest cru relat d'assassinat, passió i possessió, és la novel·la número disset de les 20 publicades per Émile Zola amb el títol genèric Els Rougon-Macquart.
Zola desgrana un cru retrat de la condició humana; un estudi compassiu de com els individus poden arribar a descarrilar per forces atàviques més enllà del seu control.
L'obra evoca poderosament al final de l'Segon Imperi a França, on la societat semblava llançar-se cap al futur com les noves locomotores i ferrocarrils que construïa. Zola ens recorda que sota la xapa de el progrés tecnològic roman sempre la bèstia que portem dins. La novel·la ha estat portada a el cinema per directors de la talla de Jean Renoir o Fritz Lang.
Treball
Una lectura estrictament literària ens ofereix un cop d'ull renovador de la possible utopia, de la igualtat i l'equilibri com un bé necessari i assolible.
Resum: Escrita en 1901, poc abans de la mort del gran novel·lista francès, s'ha convertit en una mena de testament literari i polític. Literari, perquè Zola desafiament, en aquesta novel·la, les noves tendències espiritualistes; polític, perquè ha advocat en ella per la utopia.
Zola descriu en Treball la culminació de l'procés revolucionari que havia esbossat en Germinal, la gran novel·la apareguda el 1885. L'actualitat de Treball rau en el fet que presenta una altra alternativa a l'avui en dia proclamat, pel capitalisme, fi de la Història.
Treball planteja a més la problemàtica de si la utopia és o no novel·lable. O dit d'una altra manera, si es podran seguir escrivint novel·les en un estat social sense injustícies ni tensions humanes. I els que mantenen que el naturalisme era una estètica pessimista, trobaran en aquesta novel·la una incontestable refutació. Perquè el naturalisme, com demostra Treball, tendia a la transformació de l'món en sentit positiu.
L'obra
Mestissatge total del literari i el pictòric. Quan Zola ja es trobava en l'ocàs de la seva vida, començava a veure en els nous corrents pictòriques un seguiment al seu iniciat naturalisme.
La realitat en els seus colors justos, sota una subjectivitat detallista de l'artista, cap a una rèplica de l'món sota els mons de qualsevol que sàpiga trobar bellesa, color i optimisme.
Resum: La gran novel·la d'Émile Zola sobre els inicis de l'impressionisme. Sens dubte, L'obra és la novel·la més autobiogràfica de Zola, el fundador de l'naturalisme francès i un dels novel·listes més llegits de segle XIX. Inspirant-se en la seva pròpia relació amb Paul Cézanne, a qui va conèixer quan eren nens, Zola explica la història d'un pintor que lluita per ser reconegut en els cercles artístics parisencs.
L'obra capta, amb una gran vivesa, la voràgine creativa de París, el nucli de la bohèmia intel·lectual i artística que il·luminaria l'impressionisme.
