Els 3 millors llibres d'Eduardo Mendoza i més…

Arribem a un dels estilistes més grans de la literatura actual en espanyol. Un narrador que ja des del seu enlairament va deixar bé les clares que arribava per conformar-se com un referent en aquesta literatura que desconcerta la crítica, capaç d'ajustar-se a allò popular però també carregada de trops i cultismes per tot arreu. Una cosa així com un reflex de Pérez Reverte a Barcelona. I ja que Don Arturo va néixer a Cartagena, se'ls podria conjuntar a Literatura Mediterrània, si se'm permet la llicència. Una literatura mestitza per naturalesa que és capaç de transmutar entre gèneres amb agilitat i enginy.

Un dels últims llibres d'Eduardo Mendoza, Les barbes de profeta, va resultar ser un exercici d'introspecció del famós autor cap a la seva infantesa i aquesta transició en part traumàtica que tots recorrem fins a la maduresa. Es va tractar d'un llibre a mig camí entre realitat de l'autor i la ficció, el llibre típic que un autor encimbellat escriu per pur gust. Ho cito perquè en aquest no sé què de buscar els motius de l'escriptor, podem estirar aquesta obra si ja hem aconseguit aquest punt de mitificació de l'autor que ens empeny a conèixer més sobre el seu do creatiu…

Perquè Eduardo Mendoza ens ha donat tants bons moments de lectura des dels anys 70… Però si visites freqüentment aquest bloc ja sabràs què toca, aixecar aquest pòdium on col·locar els meus tres favorits, el petit rànquing de glòria de tot autor que passa per aquest espai.

Novel·les recomanades d'Eduardo Mendoza

La veritat sobre el cas Savolta

En ocasions un autor irromp amb la seva òpera prima i acaba magnetitzant a quantitats ingents de lectors àvids de noves plomes interessants.

Això va ser el que va passar amb aquesta novel·la. En un període de neutralitat politica (Barcelona 1917-1919), una empresa fabricant d'armes abocada al desastre econòmic pels conflictes laborals és el telon de fons del relat de Javier Miranda, protagonista i narrador dels fets.

L'industrial català Savolta amo d'aquest negoci que va vendre armes als aliats durant la Primera Guerra Mundial, és assassinat. L'humor, la ironia, la riquesa dels matisos i de les experiències, la paròdia i la sàtira, el pastitx de la subliteratura popular, la recuperació de la tradició narrativa des de la novel·la bizantina, la picaresca i els llibres de cavalleries fins al modern relat detectivesc, converteixen aquesta novel·la en una tragicomèdia intel·ligent i divertida, que va situar a Eduardo Mendoza entre els narradors més destacats de les últimes dècades.

Riña de gatos. Madrid 1936

Amb aquesta gran novel·la, Mendoza va aconseguir el premi Planeta 2010. En aquests temps en què tot premi es posa en dubte, de vegades una mena de justícia s'imposa de tant en tant.

Un anglès anomenat Anthony Whitelands arriba a bord d'un tren al Madrid convuls de la primavera de 1936. Haurà d'autenticar un quadre desconegut, pertanyent a un amic de José Antonio Primo de Rivera, el valor econòmic del qual pot resultar determinant per afavorir un canvi polític crucial a la Història d'Espanya. Turbulents amors amb dones de diferents classes socials distreuen el crític d'art sense donar-li temps a calibrar com es van multiplicant els seus perseguidors: policies, diplomàtics, polítics i espies, en una atmosfera de conspiració i aldarull.

Les excepcionals dots narratives d'Eduardo Mendoza combinen a la perfecció la gravetat dels successos narrats amb la presència, molt subtil, del seu conegut sentit de l'humor, ja que tota tragèdia és també part de la comèdia humana.

L'últim trajecte d'Horaci Dos

En els meus vagues somnis d'escriptor, sempre vaig pensar en poder publicar una novel·la per entregues. Aquesta modalitat té un no sé què romàntic. Eduardo Mendoza havia de pensar en els lectors que esperaven la sortida del diari El País per deixar-ho tot de costat fins a arribar a el nou capítol. Interessant proposta que també va acabar materialitzada en un llibre final.

Entre aquest innegable punt romàntic i la seva cert aspecte de ciència ficció, he volgut col·locar aquesta novel·la en la seva podium.Al comandant Horacio Dos li ha estat assignada una incerta missió en atenció a la seva incompetència i desvergonyiment.

Com a cap d'una estrafolària expedició, solcarà l'espai en condicions extremadament precàries al costat dels peculiars passatgers de la seva nau -els Delinqüents, les Dones esgarriades i els Ancians Improvidentes-. En aquest viatge, que els oferirà incomptables aventures, hi haurà paternitats i filiacions secretes, espectacles cortesans que oculten una realitat cutre i desportillada, lluites per sobreviure de pillos i buscavides, i molt ensurt i sorpresa.

Un relat futurista? Una al·legoria satírica? Una novel·la de gènere? Cap d'aquestes tres coses aïlladament, i a el mateix temps totes elles: L'últim trajecte d'Horaci Dues, La nova novel·la d'Eduardo Mendoza.

Una divertidíssima i molt sàvia fabulació que participa de la ironia, de la paròdia, de l'fulletó i de la picaresca i que, en un recorregut sideral, ens porta a descobrir la nostra pròpia condició després d'una galeria de màscares molt humanes.

Queda dit. Aquestes són per a mi aquestes tres novel·les imprescindibles d'Eduardo Mendoza. Si tens alguna cosa a objectar, visita espais oficials 😛

Altres llibres recomanats d'Eduardo Mendoza

Tres enigmes per a l'Organització

Això de Barcelona com a epicentre d'organitzacions oficials secretes no ens agafa tan a contrapeu en aquests temps de procés, governs alternatius i altres. Ho dic així, amb certa comicitat per sintonitzar amb el rerefons també hilarant de la pròpia novel·la. I és que els submóns creats entre despatxos oficials i altres també poden acabar sent una mena de cabina dels germans Marx versió hampa.

Barcelona, ​​primavera del 2022. Els membres d'una organització governamental secreta s'enfronten a la perillosíssima investigació de tres casos que potser estiguin relacionats entre si, o potser no: l'aparició d'un cos sense vida a un hotel de la Rambla, la desaparició d'un milionari britànic al seu iot i les singulars finances de Conservas Fernández.

Creada en ple franquisme i perduda als llimbs de la burocràcia institucional del sistema democràtic, l'Organització sobreviu amb problemes econòmics i als límits de la llei, amb una reduïda plantilla de personatges heterogenis, extravagants i mal avinguts. Entre el suspens i la rialla, el lector s'haurà d'unir a aquest esbojarrat grup si vol resoldre els tres enigmes d'aquest trencaclosques apassionant.

Eduardo Mendoza lliura la seva millor i més divertida aventura fins avui. I ho fa amb nou agents secrets en una novel·la de detectius que actualitza els clàssics del gènere, i en què el lector trobarà la inconfusible veu narrativa, el brillant sentit de l'humor, la sàtira social i la comèdia d'embolic que en caracteritzen un els millors autors de la llengua espanyola.