Carmen Posades és una escriptora descoberta a si mateixa en diversos gèneres. Les seves incursions en literatura infantil, crònica social i finalment novel·la han fructificat sempre amb bona acollida. Pel que fa a novel·la, les seves trames solen aprofundir en plantejaments intimistes, amb personatges perfilats meticulosament que s'enfronten a l'imprevist del destí.
La causalitat i la casualitat com dos elements molt barrejats en moltes de les seves novel·les. Les tragèdies, l'amor, la superació també són temes que aborda amb mestratge Carmen Posades. Però el que més m'agrada ressenyar d'aquesta escriptora és aquesta introducció al personatge, aquestes pinzellades amb la qual aconsegueixes situar-te sota la pell de qui comanda cada escena, escenari i situació.
I com sempre, em toca triar aquestes tres novel·les més representatives de l'autor de marres. Allà vaig amb les meves recomanacions.
Top 3 novel·les recomanades de Carmen Posadas
La llegenda de la peregrina
Hi ha una mica de fetitxisme inconfessable en tot esperit col·leccionista d'obres d'art o de joies. Ja sabem que per valor el de l'aigua, posant-nos simplistes, però hi ha coses sobre les quals preu i valor componen una dualitat estranya en allò humà. Prenent la part pel tot, l'obra més valuosa, la més cara, ens reporta la sensació vanida que posseïm el seu amo inicial o fins i tot tota una època històrica.
Aquesta és una novel·la fetitxista, sobre les grans ambicions traslladades al material per intentar donar-los vida, atorgar-los la inert capacitat de apilar instants, petons, plaer o mort ...
La Pelegrina és, sens dubte, la perla sinó més extraordinària, més famosa de tots els temps. Procedent de les aigües de la mar Carib, va ser lliurada a Felip II i des de llavors es va convertir en una de les joies principals de la monarquia hispànica. Va passar per herència pel joier de diverses reines fins que, després de la Guerra de la Independència, va ser portada a França.
En aquest moment va començar la segona vida de la Pelegrina, el moment culminant va ser quan, ja al segle XX, Richard Burton la hi va regalar a penyora d'amor a una altra dona de llegenda: la immensa actriu Elizabeth Taylor.
Confessant la seva inspiració a partir de l'clàssic contemporani l'escarabat de Mújica Laínez, Carmen Posadas escull com a protagonista del seu nou projecte a un objecte destinat a passar de mà a mà ia tenir una trajectòria atzarosa, aventurera i, sense cap dubte, digna de la gran novel·la que el lector té a les mans.
Llicència per espiar
Des de Mata Hari fins a Coco Chanel passant per Marlene Dietrich i moltes altres. Això de les dones al servei de la intel·ligència internacional evidencia una capacitat extraordinària per als moviments soterrats més determinants per decantar conflictes d'un costat o altre…
Si hi ha un camp on es posen a prova les anomenades «armes de dona», aquest és sens dubte el de la intriga. Des de la més remota antiguitat, i pràcticament en totes les cultures, sempre hi ha hagut dones que unien intel·ligència, valor, mà esquerra i molt d'enginy. Carmen Posadas, després de fer una investigació minuciosa, compon un relat apassionant i summament entretingut de les peripècies d'algunes d'aquestes dones que, sens dubte, mereixen un lloc destacat a la història.
L'autora recull, entre altres, les històries de la bíblica Rahab, la intervenció de la qual va ser decisiva per conquerir la Terra Promesa, o de la Balteira, la joglaresa gallega que es va veure embolicada en mil i una intrigues durant el regnat d'Alfons X. Del seu mà, coneixerem les singulars i temibles enverinadores de l'Índia, i tindrem un punt de vista insòlit sobre l'assassinat de Juli Cèsar. Per aquestes pàgines desfilen reines com Catalina de Médicis i el seu «esquadró volant», aventureres com la inevitable Mata-Hari, i també princeses que van posar el seu talent al servei de Hitler, o espanyoles que es van veure embolicades en alguns dels complots més importants del segle XX, com a Caritat Mercader.
Totes elles, i algunes més que no es poden esmentar, componen un llibre que es llegeix com la millor novel·la d'aventures i que, una vegada més, demostra que el talent femení és inesgotable i no coneix límits.
petites infàmies
Amb aquesta novel·la l'autora va aconseguir el Premi Planeta 1998. Una història sobre el buscat i l'inesperat, sobre aquests donats llançats que acaben dictant el que pot passar, o potser més aviat sobre aquests daus que poden caure, o no, de la banda que esperàvem ...
Petites infàmies és una novel·la sobre les casualitats de la vida. Sobre les que es descobreixen amb sorpresa, sobre les que no arriben a descobrir-se i, tanmateix, marquen el nostre destí, i sobre les que es descobreixen però es mantenen en secret, perquè hi ha veritats que no s'haurien de saber mai. Es pot llegir, també, com una sàtira de societat, com el retrat psicològic d'una galeria de personatges, o com un relat apassionant d'intriga, el misteri del qual no es resol fins a les darreres pàgines.
A la casa d'estiueig d'un acabalat col·leccionista d'art es reuneix un variat grup de persones. Juntes passen unes quantes hores i, tot i les frases agradables i els comentaris cortesos, la relació acabarà enverinada pel que no es diuen. Cadascuna d'elles amaga un secret; cadascuna d'elles amaga una infàmia.
La realitat adquireix de sobte el caràcter d'un trencaclosques les peces s'acosten i amenacen de acoblar-se. El destí és capritxós i es diverteix creant estranyes coincidències.
Altres novel·les interessants de Carmen Posadas…
La bella Otero
Descomptant la pel·lícula Titanic poques vegades trobem una història que parteix amb la perspectiva d'una nonagenària. La qüestió és que també en aquest cas s'acaba tancant un cercle sobre el longeu personatge i el que ha de contar. «A prop dels noranta-set anys i completament arruïnada, Carolina Otero creu que ha arribat el moment de la seva mort.
Així ho indiquen la processó de fantasmes i records que ella sempre ha procurat evitar i que durant dos dies la visiten. Jugadora empedreïda, fa una nova aposta, aquest cop amb si mateixa: la Bella Otero estarà morta abans que il·lumini el dia. Però la mort, com la ruleta, no es comporta com esperen els jugadors.
Amb aquest joc literari a mig camí entre la biografia i la novel·la, Carmen Posades ens explica la història d'un dels personatges més fascinants de la seva època, que va dilapidar la seva enorme fortuna en diners i joies, regal dels seus amants, calculada en uns 68 mil milions de pessetes a l'canvi actual »
La síndrome de Rebeca
Una història que aprofundeix en això de l´amor impossible. Un amor que ja no pot ser però que, en haver cicatritzat malament, pot quedar assenyalat per sempre. De ferides i de síndromes, perquè… Què és la síndrome de Rebeca? És l'ombra d'un amor anterior, un espectre incordiant que ens condiciona a l'hora de tornar-nos a enamorar. I es manifesta de moltes i molestes formes i, sobretot, ho fa en els moments més inoportuns.
Compares inconscientment el teu nou amor amb l'anterior? Temes que es comporti com el teu ex, o, per contra, trobes a faltar alguna cosa en la teva parella d'ara? Potser, igual que en el cas de la protagonista de la pel·lícula Rebeca, penses que en comptes de ser una parella sou… un trio?
De la mateixa manera que Freud sostenia que madurar implica matar el pare, nosaltres diem que cal exterminar el molest espectre dels amors passats perquè no enterboleixi els del present. Aquest llibre és, per tant, un caçafantasmes. I és que són molts i variats els espectres que sobrevolen per aquí.
L'objectiu d'aquest llibre és ensenyar-te a detectar-los, classificar-los i, per descomptat, acabar amb tots ells. Amb gran humor, elegància i intel·ligència, Carmen Posadas ens brinda un llibre que té com a objectiu ajudar a ser més feliç bandejant els ximples fantasmes del passat.
