3 millors llibres d'Antonio Gala

Si es em permet la comparació, diria que Antonio Gala és a la literatura el que Pedro Almodovar a el cinema. No em solen agradar aquest tipus de reduccionismes, però en aquest cas les analogies es corresponen amb la percepció d'imatges que es desprenen de la lectura d'un i de l'visionat de l'obra de l'altre. I per a mi aquesta percepció és molt marcada.

És qüestió de la llum, de aquesta llum que reverbera en el fons blanc de les seves obres, i que al seu torn acaba tacada per la vivesa de colors intensos de l'amor, d'emocions descontrolades, de vitalisme pur, de contradiccions negres, del vermell coagulat de l'amor i del groc cridaner de la bogeria i de l'arc de Sant Martí del sexe.

Antonio Gala complementava la seva obra narrativa amb incursions periodístiques, amb la poètica i fins i tot amb la dramatúrgia, sens dubte un autor dotat per a tot allò cultural, artístic i escènic.

3 novel·les recomanades d'Antonio Gala

El manuscrit carmesí

Extreure de la història l'anecdòtic per transformar-lo en transcendent, en universal és una virtut a l'abast de poquíssimes plomes. Aquesta novel·la em recordava per moments La vella Sirena, de José Luis Sampedro. En ambdues propostes el històric és un escenari que empal·lideix davant l'humà, amb la seva petita essència estenent embriagadora ...

Resum: En els papers carmesíes que va emprar la Cancelleria de l'Alhambra, Boabdil -l'últim sultán- dóna testimoni de la seva vida al mateix temps que la gaudeix o la pateix. La lluminositat dels seus records infantils es fent fosc aviat, a l'desplomársele sobre les espatlles la responsabilitat d'un regne desnonat. La seva formació de príncep refinat i culte no li servirà per a les tasques de govern; la seva actitud lírica la aniquilarà fatídicament una èpica crida a la derrota.

Des de les picabaralles dels seus pares a l'afecte profund de Moraima o Farax; des de la passió per Jalib a l'ambigua tendresa per Amin i Amina; des de l'abandonament dels amics de la seva infantesa a la desconfiança en els seus assessors polítics; des de la veneració pel seu oncle el Zagal o Gonzalo Fernández de Còrdova a l'avorriment dels Reis Catòlics, una llarga galeria de personatges dibuixa l'escenari en què es mou a les palpentes Boabdil el Zogoibi, el Desventuradillo.

L'evidència d'estar vivint una crisi perduda per endavant el transforma en un camp de contradicció. Sempre simplificadora, la Història va acumular sobre ell acusacions que es mostren injustes al llarg del seu relat, sincer i reflexiu.

La culminació de la reconquesta -amb els seus fanatismes, crueltats, les seves traïcions i els seus injusticias- sacseja com un vent destructor la crònica, el llenguatge és íntim i baixar: el d'un pare que s'explica davant els seus fills, o el d'un home a la deriva que parla amb si mateix fins a trobar -desproveït, però sereno- el seu últim refugi.

La saviesa, l'esperança, l'amor i la religió només a ràfegues l'assisteixen en el camí de la soledat. I és aquest desemparament davant el destí el que el s'erigeix ​​en símbol vàlid per a l'home d'avui. Aquesta novel·la va obtenir el Premi Planeta 1990.

El manuscrit carmesí

La passió turca

Que sigui turca o mexicana realment és el de menys. El que mou l'acció d'aquesta novel·la és el primer terme, la passió. L'amor d'aquesta dona capaç de tot per fondre en els braços de l'home estimat, sense moralines ni condicions, amb la premura de la fam, amb la desesperació de l'abstinència. Si tot això ho complementes amb una acció real nascuda de l'despit, la trama resulta magnètica cap a un final que s'anuncia fatal, com l'amor intens ...

Resum: Desideria Oliván, una jove d'Osca amb decepcions matrimonials, en el curs d'un viatge turístic per Turquia descobreix sobtadament la passió amorosa més abassegadora en els braços de Yamam, i tot i que no sap gairebé res d'ell, ho deixa tot per viure a seu costat a Istanbul.

Passa el temps, i la intensitat d'aquest amor persisteix, però les relacions dels dos amants es van fent cada vegada més dramàtiques i més sòrdides, fins que el retrobament d'Desideria amb un antic amic seu que pertany a la Interpol revela la veritable naturalesa de les activitats lucratives de Yamam.

La història, admirablement explicada a través d'uns suposats quaderns íntims de la protagonista, constitueix una amarga meditació sobre l'amor, portat a les seves últimes conseqüències enmig d'un clima molt patètic, fins a la destrucció física i moral, que Antonio Gala sap descriure amb la irresistible força del seu estil.

La passió turca

L'impossible oblit

En aquest malgrat que és transitar pel món, s'oblida el que es pot. I si alguna cosa no has d'oblidar que sigui perquè et va fer sentir viu, perquè et va donar alè, perquè es va fer etern.

Resum: Minaya Guzmán torbava a homes i dones, enamorava a nens i gossos. Minaya Guzmán: un misteri, com tot el que atrau sense remissió a l'ésser humà. "No sóc d'aquí", va confessar en una ocasió però no van saber entendre-li perquè era, sense ser-ho, com nosaltres.

Semblava un home però la seva perfecció, la seva bellesa i el somriure dels seus ulls van haver alertar sobre la seva diferència. Era més just i més pacífic, més respectuós, sobretot, més serè, semblava estar il·luminat per dins. Era un somni o era més vida que la vida?

Antonio Gala ens condueix, de la mà d'un narrador que va saber, com ningú, qui era Minaya Guzmán, més enllà de la vida, més enllà de la mort, cap a la llum més esperançadora. Es tracta no d'una novel·la de misteri, sinó de l'misteri transformat en novel·la.

L'Impossible Oblit
5 / 5 - (12 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.