Ha de resultar meravellós trobar aquest moment en el qual poder dir: em dedicaré íntegrament a escriure ... Àngels Cas ho va fer allà per 1994. Mantenint col·laboracions periodístiques per matar el cuc, des d'aquest any va poder centrar-se en la seva major passió, la literatura.
Un suport fonamental per a aquesta decisió seria el seu reconeixement com finalista el Premi Planeta 1994, Però el millor de tot és que la decisió per res era a la lleugera. Alguns anys després va aconseguir alçar-se amb aquest mateix guardó, tancant el cercle de l'autorealització i la perseverança.
Pel que fa a la obra d'Ángeles Caso, Al meu parer té un punt de crònica periodística, portada dels seus anys en premsa i televisió. Però finalment un punt romàntic acaba embriagant moltes de les seves obres. Una barreja en la qual potser es sustenti de manera perfecta la part descriptiva de l'escenari per finalment fer brillar més a el personatge de torn.
3 novel·les recomanades d'Ángeles Caso
El pes de les ombres
Potser no estigui d'el tot en la veritat pel que fa a la decisió de l'autora per dedicar-se completament a escriure, gràcies segons he suposat, a la seva condició de finalista de el premi Planeta 1994 amb aquesta novel·la.
Potser es tractés més aviat de descobrir que realment escrivia molt bé, i que aportava una empremta distingida i molt valorada pels seus lectors. El pes de les ombres acaba per presentar-nos a una dona singular: Mariana. El món és allò que transcorre entre sol i sol, però les vivències i els sentiments de Mariana transcendeix des de l'obra fins a una possible sensació universal d'humanitat.
Resum: La vida de Mariana d'Montespin és la fugida permanent d'un fantasma que la persegueix: la solitud. Mariana camina pel món com una ombra -la ombra de altres-, portant en el seu cor el pes de tots aquells que, des de la memòria familiar o des de la seva pròpia realitat, han format part de la seva vida.
Al seu voltant es desplega un món, el de l'aristocràcia francesa de finals de segle passat, que s'esquerda a mesura que el segle XX avança imparable, amb l'ascens de noves classes, amb les seves guerres i atrocitats, els seus canvis de costums i la seva lliurament a la modernitat.
París, Normandia o la Costa Blava són paisatges d'aquesta novel·la. Però aquesta és, sobretot, una història de l'ànima, que s'expressa en ella per emocions i fantasies. I l'ànima de Mariana d'Montespin imagina llegendes i trena somnis sobre un món real que li és insuficient. El pes de les ombres és un magistral relat d'amors i frustracions.
Un llarg silenci
Tornar a on vas ser feliç no sempre és del tot recomanable. Fer-ho quan una guerra s'ha ocupat de devastar i deshumanitzar, de sembrar un odi que sembla infinit, pot acabar sent un malson.
Resum: Finalitzada la guerra civil espanyola, una dona el marit i fill van pertànyer a l'bàndol republicà torna a la ciutat de províncies en què havia transcorregut la seva vida fins a l'inici de l'conflicte. Les seves filles i la seva néta de pocs anys l'acompanyen en el difícil retorn. Com si d'un fatal presagi es tractés, un fort aiguat rep a aquest grup de dones, cansades, febles, derrotades, però en les mirades batega, però, tota la voluntat i el desig de tirar endavant dels supervivents.
Excepte la nena, totes han perdut molt, potser massa, amb la guerra. En breu, els vencedors començaran a deixar-los clar que tampoc podran recuperar res del que encara creien posseir, des de la casa familiar, que els ha estat usurpada, fins a la bellesa dels seus somnis.
La derrota no només ha estat total: ha de ser contínua. Un llarg silenci aprofundeix en un dels episodis més terribles de la nostra història recent des de la mirada, lúcida i inerme, amb que una sèrie de dones, molt diferents entre si, observen un mateix i desolat paisatge davant el qual no cap més refugi que el record, ni més gest que la claudicació.
Contra el vent
L'amor quan és un llaç que va més enllà del físic, i que per tant es pot establir de manera més alliberada de la passió, es converteix en una força per la qual l'ésser humà pot posar tot el seu esforç en la seva defensa. Probablement es tracta d'un dels nostres instints més atàvics: la protecció dels que volem.
Resum: La nena Són, nascuda per treballar, com totes en el seu llogaret, decideix construir-se una vida millor a Europa. Després d'aprendre a aixecar-se una vegada i una altra hi ha una amistat nova amb una dona espanyola que s'ofega en les seves inseguretats.
Són li retornarà les ganes de viure i juntes construiran un vincle indestructible, que les farà forts. Commovedora història d'amistat entre dues dones que viuen en mons oposats narrada amb la bellesa de la realitat. Una novel·la plena de sensibilitat per a lectors àvids d'aventura i emoció. Ángeles Caso torna a captivar amb una història imprescindible per llegir i compartir.
Altres llibres recomanats d'Àngels Caso
Les desheretades
Com a continuació del seu reeixit Les oblidades, l'autor aborda en aquest volum les històries de les dones que van contribuir a forjar el món modern. Són emocionants els capítols dedicats a les que van redactar al segle XVIII la Declaració dels Drets de la Dona, o la vida de les que van promoure l'inici de la Revolució francesa per després ser apartades i negades.
Però en aquest llibre també hi tenen cabuda les grans dames de la literatura, des de Mary Shelley o les Brontë fins a Emilia Pardo Bazán; figures de la política com Mariana Pineda o les primeres socialistes, entre elles Flora Tristán, Concepción Arenal o Rosario de Acuña; les pintores impressionistes com Berthe Morisot… Totes van haver de recórrer a l'astúcia per sobreviure en un món d'homes. Les desheretades és, en definitiva, un llibre que trenca amb la cultura de la cancel·lació del talent femení a través dels segles.
