sent un novel·lista de misteri, el de La Rioja Andrés Pascual aprofita en multitud d'ocasions per adornar les trames amb els escenaris més variats, enriquits per aquest coneixement que atorga al viatger, i més al viatger escriptor disposat a trobar aquests matisos enriquidors de qualsevol trama, el periple per diferents llocs del món. Aixà naixerien «El guardien de la flor de lotus» o «El haiku de les paraules perdudes», dues de les seves novel·les més aclamades.
Però la considerable bibliografia d'aquest autor també se submergeix en el gènere històric, en el puixant noir a l'espanyola o fins i tot en aquesta mena d'assaig que voreja l'autoajuda des de l'experiència vital com a viatge cap a l'autoconeixement.
AixÃ, abordar qualsevol llibre d'Andrés Pascual suposa sempre una aventura sorprenent cap a ficcions carregades de tensió narrativa, d'aventura i d'apropament a cultures i llocs enriquidors en tots els sentits, cap a aspectes prà cticament divulgatius introduïts amb aquest saber fer que entreté i sorprèn.
Top 3 llibres recomanats Andrés Pascual
El guardià de la flor de lotus
Una novel·la que es revela com la manifestació millor de la gran virtut de l'autor. No resulta gens fà cil aconseguir l'equilibri entre allò divulgatiu i allò argumental, entre el fons i la forma com a equilibri fonamental de tota novel·la.
Més encara en una història esquitxada pel misticisme tibetà en contrast amb una acció a l'occidental a la recerca de transcendentals respostes ocultes, soterrades per interessos pragmà tics del capitalisme.
Moltes vegades hem sentit a parlar del conflicte ètic que suposa el desenvolupament de la medicina i la farmacèutica per extensió, amb la seva naturalesa privada carregada d'inversions en investigació i, per què no dir-ho, també competitivitat comercial.
El que no pot ser és que de cop i volta s'anunciï una panacea de la medicina de la qual cap indústria oficial participa. El lama Lobsang Singay apunta a ser una vÃctima nova d'aquests interessos.
Aixà que quan es prepara la seva conferència a Harvard per parlar sobre un gran descobriment, el lama acaba morint. És clar que les casualitats no existeixen quan es tracta de tan clamoroses circumstà ncies.
El més normal en aquests casos és ressenyar el sinistre de l'assumpte, despertar teories sobre aquests mateixos interessos en acció. Només algú que sent tot perdut es pot endinsar en la perillosa aventura de descobrir que hi ha darrere dels fets. Les pistes apunten a un origen remot entre els silenciosos i gèlits cims de l'Himà laia. AllÃ, apartats del món, els xamans tibetans van poder haver escrit un vademecum ocult de la medicina universal, entre allò esotèric i allò natural.
El viatge de Jacobo, la seva exposició a tots els perills que l'aniran assetjant pel camà acaba per compondre la doble trama de la història. La recerca es desdobla i la trobada final de Jacobo amb ell mateix pot apuntar també al lloc secret on estava amagat l'anhelat Tractat.
El haiku de les paraules perdudes
Fat man, la bomba nuclear que va caure sobre Nagasaki el 9 d'agost del 1945 com a venjança postergada per l'atac a Pearl Harbor es converteix en el dramà tic punt de partida per a una trama a dos temps.
La transició d'aquell dia fatÃdic i l'actualitat serveix a la causa d'un transcórrer en paral·lel per aquests assumptes pendents que el passat sempre deixa en blanc quan el que és trà gic intervé amb la seva intensitat del que és irreversible.
Ens fixem llavors en una d'aquelles intrahistòries tan belles com finalment enfosquides per la pols nuclear. Kazuo i Junko eren dos joves amb molt de futur que compartir entre amors furtius i promeses entre els bells i transcendentals versos d'un haiku.
La seva història transformada sinistrament el 1945 s'obre pas entre retalls d'un present que acaba servint a causa de la recomposició, de la reposició impossible carregada de ressò i revenja, les d'un futur que havia estat.
El relat el 2011 de l'esdevenir d'Emilian Zäch, treballador de l'ONU, sembla molt llunyà de la narració original. I no obstant els llaços s'acaben aproximant tant fins que acaben per creuar-se amb aquesta nostà lgia de l'impossible i aquesta brillantor esperançadora de la veritat.
A mercè d'un déu salvatge
En aquesta ocasió, per al llibre A mercè d'un déu salvatge, Andrés Pascual torna a casa per sondejar aquest gènere negre amb tocs de suspens, com un VÃctor de l'Arbre entre vinyes de La Rioja.
Quan visites Sant Vicent de la Sonsierra i presencies les seves processons d'autoflagel·lació, reprens aquesta impressió atà vica d'una religió transmesa com a cà stig, pentiència, sacrifici i dolor.
Res millor que aquest toc ancestral perquè Andrés Pascual insereixi en aquest imaginari una novel·la que aprofundeix sobre la foscor dels passats enterrats, de les culpes i els silencis…
Quan Hugo i el seu fill Raúl, un petit d'onze anys amb problemes de salut, tornen a poble per tramitar el cobrament d'una herència, no imaginen la sinistra aventura en què estan a punt d'endinsar-.
Raúl és la viva imatge del seu oncle, recordat sota aquesta mateixa imatge infantil, ja que el pobre va acabar afrontant el seu trà gic destÃ. La desaparició del petit, vint anys enrere, no s'ha acabat d'apartar de la memòria popular.
L'estranyesa de l'assumpte sembla sumir-se en el que és tel·lúric, com si la terra s'hagués empassat el jove tants anys enrere. L'aparició de Raúl, el seu nebot, amb els seus trets prà cticament calcats, s'endevina com un negre presagi que a molts habitants del poble els fa retrotraure's al moment fatÃdic en què el seu oncle va desaparèixer per sempre.
Les coincidències fÃsiques no fan sinó endinsar-nos en la força d'un destà lúgubre, tètric, una mena de força centrÃpeta cap a la por que acaba movent una trama convertida poc a poc en un thriller desconcertant.
1 comentari a «Els 3 millors llibres d'Andrés Pascual»