A mig camà entre l'emergent literatura latinomericana i els corrents surrealistes de el ja assentat segle XX, Allunyo Carpentier tendir ponts entre Europa i Amèrica del Sud.
El seu esperit obert va possibilitar aquest ric mestissatge de cultures i tendències que sempre s'aproximen a el creador cap al virtuosisme. Un virtuosisme que, durant aquells anys en Latinomérica, professaven Cortazar i el mateix Carpentier.
El imaginari d'Alejo Carpentier podia albergar tot. Les influències mà giques d'aquest surrealisme capaç de descompondre la realitat per replantejar com un nou puzle, va possibilitar que la seva proposta narrativa transités des dels fets reals fins a la seva transmutació més profunda.
La fantasia convertida en la sÃntesi de tot el real, les imatges i metà fores capaços de presentar-nos el que ens iguala a tots com humans, el que aparella a qualsevol societat d'aquà i d'allà . El estranyament com la possibilitat per reaprendre el món des del desarrelament espiritual i material.
3 novel·les essencials de Alejo Carpentier
El regne d'aquest món
Haità representa l'alliberament de el poble sud-americà . Les seves primeres revoltes van obrir el camà cap al descobriment de cada pà tria de sudamérica com una cosa lliure de les irrefrenables accions colonitzadores. Dit aixÃ, per als profans en la història d'Haità pot semblar un argument poc desitjable. El curiós és com ho explica Carpentier ...
Resum: Novel·la qualificada per Mario Vargas Llosa com «una de les més acabades que hagi pogut produir la llengua espanyola», El regne d'aquest món (1949) recrea de forma incomparable dels esdeveniments que, a cavall entre els segles XVIII i XIX, van precedir van seguir a la independència haitiana.
Estimulat per la prodigiosa història original i valent-se d'un magistral domini dels recursos narratius, Alejo Carpentier (1904-1980) s'embarca a al lector, grà cies a el poder de la seva paraula, en un món exuberant, desaforat i llegendari en el qual brillen amb llum pròpia el «home llop» Mackandal, en qui es conjuguen la rebel·lió popular i el poders sobrenaturals, i el dictador Henri Christophe, qui va donar a llum al seu palau de Sans-Souci i la ciutadella de la Ferrièrre arquitectures dignes de Piranesi.
Els passos perduts
D'on venim i on anem? Les preguntes més profundes de la humanitat no troben respostes absolutament certes en la ciència. I aquà on la ciència ofereix escletxes de dubte, la literatura ha d'entrar amb autoritat i autosuficiència.
Resum: Peça magistral de la narrativa llatinoamericana i perfecta il·lustració de el concepte de «la realitat meravellós», publicada el 1953, va inaugurar el perÃode de plenitud creadora de l'obra d'Alejo Carpentier.
Inspirat en experiències personal viscudes per l'autor a l'interior de Veneçuela, el viatge de l'anònim protagonista de la novel·la que el porta a remuntar l'Orinoco fins a l'interior de la selva a la recerca d'un primitiu instrument musical es revela aixà mateix com un retrocés en el temps, a través de les etapes històriques més significatives d'Amèrica, fins als mateixos orÃgens, fins a l'època de les primeres formes i de la invenció de l'llenguatge.
L'arpa i l'ombra
El tribal és una cosa que encara perdura com un eco en tota sudamérica. La trobada amb Europa va suposar un mestissatge impossible entre aquells que encara sobrevivien lliurats als seus mites i creences i els que es creien més enllà de les seves pròpies referències ancestrals. El paper de Cristòfor Colom es comprèn fonamental. La trobada entre dos mons va poder haver estat una altra cosa ...
Resum: El 1937, a l'realitzar una adaptació radiofònica de "El llibre de Cristòfor Colom" de Claudel per a l'emissora Rà dio Luxemburg, em vaig sentir irritat per l'obstinació hagiogrà fic d'un text que atribuïa sobrehumanes virtuts a l'Descobridor d'Amèrica.
Més tard vaig topar amb un increïble llibre de Léon Bloy, on el gran escriptor catòlic sol·licitava ni més ni menys que la canonització de qui comparava, planerament, amb Moisès i Sant Pere. La veritat és que dos pontÃfexs de segle passat, PÃo Nono i Lleó XIII, recolzats per 850 bisbes, van proposar per tres vegades la beatificació de Cristòfor Colom a la Sacra Congregació de Ritus; però aquesta, després d'un detingut examen de el cas, va rebutjar rotundament la postulació.
Aquest petit llibre només s'ha de veure com una variació (en el sentit musical de terme) sobre un gran tema que segueix sent, d'altra banda, misteriosÃsimo tema ... I digui l'autor, escudant-se amb Aristòtil, que no és ofici de poeta (o diguem : de l'novel·lista) "el comptar les coses com van succeir, sinó com van haver o van poder haver succeït».