Ningú millor que Albert Espinosa per fer-nos viatjar a través de propostes narratives vitals que traspuen resiliència. L'empremta generosa i optimista d'aquest autor queda plasmada en cada pàgina. Un veritable plaer descobrir a un dels creadors que de millor manera ens obre a mons empàtics, a l'humor nàufrag en un oceà de desesperant individualisme, d'egos inflats i de dolors superflus ...
En aquesta realitat nostra, superar l'adversitat sempre té alguna cosa de novel·lesc, d'insultant guió amb el qual reprendre les regnes d'una destinació sotmès a la inquietud. I d'això en sap molt el bo de l'Albert que sense escriure autoajuda a l'ús serveix per trobar ressorts de cadascú.
Però el millor de tot és que l'Albert escriu com a pocs. A part del gènere d'humor en si mateix, és difícil trobar actualment trames que despertin aquesta sensació positiva de la lectura com un acte sublimador. El gènere negre és el que triomfa ara. I benvingut sigui també, per què no.
Però llegir novel·la actual amb aquest caràcter gairebé espiritual en la seva senzillesa i en la seva aprofundiment en les bondats de viure, més enllà de tota la resta, té el seu mèrit… i el seu ganxo. Milers i milers de lectors ho avalen.
3 novel·les recomanades de Albert Espinosa
Si ens ensenyessin a perdre, guanyaríem sempre
L'Albert ja ens indica que si mirem la vida de prop no té cap sentit. La mirada interior és la màxima proximitat possible, l'observació obnubilada del nostre fur intern ens acaba conduint al melicisme més infructuós ia la pèrdua de tota perspectiva.
La precisió d'Albert per portar les nostres emocions és gairebé quirúrgica, pròpia de qui s'ha operat a si mateix després de les cirurgies més dures de l'ànima. I sortir indemne o si més no recompost de la batalla és la millor garantia d'una filosofia vital construïda a prova de bombes.
Si a tot això li afegeixes aquest optimisme consubstancial a la vida, perquè no n'hi ha més que una i de res serveix llepar-se les ferides, cada nou llibre d'Albert és aquesta saviesa que trasbalsa entre ficcions i la teva realitat, la més directa, el que més t'envolta. Perquè la saviesa del supervivent és el millor ensenyament per als moribunds éssers en què de vegades ens transformem com a zombis.
Petites històries, mostraris de supervivència, d'aquesta que et fa més fort perquè no ha acabat amb tu, exemples narrats amb la virtut de les paràboles modernes. Sanació des de l'exemple que et implora perquè deixis tantes ximpleries i assumeixis la teva vida com el camí cap a la trobada amb els moments de felicitat.
El que et diré quan et torni a veure
D'aquesta novel·la destacaria sobre tot aquest aprofundir en un mateix sense por, aquest saltar-se les barreres pròpies fins a trobar les motivacions més profundes. Si estimem a algú sempre és per alguna cosa molt profund. Si som capaços de ser absolutament sincers la vida serà un meravellós camí.
Resum: El més pur viatge iniciàtic és aquell que et mou a conèixer-te a tu mateix. Si a més pots arribar a conèixer el que mou a algú que t'acompanya en el viatge, la ruta es converteix en un satisfactori pla transcendental, en una perfecta comunió vital.
Potser, en el fons, les nostres persones més estimades siguin només estranys als quals desconeixem en aquestes circumstàncies que ens exigeixen convertir-nos en el que realment som, més enllà de les nostres rutines i disfresses quotidians. Potser tampoc ens coneguem a nosaltres mateixos enmig d'uns cercles tancats que defineixen la nostra existència del dia a dia.
Albert Espinosa no parla d´un viatge fàcil amb etapes ben marcades. Caminar per conèixer-nos i per conèixer qui ens acompanya requereix una obertura total, compartir passats i anhels, transitar per la tristesa de les pèrdues i les enyorances sense solució.
El simple fet de compartir tot això, el bo, el dolent, l'esperança i la malenconia deriva en el coneixement integral. El procés de coneixement entre un pare i un fill, la seva posada en comú de les seves ànimes es converteix en el rerefons d'aquesta història.
Però Espinosa, a més, sap dotar de l'acció necessària, i dels arguments necessaris perquè la trama avanci, perquè notem als personatges molt vius, fins amarar-nos de les seves perspectives i emocionar-nos enterament amb ells, com si avancéssim al seu costat.
El món blau. Estima el teu caos
Estimar el teu caos significa respectar-te a tu mateix, als teus capacitats i al teu temps. Els superhomes i dones capaços de tot no existeixen. El caos és aquest buit de la impotència. Assumir que la pèrdua i el caos poden sobrevenirnos cal.
La metàfora o l'al·legoria d'aquesta assumpció del desordre ens ve donada en aquesta novel·la de mà d'uns joves que s'enfronten a diverses aventures, com les que ens ofereix la vida a una altra escala més prosaica però similar en l'acceptació del que hi ha , dels mitjans, i la superació com a única sortida. Amb esperit positiu i una mica d'humor tot David pot vèncer qualsevol Goliat.
Resum: El món blau és la nova novel·la de Albert Espinosa; una història que enllaça amb El món groc i Polseres vermelles i amb què tanca una trilogia de colors que parlen de vida, de lluita i de mort.
Espinosa ens introdueix en una narració d'aventures i emocions sobre un grup de joves que s'enfronten a un gran repte: rebel·lar-se contra un món que tracta d'ordenar el seu caos.
A través de cinc personatges, una illa i una recerca incessant per viure, Espinosa torna a introduir-nos en el seu particular univers amb una història que es desenvolupa en un món oníric i fantàstic, amb una arrencada contundent i un desenllaç esperançador i ple de llum.
Altres llibres recomanables de Albert Espinosa...
Brúixoles que busquen somriures perdudes
La idea de l'illa és un plantejament recurrent per a l'autor. Som illes, conformem arxipèlags encara que a la foscor de la nit ens puguem plantejar si no estem absolutament sols. L'avantatge és que els nostres arxipèlags es determinen per aquelles altres illes que més volem i necessitem.
Resum: Mai deixaré de cercar el meu arxipèlag de sinceritat ... Vols formar-ne part? «Mai ens mentirem ... Escolta bé, això implica alguna cosa més que ser sincer ... En aquest món molta gent és falsa ... Les mentides t'envolten ...
Saber que hi ha un arxipèlag de persones que sempre et diran la veritat val molt ... Vull que formis part del meu arxipèlag de sinceritat ... »« Saber que pots confiar en l'altra persona, que mai no et mentirà, que sempre et dirà la veritat quan es ho demanis, no té preu ...
Et fa sentir fort, molt poderós ... »« I és que la veritat mou mons ... La veritat et fa sentir feliç ... La veritat crec que és l'única cosa que importa ... »
Que bé que em fas quan em fas bé
Les intrahistòries més sucoses encasten bé en el format de com acaba de breu composar un volum d'existències independents però entrellaçades que no depenen d'un únic nus. I Albert Espinosa exerceix ja magisteri en això de narrar des de les al·legories més properes i les metàfores que acaben ubicant-nos davant del mirall. Amb un deix de moralitat en cada cas, les històries d'aquest llibre s'acaben fonent en un gresol de vivències saturades de color i vida.
Que bé que em fas quan em fas bé és el meu tercer llibre de relats curts després de Finals que mereixen una història (2018) i Si ens ensenyessin a perdre, guanyaríem sempre (2020). És el final d?aquesta trilogia de relats que no deixen de ser contes per curar l?ànima. El meu objectiu en escriure'ls és entretenir i que gaudiu amb unes històries que, per una raó o una altra, han preferit residir en poques pàgines.
