El premi Nadal 2018 va ratificar el que venia sent un enlairament literari rellevant en el panorama espanyol, el de l'escriptor català Alejandro Palomas. Quan un poeta s'orienta cap a la narrativa, aquest punt de lirisme ja està assegurat. Imatges, metà fores, al·legories, tota una suma de recursos faciliten aquesta transició des de les rimes dels sonets a el relat més lineal. I Alejandro Palomas ha sabut assolir aquesta excel·lència de la prosa, Convertint-la en una fórmula compartida, en una fusió on acaba brillant el netament literari com a art, per sobre de tota la resta.
Alejandro Palomas escriu sobre personatges i els seus mons interiors, i els ubica en escenaris plens d'aquestes imatges pròpies del poeta, carregades de simbolisme, d'instants mà gics, de descripcions d'emocions transformadores del que és real. La impressió subjectiva del poeta facilita aquesta arribada a l'à nima dels personatges. Empatia essencial…
3 novel·les recomanades de Alejandro Palomas
El secret dels Hoffman
Per a mi hi ha dues capacitats de gran valor en això d'explicar històries: aconseguir descripcions suggerents i donar el protagonisme als personatges per sobre de totes les coses. No vull dir que aconseguir aquests efectes formals siguin el millor, però per a mi té la seva dificultat, i Coloms ho aconsegueix en novel·les com aquesta.
Resum: Quatre membres d'una mateixa famÃlia es reuneixen amb motiu de la mort de Constança, l'à via, i vincles i desarrelaments sorgeixen al voltant d'ells al llarg d'un cap de setmana, en un relat introspectiu, poètic i coral, que descriu un petit univers tancat amb molta força emotiva. Els somnis i anhels d'una famÃlia trencada per un secret ocult durant anys.
Constanza acaba de morir després d'una llarga malaltia i al cementiri, al voltant de la seva tomba, s'amunteguen els records. Allà es reuneixen la seva filla Martina, els seus néts Lluc i Verònica, i el seu marit, Rodolfo Hoffman, un conegut cantant que va fugir a l'Argentina fa vint anys després d'un terrible esdeveniment que va desbaratar el futur de tots ells.
Veient proper la fi dels seus dies, Rodolfo decideix que ha arribat el moment de recuperar el que van perdre, destapant el secret que va canviar per sempre les seves vides.
Entre l'evocació de el passat i l'esperança de l'esdevenidor, aquesta intensa història de sentiments amagats ens captiva amb l'esdevenir d'uns personatges que naveguen junts per sobreposar-se a el dolor ia la soledat. Una envoltant novel·la que ens narra, amb sostinguda emoció, l'aventura de tornar a creure en l'amor que realment importa.
un gos
La seva última proposta narrativa, abans de guanyar el premi Nadal 2018. Amb aquest llibre va tancar una trilogia molt diferent a qualsevol altra de les que s'estilen actualment. No es tractava d'una cosa èpica, o històric sinó dels avatars particulars d'uns personatges senzills, de carrer. una trilogia Ãntim i existencial molt valorada pels lectors.
Resum: Han passat ja tres anys des del sopar de Cap d'Any a casa d'Amalia, i la seva vida i la dels seus fills des de llavors ha estat una muntanya russa d'emocions, d'alegries i de pèrdues. Aquesta tarda han tornat a reunir-se a casa per berenar amb una convidada molt especial que ha pogut conèixer per primera vegada a la famÃlia a el complet ia una Amà lia que ha desplegat les seves millors i pitjors habilitats, el que en definitiva la fa ser alhora l'entranyable i desesperant mare d'aquesta particular famÃlia.
aixà comença un gos. Amb Fer assegut a la cafeteria que hi ha al costat de la casa de la seva mare, i amb la sobtada aparició d'Amalia, que acaba de treure a passejar el seu gosseta Shirley un cop acabada el berenar que han tingut tots a casa seva. I Fer, que per no preocupar-la decideix mentir i no explicar-li per què hi és sol, sense R, el seu gos.
Però no podrà mantenir el misteri massa temps. Amalia, malgrat la seva particular manera de ser, s'adona de tot i acompanyarà a Fer en el seu silenci fins que decideixi explicar-ho tot. Amb la notÃcia arribaran també les seves germanes. I aquà és on comença, o millor, es reprèn, la trobada familiar.
La llarga espera que viuen tots els membres de la famÃlia no sabia d'R obre fissures familiars malament apedaçades durant els últims anys. La vida suposadament tranquil·la dels quatre queda a l'descobert i es posen de manifest temes que fins llavors no s'havien tocat. Apareixen comptes pendents, males respostes, nafres obertes, però també bons records, situacions d'allò més còmiques i molt, però que molt afecte.
El temps que ens uneix
El temps ..., o més aviat els moments compartits. El temps entre dues suma. Amor a diferents nivells i de diferents arrels. Dones sobretot i amor com nascut dels ventres capaços d'albergar vida.
Resum: MencÃa té noranta anys, i encara que està cansada i l'edat no perdona, segueix en guà rdia, rabiosament obstinada a vetllar "pels seus" a qualsevol preu, fins que el temps i les forces li ho permetin. Menorca, Madrid, Barcelona, ​​Copenhaguen ..., cap lloc és massa lluny si cal acudir en ajuda de la callada Lia perquè accepti la mort de la seva filla major i lliurar-la per fi de la culpa que no la deixa viure, o de la esquerpa Flavia, perquè aposti per la seva pròpia felicitat en l'altre extrem de l'món i conegui per fi un amor que la faci gran.
Res ni ningú serà capaç de posar fre a la incommensurable MencÃa quan, traient forces de flaquesa, decideixi salvar a la seva néta Inés d'un trist final i la recuperi per a la vida, ni quan s'obstini a llaurar per Bea i la seva petita Gala un futur millor pel qual ningú sembla apostar.
Novel·la commovedora i coral, he aquà la història de quatre generacions de dones que riuen i ploren, que viuen i pateixen, però que sobretot es necessiten per sobre de totes les coses.
Amb mil matisos i registres, Alejandro Palomas ens ofereix amb El temps que ens uneix una història que entrellaça l'amor de mares a filles, d'à vies a nétes i entre germanes: una novel·la d'emocions sobre unes dones úniques que desborda humor, afecte, saviesa i valor.
Altres llibres recomanats de Alejandro Palomas...
Això no es diu
El substrat de lescriptor. Aquest espai on cada narrador troba els motius per escriure com a expiació o placebo. Un lloc fascinant on trobar-se amb la persona abans fins i tot que amb el brillant escriptor.
Aquest és el llibre més lluminós, impactant i real que algú pot escriure. Després d'una infantesa marcada pels abusos sexuals, anys d'assetjament escolar etern i una hipersensibilitat que en no poques ocasions el va portar a la vora del suïcidi, Alejandro Palomas fila en aquestes pà gines un relat serè i electritzant amb què sobrevola sense filtre els records d'infà ncia, la relació sense igual amb la seva mare, l'ombra d'un pare finalment desaparegut i el poder de la imaginació i de l'escriptura com l'última taula de salvació.
Aquest és el testimoniatge més sincer d'un home que va apostar per viure i que ho va aconseguir grà cies a la seva passió per inventar i compartir mons, sempre des de la tendresa i l'humor, i que ara transforma la seva vida en la història més gran. La literatura li va permetre crear millors universos imaginaris que la vida que l'envoltava i amb els anys aquestes ficcions l'han ajudat a trobar les paraules per mostrar tota la veritat.