Els 3 millors llibres de Steve Cavanagh

Steve Cavanagh comença a ser alternativa al mateix John Banville en suspens made in Irlanda. La traducció a l'espanyol no és que hagi estat la més immediata, però els títols comencen a arribar. I l'acolliment general de les trames, rotllo thriller judicial, ha resultat una autèntica sacsejada. No hi ha amant del noir, però amb aquest deix malenconiós de qui encara busca punts de deducció entre el que és policial i el que és judicial, que no sucumbeixi a la sèrie d'Eddie Flynn.

Perquè amb l'advocat Flynn un mai no s'avorreix. En part per la sàvia caracterització mutable en multitud de plecs que acaben punxant com a sorprenents arestes i com a contrapès necessari tot pivotant al voltant de trames sucoses, ben treballades i perfectament mantingudes en el suspens més mesurat de l'alquimista de les lletres que ja és Cavanagh.

Com dic, d'una banda Cavanagh aconsegueix que les contradiccions dels seus personatges no grinyolin. Perquè aquestes sensacions irregulars dels personatges són fins i tot necessàries sense acabar caient en la manca de versemblança. Un equilibri diabòlic en què aquest autor es mou com a veterà trapezista del negre sobre el seu fons blanc. Però de res servirien uns personatges aconseguits moguts al desert. L'exuberància dels entramats amb tints polítics, sociològics i clar que policíacs acaba tancant històries rodones.

Top novel·les recomanades de Steve Cavanagh

13. L'assassí no és a la banqueta dels acusats, està entre el jurat

Sona a sacrilegi per a un escriptor apuntar a la possible resolució de la seva història des del títol. Però com en tants altres àmbits, només l'atreviment acaba trencant amb dogmes i tendències. Si Steve volia anticipar-nos això ja de partida doncs ni tan malament. Ja sabrem cap on mirar quan cap dels personatges de la història ho sàpiguen… I això ja té un punt morbós de lector omniscient jugant al suspens amb altres de semblants.

Però és que a més l'assumpte suposa un canvi de focus tan grotesc… Que l'assassí pugui estar contemplant com la justícia es dispara al peu, com l'acusat implora misericòrdia davant d'una condemna que s'aproxima amb l'estranya certesa d'unes pistes que l'ubiquen al centre de l'huracà… Tensió màxima assegurada perquè un malèfic pla es va tornant sobre nosaltres. Kane no va amb noietes i el seu horitzó més proper s'albira com un dels més enginyosos deliris del crim recent.

L?assassinat no va ser la part més complicada. Va ser tan sols l'inici del joc. Joshua Kane s'ha estat preparant tota la vida per a aquest moment. Ell ja ho havia fet anteriorment. Però aquesta vegada serà la més important.

Aquest és el judici per assassinat del segle, i Kane ha assassinat per obtenir el millor seient a la sala. Però hi ha algú a l'aguait, algú que sospita que l'assassí no és l'acusat. Kane sap que el temps s'esgota i l'únic que vol és el veredicte de la condemna abans de ser descobert.

13. L'assassí no és a la banqueta dels acusats, està entre el jurat

Cinquanta Cinquanta

El repte és servit. Ens situem davant de la representació del crim. Davant d'una d'aquestes escenes a què arriba l'investigador de torn intentant posar-ho tot en ordre. Només que aquesta vegada la recreació de l'assassinat encara fumeja explicat per la psicòpata més vil, que pot ser qualsevol de les dues... nenes per ser més exactes.

El suspens legal adquireix en aquesta trama aquesta sensació que s?estan travessant totes les línies vermelles i tots els límits morals. Ja no és només qüestió de justícia, és ètica, humanitat… Però no estem davant aquest llibre per enjudiciar i ningú sinó per saber primer qui. Entre trampantojos i autoenganys als quals l'autor ens indueix d'alguna manera, anem lligant i deslligant caps, buscant com a ionkis desesperats alguna pista.

I després l'assumpte no s'ha acabat. Perquè tampoc la Justícia no ha de ser negra o blanca. El mite del Rei Salomó asseient càtedra pel que fa a justícia sumària és una milonga al costat del que es cou aquí. O potser sí. Això explica el títol apuntant al 50% de possibilitats en Cristiano.

«911 quina és la seva emergència?» «El meu pare és mort. La meva germana Sofia el va matar. Ella encara és a la casa. Si us plau envieu ajuda.» “El meu pare és mort. La meva germana Alexandra ho va matar. Ella encara és a la casa. Envieu ajuda.”

Una és una mentidera i una assassina. Però quina?

Cinquanta Cinquanta

L'advocat de el diable

Tercera part de la sèrie Eddie Flynn. Una proposta que, coneguda la volència de Cavanagah pel desconcert, ho és una mica menys. Però és clar, les virtuts d'Eddie sempre acaben descollint de la mitjana des de la seva encertada excentricitat. I aquí de nou ens té guanyats…

L'extimador convertit en advocat defensor només té set dies per salvar un home innocent del corredor de la mort. Al poderós fiscal del districte Randal Korn se'l coneix com el Rei del Corredor de la Mort perquè és el fiscal que més persones ha condemnat a la pena capital en tota la història dels Estats Units d'Amèrica.

Quan Skylar Edwards apareix morta a Buckstone, Alabama, la policia arresta l'última persona que la va veure amb vida, Andy Dubois, el jove universitari amb qui Skylar treballava en un bar. La ciutat bull de ràbia, sembla que a ningú no li importa que Andy sigui innocent i hi ha poques esperances que pugui tenir un judici just. A més a més, l'advocat d'ofici que se li ha assignat ha desaparegut.

Eddie Flynn, el brillant advocat de Nova York amb un passat fosc de estafador, viatja al sud per fer-se càrrec de la defensa d'Andy, desmuntar l'acusació del fiscal i salvar el jove de la cadira elèctrica. Però Eddie només set dies per trobar el veritable assassí. En una setmana el jutge llegirà el veredicte, estarà l'Eddie viu per escoltar-lo?

Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.