Amb una Charlotte Link en franca retirada del gènere negre en alemany (o almenys en transició amb altres gèneres narratius), l'arribada de Romy Hausmann cobra més rellevància. Com a relleu o complement pot estar bé. Però és que a més Romy té aquesta empremta inconfusible en què es detecta que no segueix patrons propers ni busca esteles fàcils.
Perquè parlar de thrillers domèstics es queda curt si escau per fitar les seves primeres novel·les. El suspens psicològic en què es mou Romy és capaç d'oferir-nos llampades cap a un noir molt proper on els abismes de les ments més ominoses s'obren sota els peus dels seus personatges en lluita per la supervivència.
No és que Romy s'hagi inventat cap gènere. Perquè aquesta paradoxal tensió claustrofòbica dels grans espais oberts, o la desesperació de qui s'enfronta a l'enemic més insospitat, ja venia tractat per molts altres autors. Però com sempre en aquest tipus d'històries, la capacitat per al gir cap a les coses dolentes i el pitjor marca la diferència.
Per a tots aquells amants d'un terror soterrat, disfressat de trama de suspens, res millor que fer una volta per la naixent obra de Hausmann per gaudir amb la tan estranya com comuna morbositat del desconcert i la proximitat amb el nefast destí d'uns personatges que només recorrent a l'èpica existencial poden acabar escapant-se.
Top novel·les recomanades de Romy Hausmann
El meu dolça nena
«Resplandor» en la seva versió novel·la o pel·lícula es va inserir a l'imaginari popular com una dels grans thrillers de la història, capaços de posar-nos la pell de gallina i el cor a la vora del patiment. Després hi ha els casos que periòdicament esquitxen la realitat i que ens parlen de famílies tancades per algun primogènit. Posem la mescladora a màxima velocitat i gaudim d'aquest nou còctel… La meva nena dolça.
Una cabana sense finestres enmig de bosc. La vida de Lena i els seus dos fills segueix regles estrictes: els horaris per menjar, anar a el bany o estudiar es respecten rigorosament. L'oxigen els arriba a través d'un «aparell de circulació». El pare proveeix a la família d'aliments, els protegeix dels perills de el món exterior, s'ocupa de que els seus fills sempre tinguin una mare.
Però un dia aconsegueixen escapar… i és aleshores quan comença el veritable malson. Perquè tot sembla indicar que el segrestador vol recuperar ho és seu. En un thriller tan emocionalment impactant com profundament commovedor, Romy Hausmann va desplegant línia a línia el panorama d'un horror que sobrepassa tota capacitat d'imaginació.
Marta està adormida
Nou viatge al bosc. Romy sap aprofitar a la perfecció aquesta associació bàsica del bosc com a espai ple de vida alhora que fosc amagatall per a tot tipus de bèsties, fins i tot els llops que aguaiten des de dins d'un mateix…
Ja et tinc. Ara jugarem. Jugarem a celebrar un judici. Una veu a la meva esquena diu: «Un dels teus problemes més grans és que no pots confiar ni en tu mateixa. A què sí? I no m'estranya, és clar, amb la teva història».
Fa anys que van condemnar la Nadja per una cosa terrible. Després de la posada en llibertat, el que més desitja és poder portar una vida normal, però inesperadament es produeix un assassinat. I algú se n'ha d'ocupar. Una casa apartada al bosc acaba sent l?escenari d?un joc macabre… perquè el passat de Nadja la converteix en la víctima perfecta. I també a la perfecta assassina.
