Suggerent manera d'abordar el compte enrere. Tot termini té el seu venciment i allò peremptori de l'existència ens submergeix en aquestes proceloses aigües del místic, religiós o simplement de la por essencial que marca els nostres dies. Viure és intentar passar desapercebut per a la parca. Perquè la fatalitat sembla acarnissar-se amb alguns éssers estrellats entestats a brillar malgrat tot. Encara entenent que la mort pot estar reclamant-los per a si en dura pugna amb alguna mena de divina providència en franca minoria. Al llindar de la vida, la lucidesa final pot ser més estremidora que la pitjor de les foscors…
Olivia treballa al programa de successos paranormals més important del país, cosa que faria pensar que no s'estremeix quan sent el formigueig al clatell propi d'estar sent observat pel més enllà. Però ella és com tu i com jo, també sent por, encara que va tenir la mala sort de conèixer-lo massa aviat, la nit en què va descobrir el cadàver de la seva mare.
Vint anys més tard del succés que va marcar la seva vida, i traumatitzada per l'estranya desaparició d'Abel, el seu xicot i company de feina, a Aokigahara, l'inquietant bosc dels suïcidis del Japó, pateix un accident a l'ermita de Sant Bartomeu, a Sòria, que la deixa en coma uns dies.
En despertar, decideix posar en pausa la seva vida i torna al poble natal, Llers, conegut com el poble de les bruixes, el mateix cap de setmana de la festa d'estiu. Mentre Olivia ha de suportar la convivència amb la seva àvia malcarada, es retrobarà amb amics de la seva joventut i amb el seu primer amor, Iván, convertit en un reconegut periodista, amb qui indagarà en el passat de Llers i en les causes reals que van portar la seva joventut. mare a un fatal destí.
Ja pots comprar la novel·la «Els dies que ens queden», de Lorena Franco, Aquí:
