Posats a escriure, quan un ha llegit tant com Jorge Comensal, mai no ha de ser fà cil subscriure's a un gènere, afiliar-se a un estil o lliurar-se a la tasca d'abundar en el que ja s'ha tractat. Per això això de Jorge Comensal no és ni tan sols avantguarda. Jorge escriu per a ell després d'haver-se raspallat tota mena de lectures.
La qüestió és que la lectura, com a aprenentatge per a l'escriptor, destaca a Comensal com a aigua desbordada a la font de la literatura. No es tracta d'oferir novel·les sofisticades de forma ni complexes en fons. És més aviat atrevir-se amb allò inesperat en la forma i despullar sense embuts els personatges en el fons.
Aquest escriptor mexicà va parint aixà una bona selecció d'històries que ja volgués el seu compatriota Juan Rulfo per a la seva meravellosa però concisa producció literà ria. Encara que de vegades val més arrodonir fins a allò inaccessible uns quants llibres que estendre's fins a l'esgotador en una bibliografia inabordable. Això de Comensal no sabem per on trencarà . Mentrestant, podem gaudir de les seves històries carregades de vitalisme en totes les seves possibilitats i accepcions.
Top 3 llibres recomanats de Jorge Comensal
Aquest buit que bull
Tot cientĂfic amaga un filòsof frustrat. Perquè els nĂşmeros i les seves fĂłrmules ho poden explicar gairebĂ© tot. Mentre que la metafĂsica o l'epistemologia no aclareixen una merda del que passa a la vida. Val mĂ©s entregar-se a la fĂsica que a la lògica…
Karina tĂ© vint-i-cinc anys, Ă©s fĂsica i treballa en una teoria quĂ ntica de la gravetat. La nit del 15 de setembre del 2030 troba la seva Ă via inconscient al pis del seu departament, inexplicablement èbria. En tornar en si, Rebeca confon la seva nĂ©ta amb un fantasma del passat i li revela, a mitges, un secret pertorbador sobre la mort dels seus pares, ocorreguda divuit anys enrere.
La indiscreció de Rebeca sembla relacionada amb el recent incendi del Bosc de Chapultepec; les flames van arrasar el Panteó Dolores, on estan enterrats els pares de Karina, i van ocasionar la mort de gairebé tots els animals del zoològic, cosa que detona un moviment animalista inusitat a la ciutat. Amb l'ajuda de Silverio, un astut i temerari vigilant del panteó, Karina s'abocarà a la veritat oculta sota la terra.
A Aquest buit que bull el temps avança i retrocedeix, s'expandeix i es contrau, per teixir un relat de suspens fractal. Un misteri recalcitrant constitueix el centre de gravetat al voltant del qual orbiten temes fonamentals de la nostra realitat com ara la crisi ambiental, els conflictes familiars, les addiccions, el fanatisme i l'enllaç de la humanitat amb els altres éssers que habiten el planeta.
les mutacions
L'afonia té el punt a favor per a una convivència més amable. Ja sigui que ho pateixis tu o la teva parella, uns dies de silenci vénen que ni pintats. La metà fora o l'analogia que es poden desprendre de la mudesa cap a la nul·la resolució del dià leg és el que espanten, fet i fet.
Per això Comensal condueixi aquesta història amb sensacions contradictòries. Qui calla no atorga. I si els altres no es posen al dia amb el llenguatge de signes, pots fer poc per demostrar-ho. La darrera esperança és un lloro. És clar, amb els animals sempre es pot dialogar…
RamĂłn MartĂnez Ă©s un advocat d'èxit, un ateu convençut i un pare de famĂlia com qualsevol altre. Però tot canvia el dia que Ramon ha de ser operat i perd la llengua ―i amb ella la capacitat de parlar― i comença per a ell una silenciosa tragicomèdia.
Carmela, la dona de Ramon, començarà a tenir discussions dià ries amb un marit que no li pot contestar; Paulina i Mateo, els seus fills adolescents, hauran d'afrontar la nova situació mentre lidien amb les seves pròpies obsessions (l'obesitat i l'onanisme). Elodia, l'assistenta supersticiosa, busca una cura miraculosa per al seu cap, que va a terà pia amb Teresa, una psicoanalista, que cultiva marihuana al seu à tic.
Enmig de tot aquest rebombori, Benito Ă©s el nou membre de la famĂlia: un lloro d'una espècie en perill d'extinciĂł amb què, paradoxalment, Ramon es comunica millor que amb els seus Ă©ssers estimats i que Ă©s capaç de blasfemar i cridar tot allò que el Ramon no pot.
Contada amb un humor tendre i de vegades una mica negre, aquesta tragicomèdia ens mostra una famĂlia com totes: amb el seu dia a dia, amb els seus problemes, amb la seva dosi d'amor i de rialles, i tambĂ©, com a la vida mateixa, amb la seva dosis de mala sort i de llĂ grimes. I amb un lloro.
Yonquis de les lletres
Cal assumir-ho. Llegir no sempre dota d'una capacitat de discerniment mĂ©s gran, de mĂ©s empatia o de mĂ©s fĂ cil capacitat de sĂntesi. Segons qui llegeixi, què llegeixi i com llegeixi, la cosa pot ser catastròfica. En el millor (i en la majoria) dels casos es tractarĂ d'una catĂ strofe amable i fins i tot necessĂ ria per a l'ordre establert per a borregos i altres. Però a les pitjors mans la cosa s'enrevessa…
La història de la lectura estĂ plena de sobredosi: sant Pau, el Quixot, sor Joana, Emma Bovary, Adolf Hitler. He reunit desenes de casos en un quadern que no abocarĂ© aquĂ exhaustivament per evitar que aquest assaig es converteixi en un gabinet de curiositats. Vull, com tots els que venim seguint els passos de Montaigne, fer-me entendre a mi mateix —l'assaig com a acte de narcisisme canĂbal—. Per què aspiro a llegir-ho tot? AquĂ busco una resposta que potser serveixi de mirall per a altres lectors insaciables, compulsius.