Els 3 millors llibres de Madeline Miller

No és la primera vegada que cito les analogies entre les joves escriptores Irene Vallejo i Madeline Miller, dues grans coneixedores d'un món antic que saben recuperar com ningú aquestes aromes del bressol de la nostra civilització. Cadascuna té el seu focus i rescata diferents percepcions sociològiques i culturals dins del context històric compartit. Al final, totes dues componen un tàndem en la distància que ens acosten a tots aquells albors d'una manera fascinant, com si realment fossin nous horitzons i no esplendors passats.

Per part de Madeline Miller hi ha més d'aspectes purament històrics purs mentre que Irene és capaç de traçar-nos insospitats senders des del filològic fins al més transcendental. Pel que fa a Madeline el seu caràcter cronístic ens arriba amb la intenció de presentar-nos ficcions històriques que de vegades van carregades de més dosis de realisme al voltant de personatges històrics però que també beuen dels mites fundacionals del món antic. Per a totes dues, l'aspecte feminista de les seves obres aporten nous significats al paper de la dona a la història.

Top 3 novel·les recomanades de Madeline Miller

Circe

Revisitar mitologies clàssiques per oferir noves novel·les amb l'estirada del que èpic i el fantàstic és ja un recurs que funciona a base de bé. Casos recents com els de Neil Gaiman amb el seu llibre mites Nòrdics, O les referències cada vegada més esteses entre autors de novel·les històriques confirmen aquest gust per les velles llegendes entre el diví i l'humà, que els antics es van ocupar de compondre en els llunyans dies de l'albor de la nostra civilització.

I és clar que en les ribes de la Mediterrània ens toca més pel que fa a el món antic de Grècia o Roma. Aquí és on Madeline Miller ens acaba guanyant amb el seu profund coneixement de la matèria i la seva estudiada intenció per oferir-nos una trama tau captivadora com conreadora.

A la utòpica edat d'or, de la qual emana el poderós imaginari materialitzat en primigènia religió, coneixem a Circe, qui posteriorment destacaria com hechizera segons el narrat per Homer des d'aquesta primera base asseguda per Hesíode.

En un món de titans també podem trobar aquest punt de la raresa, de la joventut díscola i de la feminitat abordada com un món estrany per als aedes o primers relators encapçalats pel propi Homer.

I des Circe, Madeline traça una història en part reivindicativa, sempre il·lustrativa i de gran potència literària. Perquè en el desterrament de Circe, buscat pel seu propi pare Helios, l'hereva de misteriosos poders s'enfronta a una aventura a l'altura de la pròpia Odissea d'Ulisses.

Una de les primeres i més potents imatges de l'adversitat en la seva vessant més femenina, de les fòbies pel que és diferent. Només que Circe es prou i es sobres per sortir airosa de quantes desventures es troba en el seu solitari camí.

I no obstant això, en Circe vam descobrir que malgrat tot la mou l'amor, la vitalitat, potser en contra de la intenció del seu narrador original. Qui antany es pogués plantejar com l'antagonista d'un món governat per deïtats i lliurat als humans acaba manifestant-se com una ànima viva que sent molt per sobre de tots, déus i humans. A cada nova contrarietat, ella, la bruixa, es va fent més forta i va forjant la seva voluntat cada vegada més fèrria.

Una novel·la que enllaça tot el relatat pels antics i que el complementa amb una perspectiva trencadora de el propi personatge de Circe, la primera bruixa.

La cançó d'Aquil·les

El món antic sempre està de moda. Perquè així com la infància forja la personalitat d'una persona, aquest bressol de la nostra cultura que són les antigues Grècia o Roma componen la majoria dels nostres principis socials, polítics i ètics. De portes cap a dintre i de portes cap a fora tot és après d'aquestes cultures on Déu encara no havia arribat i així es permetien certes trobades entre déus, semidéus, herois i altres personatges que convivien entre la gent com una fabulosa realitat carregada de brillant mitologia transcendental …

Un món brillant, exuberant carregat d'una literatura esquitxa de lirisme i èpica. Un imaginari que va acabar per endinsar-se en allò que és humà per sempre des del etimològic fins el filosòfic. Perquè gairebé res se sabia i tot es volia conèixer amb fe en el pensament com un instint i en la seva raó com l'eina.

Grècia en l'era dels herois. Pàtrocle, un príncep jove i maldestre, ha estat exiliat a el regne de Ftia, on viu a l'ombra del rei Barallo i el seu fill diví, Aquiles.Aquiles, el millor dels grecs, és tot el que no és Patrocle: fort, ben plantat , fill d'una deessa. Un dia Aquil·les pren sota la seva protecció a l'llastimós príncep i aquest vincle provisional dóna pas a una sòlida amistat mentre tots dos es converteixen en joves hàbils en les arts de la guerra.Pero el destí mai està lluny dels talons d'Aquil·les.

Quan s'estén la notícia de l'rapte d'Helena d'Esparta, es convoca els homes de Grècia per assetjar la ciutat de Troia. Aquil·les, seduït per la promesa d'un destí gloriós, s'uneix a la causa, i Patrocle, dividit entre l'amor i la por pel seu company, el segueix a la guerra. Poc podia imaginar que els anys següents anaven a posar a prova tot el que havien après i tot el que valoraven profundament.

Galatea

A l'Antiga Grècia, Pigmalió, un talentós escultor de marbre, ha estat beneït per una deessa, que atorga el do de la vida a la seva obra mestra, la dona més bella que no s'hagi vist mai al lloc: Galatea. Quan el tallista la converteix en la seva dona, espera que ho complagui i sigui obedient, la personificació de la humilitat, però ella té els seus propis desitjos i anhels d'independència.
En una aposta desesperada del seu obsessiu marit per controlar-la, acaba reclosa sota la constant supervisió de metges i infermeres, però, amb una filla per rescatar, Galatea està decidida a alliberar-se a qualsevol preu.