De vegades un argument, una trama suposa revisitar escenaris de la realitat des d'un prisma necessàriament incòmode, pertorbador, inquietant. No hi ha realisme sense aquest tall més enllà del que és mitjà, de la normalitat. Perquè moltes vegades la ficció ens envolta, més encara avui dia, en forma de xarxes socials, postureig i altres hipèrboles de la felicitat.
Per això encara és més interessant que sigui una jove autora com Emma Cline qui s'atreveixi a explicar-nos les coses, les seves coses, sota aquest prisma d'autenticitat gairebé visceral, de crònica intimista que dóna sentit a tot perquè ens acosta a universos individuals des de focus que van de dins cap a fora.
Després de la seva irrupció i esclat a la literatura mundial, Emma agafa aquest testimoni no sempre fàcil de viure per explicar-ho més que explicar el que no és per intentar viure-ho. Un exercici de supervivència, exorcització, alliberament i conscienciació. Sí, tot això pot ser una literatura com aquesta autora. Perquè commoure no és només convidar a allò sentimentaloide, sinó mostrar crueses que aconsegueixin aquest moviment intern, aquest despertar de la realitat narcòtica cap al realisme capaç d'explicar moltes coses…
Top 3 llibres recomanats de Emma Cline
les noies
Un vell amic, en algun dia d'infantesa, es va descollonar per la meva admiració manifesta per l'estil de vida d'alguns hippies que passaven pel poble. La realitat sens dubte era una altra i aquell xaval de 12 anys preferia ja casa seva amb piscina a Malibú. Però el magnetisme era allà en un despertar de la infantesa que apuntava a aquest descontentament amb la societat, amb fórmules que grinyolaven davant la visió més oberta (i segur que càndida) del món… Si hagués llegit abans aquest llibre segurament ho hauria entès tot abans .
Califòrnia. Estiu de 1969. Evie, una adolescent insegura i solitària a punt d'endinsar-se a l'incert món dels adults, es fixa en un grup de noies en un parc: vesteixen d'una manera descurada, van descalces i semblen viure felices i despreocupades, marge de les normes. Dies després, una trobada fortuïta propiciarà que una d'aquestes noies, Suzanne, uns anys més gran que ella la convidi a acompanyar-les.
Viuen en un ranxo solitari i formen part d'una comuna que gira al voltant de Russell, músic frustrat, carismàtic, manipulador, líder, guru. Fascinada i perplexa, Evie es submergeix en una espiral de drogues psicodèliques i amor lliure, de manipulació mental i sexual, que li farà perdre el contacte amb la seva família i amb el món exterior. I la deriva d'aquesta comuna que esdevé secta dominada per una creixent paranoia desembocarà en un acte de violència bestial, extrem.
Aquesta novel·la és obra d'una debutant que, donada la seva joventut, ha deixat bocabadada la crítica per la inusitada maduresa amb la qual cisella la complexa psicologia dels seus personatges. Emma Cline construeix un retrat excepcional de la fragilitat adolescent i de l'tempestuós procés de fer-se adult. També aborda el tema de la culpa i les decisions que ens marcaran tota la vida. I recrea aquells anys de pau i amor, d'idealisme hippie, en els quals germinava un costat fosc, molt fosc.
L'autora s'inspira lliurement en un episodi cèlebre de la crònica negra americana: la matança perpetrada per Charles Manson i el clan. Però el que li interessa no és la figura del psicòpata dimoníac, sinó una cosa molt més pertorbadora: aquelles noies angelicals que van cometre un crim atroç i no obstant durant el judici no perdien el somriure. Sobre elles, què els va portar a traspassar els límits? Quines van ser les conseqüències d'uns actes que les perseguiran sempre? Versa aquesta novel·la que enlluerna i inquieta.
Harvey
Una trama alternativa, potser una ucronia. Ens endinsem a la ment d'un dels personatges més vilipendiats del Hollywood recent…
A quatre hores de la sentència del seu judici, en una casa prestada a Connecticut, Harvey fa de dia de matinada suat i inquiet, però ple de confiança: això és Amèrica, ia Amèrica als que són com ell no els condemna. Hi va haver un moment en què la gent li va donar l'esquena, però a aquesta gent la va substituir aviat gent nova: i la gent que l'havia de favors, pensa Harvey, seguirà havent de pagárselos.
Han tractat d'acabar amb la seva reputació, però no ho han aconseguit, i aquest mateix dia el destí li indica com acabar de restaurar-la; la cara familiar del seu veí de a la banda resulta ser la de l'escriptor Don DeLillo, i Harvey ja s'imagina els neons: Soroll de fons, la novel·la inadaptable, feta pel·lícula per fi; l'aliança perfecta entre ambició i prestigi posada al servei del seu retorn. I, tanmateix, el córrer de les hores aviat comença a omplir-se de senyals inquietants, ominosos; d'esquerdes cada vegada més fondes en la confiança amb què Harvey havia clarejat…
Amb la seva subtilesa psicològica habitual, Emma Cline narra aquest relat des del lloc més incòmode: des de la ment d'un Harvey (Weinstein, és clar) per al qual no calen cognoms, i que apareix retratat aquí com algú fràgil i necessitat, que sobrevalora la seva intel·ligència i exhibeix una megalomania ridícula; un home de el tot esqueixat d'una realitat, la de la seva condemna, que se li va fent cada vegada més aterridorament visible, i en la qual es filtren assumpcions d'una culpabilitat que el seu jo conscient nega.
Esquivant els angles més recurrents d'un tema moltes vegades il·luminat a una sola llum, acudint a injeccions d'un humor sord i aprofitant amb agudesa i sense subratllats les possibilitats calidoscòpiques de les interaccions entre els personatges, Emma Cline construeix amb Harvey una peça de càmera per torns penetrant, divertida i pertorbadora, que revela la seva habilitat per a una distància, la de la nouvelle, que no havia explorat fins ara.
pare
El somni americà es desfà com un sucre en la suma de vides que componen aquest esdevenir frenètic cap a l'èxit o un fracàs capaç de deixar-te desemparat en una societat de competitivitat brutal. Acceptat el preu a pagar cadascú fa els seus exercicis de funambulisme per no caure i arribar a l'altra banda pensant que aquest petit èxit val la pena, fins i tot per treure el cap a veure qui cau…
A l'ínterin de la supervivència més crua, fílies i fòbies que creixen com a flors fosques a l'ombra d'aquest gloriós i anhelat despertar. Sempre he pensat que la societat made in USA és un filó en el retrat dels seus personatges, Emma ho broda en aquesta ocasió, feliç malgrat tot pel potent mosaic aconseguit.
Deu relats de l'autora de la triomfant novel·la Les noies, que s'endinsen a les escletxes més fosques de les relacions familiars, la sexualitat i la cultura de la fama.
Una aspirant a actriu que treballa com a dependenta d?una botiga de roba descobreix una manera alternativa de guanyar-se la vida venent una cosa molt íntima a través d?internet; un pare va a l'escola del seu fill a recollir-lo després d'un incident violent que li pot costar l'expulsió; la mainadera de la família d'un actor famós intenta escapolir-se dels paparazzis després de veure's embolicada en un escàndol; una noia en rehabilitació es fica a xats d'internet on s'intercanvien fotos obscenes; un editor treballa per a un milionari que està escrivint les memòries; una reunió familiar nadalenca es veu embolicada amb una tensió creixent per les ombres del passat; un pare va a l'estrena de la lamentable pel·lícula del seu fill…
Emma Cline retrata amb brillantor situacions quotidianes de personatges enfrontats als seus dimonis, situacions que els superen, realitats que no voldrien haver d'afrontar… Aquests relats confirmen l'autora com una veu imprescindible de la literatura nord-americana actual.
