A Ginzburg trobem un valor refugi de l'assagÃstica actual a l'alçada de Noam Chomsky. Només que a Ginzburg gaudim d'un narrador amb més intencions literà ries. Amb un innegable pòsit històric, Ginzburg ens va oferint una perspectiva en forma de mosaic de l'esdevenir humà des de visions simples tan complementà ries com enriquidores.
Tot el que soni a intrahistòrica apunta a més llegenda que realitat. Perquè no totes les cròniques oficials adonen del rescatat per Ginzburg. Però precisament a l'adornament amb un punt novel·lesc, sempre perfectament delimitat pel context de cada època, gaudim d'una visió més à mplia que les meres transcripcions posades negre sobre blanc perquè Déu sap quins interessos.
La Història és moltes vegades qüestió de fe. Els llibres de Ginzburg són simplement qüestió d'empatia, una empatia amb aspectes de completa certesa. Perquè tots els grans esdeveniments moltes vegades esdevenen ometent els petits detalls que tot ho empasten per fer dels dies antany realitats més properes des de les quals entendre millor encara segons quines veritats.
Top 3 millors llibres de Carlo Ginzburg
El formatge i els cucs
fins i tot el I tanmateix es mou de Galileu Galilei tenia els seus antecedents. Enfrontar-se a la Inquisició no era plat de bon gust per a ningú coneguda la volència per les fogueres, forques i altres divertiments per a sà dics irrefrenables. La qüestió és que en aquest llibre trobem un altre dels avançats al seu temps i fins i tot avançat els avançats de temps futurs. Una història tan singular com apassionant…
Nord d'Ità lia, finals del segle xvi. El Sant Ofici acusa d'heretgia un moliner, Domenico Scandella, que tots anomenen Menocchio. El processat sosté que el món es va originar en «un caos» del qual va sorgir «una massa, com es fa el formatge amb la llet, i s'hi van formar cucs, i aquests van ser els à ngels». Al llarg de dos processos inquisitorials, la peculiar cosmogonia del reu s'oposa tossudament a la d'aquells que l'interroguen.
A partir de l'anà lisi de les creences de Menocchio ―finalment declarat culpable i sentenciat a cremar a la foguera― i dels expedients judicials del cas, Carlo Ginzburg reconstrueix en aquest clà ssic contemporani un fragment de l'anomenada «cultura popular» ―condemnada, en general , a l'ostracisme― que s'erigeix, per la seva singularitat, en sÃmbol del seu temps i en una mena de baula perduda d'un món fosc, difÃcilment assimilable al present, però del qual som deutors d'alguna manera.
El fil i les empremtes. Allò veritable, fals, fictici
La veritat no pot ser sinó una sÃntesi. I la manera de trobar aquesta alquÃmia del cert en última instà ncia només pot arribar des del gresol on bolcar tot el que és humà . El resultat és una llera exuberant d'influències entre allò mÃtic, allò mÃstic, allò cientÃfic, allò racional i allò irracional. Realitat i ficció, subjectivisme entestat en la plenitud del que és objectiu. El somni de la raó produeix monstres. Però cal viure amb ells si s'anhela una mica de certesa…
Per explorar les múltiples relacions entre la veritat històrica, el que és fals i la ficció, Carlo Ginzburg indaga en temes molt heterogenis: jueus de Menorca i canÃbals brasilers, xamans i antiquaris, romanços medievals, els Protocols dels savis de Sió, la fotografia i la mort, Voltaire, Stendhal, Flaubert, Auerbach, Kracauer, Montaigne. Contra la tendència de l´escepticisme postmodern a difuminar la frontera entre narracions de ficció i narracions històriques, l´autor aborda aquesta relació com una disputa per la representació de la realitat, un conflicte fet de desafiaments, préstecs recÃprocs i hibridacions.
Ulls de fusta: Nou reflexions sobre la distà ncia
En pugna clara amb l'etnocentrisme més encegador. La zona de confort de la humanitat és el reconeixement del que és propi com una cosa inexpugnable. El món reduït a la tribu i els contorns del seu terrer. Tot i la globalització, l'afany per la reducció a l'absurd sembla cada vegada més gran. El viatge i el coneixement d'altres llocs potser no ens faci millors, però sens dubte ens pot fer més savis, no tant sobre els altres, sinó sobre el mà xim que podrÃem estar sempre en el nostre entorn.
En aquest llibre Carlo Ginzburg indaga, des de diversos punts de vista, a les potencialitats cognitives i morals, constructives i destructives, del desarrelament i de la distà ncia. Per què una llarga tradició ha atribuït a la mirada del foraster (del salvatge, del pagès, de l'animal) la capacitat de desvetllar la fal·là cia de la societat? Per què l'estil s'ha fet servir en molts casos per incloure o excloure el que és culturalment diferent? Ulls de fusta ens ofereix noves mirades sobre tot això i sobre el món, a prop i lluny de nosaltres.
